Putin recupera les presons del KGB

MoscouL'edifici de la Lubianka de Moscou ha passat a la història com l’emblema del terror estalinista: el quarter general dels espies del KGB a Moscou i la presó on s’interrogava i torturava els dissidents abans d’enviar-los als camps de treballs forçats de Sibèria. La seu es va tancar durant la dècada dels 60, però no va ser fins al 2006, 15 anys després de la caiguda de la Unió Soviètica, que els serveis secrets van renunciar al control dels últims centres de detenció preventiva. Ara, però, una nova llei permetrà a l’FSB, el successor del KGB, recuperar la seva xarxa penitenciària, i les entitats de drets humans ja han alçat la veu d'alarma.

Quan Rússia va entrar a formar part del Consell d’Europa, el 1996, Vladímir Putin es va comprometre a transferir tots els centres de l’FSB al ministeri de Justícia. La resta de països membres del Consell no veien amb bons ulls que un sistema de presons depengués dels serveis d'intel·ligència, i deu anys més tard Putin va acabar cedint. Però des que Rússia va ser expulsada de la institució per la invasió d'Ucraïna, el Kremlin ja no se sent lligat a cap compromís.

Un dels impulsors de la iniciativa per retornar les presons als serveis secrets, el diputat Vasili Piskarev, ho justifica amb l’argument que, d’ençà de la guerra, s’han multiplicat les amenaces de països estrangers contra Rússia. “Del 2015 al 2024, els casos de traïció, espionatge, terrorisme i extremisme s'han triplicat, i els sospitosos, els acusats i els detinguts s'han quadruplicat”, assegura.

Un "forat negre"

Quan l’1 de gener del 2026 entri en vigor aquesta llei, l’FSB tindrà poder sobre els detinguts des del moment en què se'ls arresti i durant totes les accions processals. Olga Romànova, directora de l’ONG Rússia entre Reixes, tem que, en aquest forat negre, “prosperin les violacions de drets humans”. “Crec que es faran servir mètodes d’interrogatori il·legals, com l’ús de drogues psicotròpiques, i és poc probable que ho puguem demostrar”, explica a l’ARA.

També els advocats estan preocupats per la pèrdua de garanties dels seus clients. En declaracions a Advokàtskaia Gazeta, Aleksander Poltxenko alerta que es podria endurir el règim de visites i veure’s vulnerada la confidencialitat de les converses entre lletrats i acusats. A més, el director dels serveis secrets tindrà la potestat de fixar un reglament propi als centres i, si es repeteix la dinàmica de fa 20 anys, considerar-lo material classificat.

L’FSB disposarà fins i tot de vagons especials en trens per transportar els reclusos, així com vaixells i avions que el Servei Penitenciari Federal li haurà de cedir. “Aquesta logística és definitivament estalinista”, escriuen Andrei Soldàtov i Irina Borogan, en un article al web del Center for European Policy Analysis. Aquests dos periodistes especialitzats en la intel·ligència russa recorden que, a la dècada del 1930, l’abast de la repressió va provocar que l’NKVD, el precursor del KGB, s’ocupés de tota la construcció de carreteres arreu del país.

Segons els investigadors, però, els serveis especials mai han deixat de controlar alguns dels centres penitenciaris de l’època soviètica. Soldàtov i Borogan apunten que la presó de Lefórtovo, a Moscou, on durant les purgues de Stalin es tancaven els dissidents i presumptes espies, “ha conservat plenament el seu estatus com a presó per a enemics de l’estat” fins als nostres dies. Els seus funcionaris van passar a dependre del ministeri de Justícia, però, en realitat, retien comptes davant l’FSB.

Torna el fantasma del gulag?

Però, si mantenen el domini informal d’algunes presons, per què necessiten encara més competències? Per a Romànova, es tracta gairebé d’una qüestió d’avarícia. “L'FSB ja ha recuperat el màxim poder. Poden entrar a qualsevol centre de detenció preventiva, a qualsevol colònia, fer-hi el que vulguin. Però no és el seu feu. En volen un de propi”, afirma.

Segons Soldàtov i Borogan, la nova llei “mostra els preparatius per a la repressió a una escala que no hem vist abans”. Estan convençuts que la persecució contra els crítics del règim anirà a més i que l’empoderament de l’FSB posa “la base per a un nou gulag”, el sistema de camps de treballs forçats soviètics.

Aleksander Podrabinenko va ser, justament, una de les víctimes del gulag en la dècada dels 80. En un article recent al mitjà rus independent Slovo Zashite, el periodista subscriu aquest vaticini i va més enllà: “Durant els darrers vint anys, el país ha tornat, en molts sentits, al seu passat soviètic, i la restauració de l'NKVD i el gulag no n'és una excepció. Encara no s'ha aconseguit el model estalinista de comportament caníbal, però el camí s'ha començat a traçar clarament. El següent pas lògic serà la recreació de campaments polítics [els gulags] i, possiblement, un procediment especial per tractar els casos polítics als tribunals”.