L'ideòleg de Putin que ara fa encallar les negociacions de pau a Ucraïna

MoscouCom ja va passar a les converses d’Istanbul de l’any passat, a Ginebra, la delegació ucraïnesa ha assenyalat una persona com a culpable de la manca de progressos en les qüestions més sensibles de les negociacions de pau: Vladímir Medinski. El cap de la delegació russa ha tornat a desplegar un tarannà inflexible, basat en la convicció que russos i ucraïnesos són part de la mateixa nació i que el Kremlin està disposat a lluitar indefinidament per restablir l’error històric que, des del seu punt de vista, va suposar la independència d’Ucraïna. Ara bé, lluny de representar una posició radical, el negociador rus encarna millor que ningú l’enfocament ideològic de Vladímir Putin sobre el conflicte.

Kíiv, que en l’última ronda de converses havia celebrat que haguessin quedat enrere les “lliçons pseudohistòriques”, ha rebut amb irritació els sermons de l’exministre de Cultura i actual president de la Unió d’Escriptors de Rússia. “No tenim temps per a aquestes merdes”, ha dit Volodímir Zelenski en una entrevista amb Axios, i ha recordat com, el maig del 2025, Medinski va amenaçar els emissaris ucraïnesos amb envair encara més territoris si no cedien a les demandes de Moscou. “No volem la guerra, però estem disposats a lluitar durant un any, dos, tres, els que facin falta. Vam lluitar amb Suècia 21 anys. Vosaltres quant de temps esteu disposats a lluitar?”, va dir.

Nascut a Ucraïna, però de família russa ètnica, Medinski va fracassar en l’intent de ser un espia i no va poder fer carrera militar per problemes de visió. A principis dels 2000, es va obsessionar amb la història russa i, concretament, amb la idea de refutar una determinada visió obscurantista del passat del seu país. Va escriure una sèrie de llibres titulada Mites de Rússia, en què desmuntava els suposats prejudicis occidentals sobre Rússia, i que va esdevenir un èxit de vendes. Allò el va fer destacar en un moment en què el patriotisme començava a cotitzar a l’alça. Per aquest motiu els historiadors sempre l’han menyspreat i, fins i tot, van reclamar que se li retirés el títol de doctor perquè la seva tesi no era una investigació, sinó un assaig propagandístic. “Els fets per si sols no volen dir gaire, tot depèn de les interpretacions. Si estimes la teva pàtria i la teva gent, la història que n’escriuràs serà sempre positiva”, es va defensar Medinski.

El 2012, Putin el va nomenar ministre de Cultura, tot i no tenir cap experiència en el sector. Les seves polítiques es van basar en nacionalitzar la cultura i va arribar a censurar obres perquè no eren prou patriòtiques. El 2020, va ser destituït, però aleshores va arribar el seu moment. Amb l’esclat de la pandèmia de coronavirus, el líder del Kremlin, pres de la hipocondria, es va confinar lluny de Moscou i va començar a submergir-se en lectures sobre la història de Rússia. Medinski es va convertir en un dels seus assessors i en una de les poques persones que hi tenien accés. La seva concepció històrica, marginal vint anys enrere, s’havia anat imposant des de l’annexió de Crimea i ara s’erigia en un dels pilars de la ideologia del Kremlin.

Ideòleg de l’agressió a Ucraïna

Fruit d’aquest enclaustrament, va sorgir l’article de Putin Sobre la unitat històrica de russos i ucraïnesos, en què, a la pràctica, es nega el dret d’Ucraïna a tenir un estat. Aquest document va servir com a justificació teòrica per a la invasió russa a gran escala i, segons fonts d'intel·ligència europees, un dels seus autors va ser Medinski.

El text figura gairebé íntegre als llibres de text que es distribueixen a les aules de les escoles russes i dels territoris ocupats d’Ucraïna. Medinski ha estat l’encarregat, des de l’inici de la guerra, d’actualitzar-los afegint-hi les gestes més destacades de Rússia en l’anomenada “operació militar especial”, justificant l’agressió i definint Ucraïna com una construcció “artificial, accidental i hostil”. De fet, des del 2016, Medinski és coautor de la majoria de materials que utilitzen els alumnes russos i, per tant, un dels artífexs de l’adoctrinament patriòtic i militarista.