Quant temps pot resistir Ucraïna sense l’ajuda militar dels Estats Units?

MoscouL’exèrcit ucraïnès ha aguantat tres anys davant l’agressió russa, però mai ho ha hagut de fer sense el suport del seu principal aliat, els Estats Units. Amb la retirada de l'ajuda militar anunciada per Donald Trump, l’escenari canviarà radicalment. I el pitjor cop de tots, segons els analistes, és l'anunci d'aquest dimecres que també se li retira l'ajuda d'intel·ligència.

Fonts sobre el terreny i experts coincideixen que l’impacte al front es notarà indubtablement perquè hi ha armament que Europa no pot garantir a Kíiv, com ara els míssils per a les defenses antiaèries o per als llançacoets mòbils. Ara bé, tots descarten que l’enfonsament sigui immediat. La majoria creuen que Ucraïna podrà resistir uns sis mesos, malgrat que les previsions oscil·len entre els seixanta dies i l’any. La decisió dels Estats Units de deixar de proporcionar dades d’intel·ligència empitjoraria molt els pronòstics per a les tropes ucraïneses. En canvi, els bloguers russos de moment treuen ferro al torcebraç de Trump perquè no debilitarà una de les principals amenaces contra l’exèrcit de Vladímir Putin, els atacs amb drons.

Defenses antiaèries i llançacoets

El principal problema d’abastiment per a Ucraïna es troba en els míssils per a les defenses aèries Patriot, els que s’utilitzen per protegir les ciutats dels bombardejos. Aquesta munició només es produeix als Estats Units i, un cop se n’exhaureixin les reserves, l’exèrcit de Kíiv haurà d’escollir encara més quines instal·lacions blinda dels atacs russos. Un altre tipus de míssil que Europa no podrà substituir del tot és el que es fa servir per als llançacoets mòbils, els MLRS i els HIMARS. Això deixarà les tropes ucraïneses sense artilleria de llarg abast i, tal com apunta el bloguer militar rus Aleksander Kots, no podrà fer atacs de gran precisió a la rereguarda contra, per exemple, dipòsits d’armes, aeròdroms o camps d’entrenament. Aquest armament havia estat crucial per obligar el Kremlin a allunyar els seus avions del front. Experts nord-americans reconeixen que els exèrcits europeus disposen d’altres sistemes de defensa aèria i llançacoets, però adverteixen que els estatunidencs són millors i ja estan desplegats.

Menys crític per a Ucraïna serà el subministrament d’obusos d’artilleria. Els mateixos ucraïnesos en fabriquen en grans quantitats i, des de l’inici de la guerra, la indústria europea n’ha augmentat la capacitat de producció. També es podran substituir els tancs nord-americans pels Leopard 2, i els vehicles d’infanteria pels Marder, tots dos models fabricats a Alemanya.

El gran temor d’Ucraïna, les dades d'intel·ligència

Una altra tecnologia clau que proveeix els Estats Units a Volodímir Zelenski és el sistema de satèl·lits Starlink, propietat d’Elon Musk, que l’exèrcit ucraïnès utilitza per comunicar-se al front. Si el magnat optés per deixar Kíiv a les fosques, el ministre de Defensa del país, Rustem Umerov, ha afirmat recentment que ja tenen una solució temporal per substituir-lo i, segons The Economist, podria estar a punt d’aquí a pocs dies.

Molt més delicat és, en canvi, la decisió de Donald Trump de deixar de compartir dades d’intel·ligència amb Ucraïna, com ha anunciat aquest dimecres. Aquesta informació permet als soldats ucraïnesos detectar atacs aeris russos, moviments de tropes o ubicacions estratègiques de l’enemic. La decisió és demolidora, segons l’analista militar rus independent Iuri Fedorov, perquè “Europa no ho podria compensar”. Des d’Ucraïna, l’activista i polític Mustafa Nayyem també assenyalava aquesta possibilitat com la seva “gran por” tot i que no creia que els Estats Units s’hi atrevissin. Finalment, sí que ho han fet aquest dimecres.

Els drons, el malson de les línies russes

Al bàndol rus el que més inquieta és que, encara sense el suport nord-americà, Ucraïna continuarà produint drons. El bloguer Kots destaca que és “la seva principal força d’atac” i no depèn del subministrament de Washington. El polític ucraïnès prorús Oleg Tsariov hi posa xifres: el 85% de les baixes a primera línia els provoquen drons, i destaca que els components que s’utilitzen per muntar-los s’obtenen de la Xina. Nayyem també minimitza la importància de les peces nord-americanes en l'assemblatge d’aquests aparells i opina que és fàcil trobar-hi recanvi. 

Pronòstics impossibles

Al bàndol ucraïnès hi ha pessimisme però no desesperança. Un alt funcionari de la intel·ligència d’aquest país assegura al Financial Times que els subministraments s’esgotaran d’aquí a dos o tres mesos. Després, afegeix, la situació “serà molt difícil, però no s’arribarà al col·lapse”. Al mitjà rus independent Vàixnie Istorii, un antic oficial ucraïnès també descarta el col·lapse, però adverteix que “moriran més militars i civils”, sobretot quan les defenses aèries es quedin sense míssils. Des dels Estats Units, el coronel a la reserva Mark Cancian considera que les conseqüències per a Ucraïna seran “paralitzants” i dona als soldats un marge de resistència d’entre dos i quatre mesos. Mentrestant, a Rússia, els més pessimistes per als seus interessos són els bloguers militars, que veuen l’exèrcit enemic capaç de resistir entre sis mesos i un any.

Aquests pronòstics variaran també en funció d’una gran incògnita sense resoldre. Més enllà de si Trump porta el pols amb Zelenski fins al final i talla l’aixeta a Ucraïna irreversiblement, caldrà veure si permet que Ucraïna i els aliats europeus comprin armes als Estats Units. Abans d’aquest últim estirabot, el president nord-americà hi havia obert la porta, però la seva imprevisibilitat dificulta qualsevol tipus de càbala. Trump es comporta com en una partida de cartes i com si, en lloc de vides ucraïneses, només hi hagués en joc diners. Ho aposta tot per obligar els rivals a mostrar la seva mà. El que només ell sap a hores d’ara és si té un pòquer o si, en nom de la pau, va de farol.