Enganys i coaccions: com Putin envia els joves que fan la mili a morir a Ucraïna
Els comandants obliguen els reclutes a signar contractes amb la falsa promesa que no aniran al front
MoscouEl 10 de juny va començar un malson per a la família del recluta rus Mikhail Vévier. Faltava poc més de dues setmanes perquè el noi acabés el servei militar obligatori quan els seus pares van rebre una trucada en què els explicava que havia signat un contracte per anar a lluitar a Ucraïna. La mare, l’Anastàsia, entrevistada al mitjà independent Viorstka, recorda que en aquell moment el món li va caure al damunt: “Ja estàvem preparant-li la rebuda amb globus i pastissos, però quan vaig sentir a parlar del contracte, no volia viure, no sabia on fugir”.
En un vídeo compartit a la xarxa, la dona assegura que el seu fill ho va fer sota coacció dels superiors. “Suposadament, van trobar-li missatges en què demanava pastilles a un kontraktniki [un soldat per contracte], però ell no va pagar-li diners ni va rebre res a canvi”, explica. A continuació, tres oficials el van amenaçar que, si no s’avenia a enrolar-se a l’exèrcit, l’empresonarien i es convertiria en carn de canó en un batalló de presos. En canvi, si firmava, li garantien que es quedaria servint a la mateixa unitat. Ara bé, no era veritat.
El seu cas no és excepcional. La llei impedeix que els nois que fan la mili siguin enviats a Ucraïna. Fa un any, però, que l’ONG Escola del Recluta va rebre les primeres denúncies de joves obligats a signar un contracte per anar al front, i ara la pràctica ha esdevingut sistemàtica. Timofei Vaskin, advocat que treballa amb aquesta entitat, explica a l’ARA com funciona aquest estratagema d’abusos i enganys que condueix els nois a una mort gairebé segura.
Tan bon punt inicien el servei militar, als joves se’ls mira de persuadir perquè s’allistin a les forces armades amb la promesa de cobrar un bon sou i tenir uns horaris fixos. “Els convencen que els destinaran a la unitat militar on ja estan servint o a la rereguarda”, apunta l’advocat. Si no hi accedeixen, posen en marxa les extorsions. “Els imposen exercicis físics fins a l'esgotament”, assegura Vaskin, els maltracten gairebé fins a l’extrem de la tortura, amb l’objectiu que no puguin suportar la situació i, desesperats, optin per signar el contracte. O, com en el cas del Mikhail, “els preparen un muntatge, una provocació, alguna cosa il·legal relacionada amb drogues” que els forci a triar entre allistar-se o acabar igualment al front després de passar per la presó.
L’advocat admet que, tot i que la llei “no permet a ningú pressionar una persona i obligar-la a firmar un contracte”, encoratjar-la a signar-lo no està prohibit. El que és il·legal és que se l’esperoni a base de mentides. La primera falsedat, segons Vaskin, és l’afirmació dels oficials que els contractes són de curta durada. La realitat és que el decret presidencial sobre mobilització preveu que la vinculació “es pugui prorrogar” fins que el Kremlin ho consideri oportú. La segona mentida és que, tot i assegurar-los que els enviaran a un indret segur, “el comandament pot transferir-los a qualsevol altre lloc sense cap problema”.
Encara hi ha un tercer mètode per ensarronar els joves: falsificar-ne la signatura. “El recluta rep un plec de papers, hi estampa la firma sense llegir-se’ls, pensant-se que és burocràcia, i després resulta que entre els documents hi havia un contracte”, adverteix Vaskin. A vegades, les víctimes s’adonen de l’estafa quan inesperadament reben el primer sou com a voluntaris. Els advocats els aconsellen retornar immediatament qualsevol pagament, però fins i tot si ho impugnen i els donen la raó al cap d’un temps, pot ser massa tard per als nois.
Evitar com sigui el reclutament
La recomanació de les organitzacions de drets humans és, directament, evitar ser reclutat per al servei militar obligatori. L’última crida, del mes d’abril, va afectar 160.000 russos d’entre 18 i 30 anys, la més gran des del 2011. A tots ells els recomanen sol·licitar ajornaments, exempcions per motius de salut i allargar els tràmits tant com puguin perquè, mentre es resolen les investigacions, no els poden mobilitzar.
Les dues opcions més radicals són, d’una banda, optar per l’evasió. La conseqüència és l’obertura d’un cas penal, una multa que es pot pagar a terminis i, en definitiva, l’opció de guanyar temps. De l’altra, fugir a l’estranger, però les entitats reconeixen que és una via que requereix molt coratge i que pot comportar molts riscos. Segons dades del diari Mediazona, més de 20.000 soldats russos són perseguits per haver desertat del front d’Ucraïna.
Algunes mares, com l’Anna, lamenten que els seus fills es deixin enlluernar per les falses promeses dels seus comandants, com li va passar al seu fill Serguei. “Per què escric a les mares? Perquè estan enganyant els nens!”, exclama a Viorstka, i afegeix: “No els deixeu signar contractes! No els deixeu unir a l’exèrcit! Als comandants no els importa, no són els seus fills els que hi van”. El Serguei va morir al febrer abatut per un dron. Mentrestant, l’Anastàsia espera que el ressò del cas del seu fill Mikhail l’ajudi a tornar a casa sa i estalvi.
