Rússia llança una "mobilització silenciosa" per aconseguir nous reclutes

MoscouQuatre veterans russos de la guerra a Ucraïna van publicar recentment vídeos a internet per queixar-se del tracte rebut al tornar a la regió russa de Txetxènia després de sis setmanes al camp de batalla. En un dels vídeos, un exsoldat assegura que li van negar el pagament dels gairebé 2.000 dòlars que li havien promès, i un altre critica que un hospital local no li va voler extreure fragments de metralla que tenia incrustats al cos.

Les queixes públiques no han donat el resultat esperat. Un assistent de Ramzan Kadírov, l'autòcrata que dirigeix Txetxènia, va retreure als soldats la seva ingratitud i els va obligar a retractar-se. "Em van pagar molt més del que m'havien promès", va acabar desdient-se a la televisió russa Nikolai Lipa, el jove rus que havia denunciat que l'havien estafat.

Normalment, aquestes queixes són ignorades, però la ràpida reprimenda posa en evidència com les autoritats russes volen eliminar qualsevol crítica contra el servei militar a Ucraïna. Necessiten més soldats, i ja estan utilitzant el que alguns analistes anomenen una ''mobilització silenciosa'' per atraure nous homes sense haver de recórrer a un reclutament nacional.

Per compensar la manca d'efectius, el Kremlin confia ara en una combinació de minories ètniques empobrides, ucraïnesos dels territoris separatistes, mercenaris i unitats militaritzades de la Guàrdia Nacional, i promet incentius en efectiu per als voluntaris. "Rússia té un problema amb el reclutament i la mobilització", diu Kamil Galeev, analista rus independent i antic membre del Wilson Center de Washington. "Estan desesperats per aconseguir més homes i faran servir qualsevol mitjà possible".

Tot i que els dos bàndols han amagat el nombre de morts i ferits, l'exèrcit britànic va xifrar recentment en 25.000 el nombre de russos morts durant la guerra, que ha deixat desenes de milers de ferits més. Segons els experts, Vladímir Putin ha volgut evitar des d'un principi fer una crida a la mobilització nacional i es nega a declarar formalment la guerra. Aquesta declaració hauria permès que l'exèrcit convoqués les forces de reserva i per això el Kremlin ha buscat altres maneres de reemplaçar els seus combatents.

Evitar un reclutament massiu

Per tal de mantenir el missatge oficial que la guerra és només una "operació militar especial" i, al mateix temps, minimitzar reaccions com les que van tenir lloc després de les derrotes militars a l'Afganistan o a la primera guerra txetxena, el Kremlin no vol dur a terme un reclutament massiu. La indignació popular provocada per la derrota a Txetxènia va fer que Rússia prohibís enviar reclutes sense entrenament al camp de batalla. Ara, els homes d'entre 18 i 27 anys han de completar un any de servei militar obligatori, però les declaracions dels combatents a Ucraïna han provocat les queixes de familiars, fet que el Kremlin volia evitar.

Els analistes qüestionen ara si Rússia pot sostenir la seva ofensiva a Ucraïna sense llançar una mobilització general de la població. Segons Igor Girkin, analista militar i crític freqüent de l'estratègia a Ucraïna, Rússia no pot conquerir tot el país sense una crida d'aquestes característiques.

Els sous dels voluntaris oscil·len entre els 2.000 i els 6.000 dòlars al mes, molt més que el salari mitjà mensual a Rússia (d'uns 700 dòlars). Abans de la guerra, aquests contractes no arribaven als 200 dòlars al mes. A internet, els anuncis russos no mencionen Ucraïna, i les ofertes tenen com a objectiu minimitzar el temor dels reservistes a no sobreviure. "Primer els fan entrar a les forces armades per després decidir quin destí els donen", diu l'analista Kamil Galeev.

Enviament desproporcionat

L'elevat nombre de morts entre els soldats de les repúbliques més pobres poblades per minories ètniques, com el Daguestan al Caucas o Buriàtia al sud de Sibèria, mostra com l'enviament de reclutes a les primeres files és desproporcionat. Segons estadístiques públiques compilades per MediaZone, 225 persones van morir durant el mes de juny al Daguestan i 185 més a Buriàtia. En canvi, només es van registrar nou morts a Moscou i 30 a Sant Petersburg.

Segons Vladímir Budaev, portaveu de la Free Buryatia Foundation, un grup contra la guerra a l'estranger per la minoria indígena dels buriats, l'exèrcit pressiona els reclutes d'aquestes zones per signar contractes. "Els diuen que si tornen a la seva ciutat natal no trobaran cap feina, i que és millor quedar-se a l'exèrcit per guanyar diners", explica.

A Txetxènia, els crítics de la guerra o els homes arrestats per delictes menors són sovint colpejats i obligats a signar un contracte per lluitar contra Ucraïna o a pagar un suborn. El seu governador, Ramzan Kadírov, té un marge més ampli que altres líders regionals per desplegar els seus propis armats i, amb la guerra, ha utilitzat el seu centre d'entrenament per reclutar no només txetxens, sinó homes a tot Rússia.

Els experts asseguren que al ser ciutadans ucraïnesos, els milers de morts i ferits d'aquestes regions tenen un interès mínim per a Rússia. Alguns han estat agafats dels carrers i enviats a les trinxeres amb poc entrenament o gens. "És el model colonial d'utilitzar els ciutadans com a carn de canó", diu Kamil Galeev.

© Copyright The New York Times