L’estratègia a la desesperada de Putin per aturar els drons ucraïnesos

MoscouA la regió de Volgograd, l’antiga Stalingrad, el pare Ievgueni Karavàiev fa una pregària diferent aquest matí de novembre. S’ha desplaçat fins a la refineria que Lukoil té als afores de la capital i, carregat amb una icona de la Mare de Déu, resa una oració per protegir la planta dels drons ucraïnesos. Pocs dies abans, aquestes instal·lacions havien patit un nou atac, el catorzè en menys d’un any.

L’esforç de l’exèrcit de Volodímir Zelenski per colpejar dia sí dia també la indústria energètica russa, especialment la petroliera, i la impotència de les autoritats per aturar aquesta sagnia ha portat alguns a invocar una intervenció divina. Mentrestant, des del Kremlin, Vladímir Putin busca maneres més terrenals per combatre una campanya que ha afectat més de cent refineries i dipòsits de cru, ha inutilitzat gairebé un 40% de la capacitat del país de produir combustible i posa en risc un dels sectors fonamentals per finançar la guerra.

La primera solució que ha trobat el govern rus ha estat desplegar voluntaris al voltant de les fàbriques per abatre els drons. En principi, la crida va dirigida als reservistes, homes amb formació militar, però en algunes regions es recluta també ciutadans i ciutadanes sense experiència. Se’ls ofereix entrenament i un sou que varia depenent del risc, és a dir, de la proximitat amb la frontera ucraïnesa: algunes administracions, per exemple, no paguen més de 20 euros al mes i n’hi ha que donen bonificacions per cada aparell neutralitzat.

Tot i això, els propietaris de les plantes dubten de l’eficàcia d’aquest mètode. “Només un sistema de defensa aèria de l’exèrcit real ens pot protegir”, lamenta un d’ells al mitjà independent Viorstka. Un altre qüestiona com es triaran els objectius a vetllar si hi ha centenars d’instal·lacions que encara no han rebut atacs, però que en podrien rebre en qualsevol moment.

Per implementar aquesta estratègia, Putin ha signat una llei que permet desplegar reservistes en operacions militars “en temps de pau”. Per contradictori que sembli, com que Rússia no està oficialment en guerra, sinó que du a terme una operació militar especial a Ucraïna, aquesta norma donarà via lliure al Kremlin per utilitzar més homes en zones calentes com les fronteres. Als activistes els preocupa, d’una banda, que això obri la porta a una segona mobilització sense haver de recórrer a una mesura tan impopular i, de l’altra, que els voluntaris a qui s’ha promès que només defensaran les refineries acabin lluitant al front.

Desconnectar internet, desconnectar els drons

La segona solució que ha posat en marxa el govern rus busca deixar sense connexió els drons ucraïnesos. Amb aquest propòsit obligarà les companyies telefòniques a bloquejar durant 24 hores les targetes SIM dels russos que tornin de viatge. L’argument oficial és que hi ha moltes targetes “òrfenes” que Kíiv utilitza per guiar els aparells no tripulats. D’aquesta manera, volen garantir un període que han anomenat de “refredament” per assegurar-se que no serveixen per dur a terme atacs.

Sobre el paper, els usuaris podran escurçar aquest temps de refredament resolent un petit test per demostrar que són humans, els coneguts captcha. Ara bé, aquest sistema s’ha estat provant des de mitjans d’octubre amb les targetes SIM estrangeres que entraven a Rússia i ha estat un desastre. Per exemple, cada vegada que el mòbil canviava de xarxa, el bloqueig es reiniciava, els testos molts cops fallaven i, en regions com Kaliningrad, la proximitat amb els països de la Unió Europea mantenia els dispositius permanentment inservibles.

Els experts no es posen d'acord sobre l'eficàcia d'aquestes mesures per aturar els drons. No obstant això, des de l’ONG Access Now, que defensa els drets digitals, l’advocada Natalia Kapriva adverteix a l’ARA que desconnectar la xarxa, especialment durant un conflicte, és “desproporcionat” i “posa en risc la seguretat de les persones, ja que no poden accedir a la informació ni rebre assistència d'emergència”.

Des de la primavera, el Kremlin també convida els governadors a tallar internet quan hi ha amenaça de bombardeig. El que va començar com una excepció s’ha anat consolidant com una norma i, en algunes regions, com Uliànovsk, a mil quilòmetres de la frontera ucraïnesa, les autoritats han reconegut que les restriccions duraran fins al final de la guerra. Asseguren que els talls només afecten les àrees properes a les infraestructures crítiques, però els veïns denuncien que porten tres setmanes sense dades mòbils visquin on visquin.

Per acabar-ho d’adobar, aquesta setmana s’ha impulsat una llei que dona potestat al govern rus per aïllar l’internet rus de la resta del món en cas de perill i que obliga les teleoperadores a cancel·lar els serveis de comunicació si ho demanen els serveis secrets, l’FSB, l’antic KGB. “És força obvi que el govern rus està utilitzant aquesta guerra a gran escala com a justificació per imposar restriccions d'internet sense precedents que no podria implementar fàcilment en temps més pacífics.”, conclou Kapriva.