Putin engega una causa general
Es pot dir que Vladímir Putin ha culminat l’aparell repressiu policial i judicial que ha anat construint al llarg de 25 anys al Kremlin. El desplegament per part de l’FSB, l’antic KGB, d’una nova acusació penal contra la dissidència a l’exili –a la qual es qualifica de “comunitat terrorista”- representa l’impuls a una mena de causa general contra tota l’oposició, semblant a la desencadenada pel general Franco en acabar la Guerra Civil.
L’oposició russa de l’interior, encapçalada per l’FBK –el Fons de Lluita contra la Corrupció fundat per Aleksei Navalni– no ha sortit mai de la clandestinitat i per llei se'ls acusa d’"agents estrangers”. Un etiquetatge que també penja del sociòleg i acadèmic Boris Kagarlitski, empresonat des de juliol del 2023 i condemnat el 2024 per apologia del terrorisme. La causa general ja es perfilava. I ara pren cos amb el pla kagebista desplegat fa dues setmanes, que titlla de conspiradors i terroristes una vintena d’intel·lectuals, artistes i personalitats com l’exempresari Mikhaïl Khodorkosvki –indultat per Putin el 2013 després de deu anys de presó– i l’excampió d’escacs Garri Kaspàrov. La majoria dels dissidents es troben refugiats en territori europeu –on compten amb el suport del Consell d’Europa– potser perquè els EUA comencen a ser per a ells un espai poc segur.
Amb tot fora de Rússia, dins d’un exili diguem-ne edulcorat, hi ha alguns –pocs– intel·lectuals contraris al règim que no són perseguits ni incorporats a la causa general. Un d’ells, Alexander Gabuev, director del Carnegie Russia Eurasia Center, observa, analitza, reflexiona i exposa visions de la realitat russa, algunes de les quals no són enteses a la societat europea. El maig del 2025, en un article a Foreing Affairs, Gabuev s’escarrassava a fer veure que, si vol coexistir pacíficament amb Rússia, Occident ha de restablir com més aviat millor els vincles trencats arran de la guerra d’Ucraïna. I Gabuev no s’estava de dir que la guerra ha fet de Rússia una societat cada cop més tancada que es mira els occidentals amb hostilitat i ressentiment a causa de les sancions econòmiques.
Por, resignació i indiferència
Alexander Gabuev ha detectat fins a quin punt la dictadura de Putin genera en els russos por, resignació i indiferència. Por, però també patriotisme. Una situació politicoemocional que porta Rússia a bascular a favor de la Xina, i que la dictadura xinesa acull amb satisfacció. Precisament el maig del 2024, un any abans de la seva alerta a Foreing Affairs, Alexander Gabuev advertia que Occident no s’adonava dels canvis profunds en la societat russa que porten la gent a distanciar-se d’Europa com mai. Abans de la guerra, les transaccions comercials de Rússia amb la UE eren el doble que amb la Xina, i ara són menys de la meitat. Els oligarques i empresaris russos envien els seus fills a estudiar a Hong Kong o a Pequín: Gabuev ens recorda que el 2023, després de la pandèmia, 12.000 estudiants russos es van instal·lar a la Xina, gairebé quatre vegades més que als EUA.
I és aquesta Rússia, on la democràcia s’ha reduït, històricament, a episodis efímers acompanyats de sobresalts sagnants, que s’allunya dels valors que són la base d’Europa i s’acosta al veí asiàtic que sempre havia estat vist com una amenaça. Gens estrany, doncs, que Putin hagi apostat per intensificar la repressió en format de causa general: sembla que té prou clar que no hi haurà resposta de la societat russa. I gens estrany, tampoc, que Xi Jinping i Putin no s’estiguessin de fantasiejar sobre la immortalitat. O bé amb la possibilitat de viure fins als 150 anys.