Putin bloqueja WhatsApp: Rússia, més a prop del “gulag digital”

MoscouVladímir Putin feia temps que hi tenia ficada la banya, però fins aquesta setmana no s’hi ha decidit. Sense previ avís, Rússia ha començat a bloquejar WhatsApp i Telegram, els dos serveis de missatgeria més populars del país. Aquest és tot just un pas més en el camí iniciat pel Kremlin anys enrere, accelerat per la guerra i que en els últims mesos ha agafat velocitat de creuer, per tal de construir un “internet sobirà”, és a dir, per desconnectar els russos de la resta del món i constrènyer encara més la llibertat d’expressió.

A hores d’ara, aquestes dues aplicacions no funcionen per a aproximadament el 63% de la població, unes 93 milions de persones. El motiu oficial és que totes dues plataformes s’han convertit en les principals vies d’entrada per als estafadors. L’única manera d’utilitzar-les és amb l’ajuda d’una xarxa VPN, un sistema que permet connectar-se a internet des d’un servidor d’un altre país i esquivar el bloqueig de les autoritats russes. Ara bé, no sempre funciona i, si bé el govern rus encara no ha trobat la manera de prohibir-les, els experts alerten que cada vegada les restringiran més.

Segons explica a l’ARA l’activista especialitzat en drets digitals Sarkis Darbinian, la caiguda de WhatsApp era “qüestió de temps” perquè “no encaixa amb els plans per a la sobiranització d’internet”. Pertany a Meta, una empresa que a Rússia està declarada extremista, que no ha volgut compartir dades amb els serveis secrets i que ja havia vist com li bloquejaven Facebook i Instagram. Pel que fa a Telegram, tot i ser propietat d’un empresari d'origen rus, resulta “molt molest” perquè s’hi pot trobar “tot allò que està prohibit a l’internet oficial”.

Max, el somni dels serveis secrets

El moment no és casual. El govern rus acaba de llançar una eina pròpia per xatejar, Max. La campanya per imposar-lo als russos s’ha fet per terra, mar i aire. Des de l’1 de setembre, tots els nous telèfons el duen instal·lat de sèrie; es pretén que sigui necessari per accedir als serveis estatals. En algunes regions, s’obliga els funcionaris a fer-ne publicitat i fins i tot els familiars dels soldats russos desapareguts se l’han hagut d’instal·lar per identificar-ne els cadàvers.

Tot i això, les autoritats han topat amb una resistència inesperada per part dels ciutadans. Diverses enquestes mostren que un 70% dels russos s’oposen al bloqueig de Telegram i WhatsApp, mentre que només el 34% estan disposats, a priori, a descarregar-se Max. La implantació de la nova aplicació a les escoles, prevista des de l’inici de curs, varia segons el centre, però en algunes universitats els estudiants s’enfronten a l’expulsió si no passen per l’adreçador. Aquesta setmana, al Col·legi Estatal Polzunov, a Ekaterinburg, la directora ha acusat els alumnes que es neguen a baixar-se l'aplicació de “sabotejar el procés educatiu”.

La por de molts usuaris és que, una vegada instal·lada, l’aplicació accedeixi a les dades del mòbil sense tenir-ne permís. Investigadors del grup de drets humans RKS Global n'han analitzat el funcionament i han conclòs que, per ara, Max no rastreja els dispositius ni en fa un ús furtiu, però no descarten que en el futur això canviï. De fet, recomanen “no enviar-hi correspondència confidencial ni documents sensibles” perquè “té un potencial de vigilància significatiu” i “les agències governamentals poden aconseguir-ne tota la informació i correspondència que emmagatzema en temps real”. És a dir, els serveis secrets, l’FSB, tenen la capacitat d’obtenir les converses dels telèfons dels russos quan ho desitgin.

Llistes blanques

Segons els activistes, l’objectiu últim del Kremlin és “silenciar les converses sobre qualsevol tema delicat”. Darbinian ho descriu com un “gulag digital”, caracteritzat pel “control complet de l’esfera digital”, i alerta sobre la creació de “llistes blanques”. Fins ara, Rússia ha operat amb un sistema de “llistes negres”, és a dir, amb un organisme, Roskomnadzor, que censura sistemàticament recursos en línia –en té més d’un milió de bloquejats–. En canvi, el sistema de llistes blanques, que existeix en països com l’Iran, només permet l’accés a unes pàgines determinades escollides pel govern.

Les autoritats han aprofitat els talls freqüents d’internet pels atacs de drons ucraïnesos per posar en marxa aquestes llistes blanques, que inclouen, entre altres serveis, Max. Així, aquesta setmana, a Krasnodar, després de tres dies sense connexió, l’alcalde ha animat els ciutadans a descarregar-se l’aplicació per poder comunicar-se amb la família i els amics. I això només és el principi: la Duma ja ha advertit que l’horitzó d’aquí a pocs anys és que ningú pugui navegar per internet de manera anònima, i ha deixat clar que tot el règim rema a l’una en direcció al “gulag digital”.