La teoria del caos: els ideòlegs de Putin pronostiquen un futur ple de guerres

MoscouVladímir Putin s’ha fet tips de repetir els motius pels quals va ordenar envair Ucraïna, però els seus ideòlegs fa anys que desenvolupen una nova visió de les relacions internacionals en la qual fer encaixar aquesta agressivitat. Amb aquest propòsit, el Club Valdai, el think tank més important de política exterior russa, ha ideat la “teoria del caos”. Aquest model dibuixa un món en ple col·lapse, en què els països s’adapten al desordre per sobreviure, sense ètica ni moral, i amb la guerra com a norma, ja no com a anomalia. El retorn de Donald Trump al capdavant dels Estats Units ha donat al Kremlin l’empenta que necessitava per proclamar el triomf del caos.

Els informes del Club Valdai es publiquen cada any coincidint amb el fòrum que ell mateix organitza i en el qual sempre intervé Putin. Segons escriu el periodista Anton Barbashin a Riddle, la seva intenció no és marcar el rumb de la política exterior russa, sinó donar una “explicació intel·lectual” a les accions del Kremlin, de manera que semblin “lògiques, justificades i, sovint, les úniques possibles”. El document del 2025 es va titular "Doctor Caos o com deixar de preocupar-se i estimar el desordre".

Els seus autors, sancionats fa poc per la Unió Europea, creuen que la idea que defensava Rússia d’un món multipolar en què no hi havia una sola gran potència sinó diversos centres de poder, ja no és suficient. Segons ells, cal parlar d’un període de caos provocat per l’esfondrament del vell món, representat per Occident i el seu ordre liberal. Una fase de transició cap a un nou sistema amb nous socis, institucions i normes.

Des del seu punt de vista, és contraproduent aferrar-se al passat, com fa Europa, que hauria d’assumir el fracàs de la seva cosmovisió. La clau, doncs, no és intentar aturar el caos, sinó acceptar-lo i aprendre a surfejar-lo. Cada país està sol i ha de vetllar pels seus interessos; per tant, s’ha acabat l’era dels grans tractats de defensa mútua perpetus, com el de l’OTAN. En canvi, pren tot el sentit la política canviant de Rússia, capaç d’abandonar aliats en funció del càlcul de beneficis, com ha fet a Síria, i d’entendre’s sense cap remordiment amb els antics adversaris.

Per als estudiosos de Valdai, una altra conseqüència del caos és la desaparició de l’ètica i la moral en política i la caducitat de les nocions universals. Un no es pot posar al costat correcte de la història perquè simplement no existeix un costat correcte, argumenten. Això permet al Kremlin establir lligams amb dictadors d’arreu del planeta, mentre que a casa reprimeix la dissidència de manera salvatge. Els drets humans, germen del decadent món liberal, deixen de tenir valor i només importen les circumstàncies nacionals, sumides en un estat d’excepció permanent. Barbashin ho descriu com un “nihilisme radical”, que dona patent de cors als governants per dictar les lleis que més els convenen sota el pretext que Rússia és un “estat civilització” que no està obligat encaixar ni en els estàndards occidentals ni en els orientals.

La guerra amb l’OTAN, qüestió de temps

El punt culminant de la teoria del caos, que s’interpreta com una profecia autocomplerta, és el que preveu que les guerres es multiplicaran de manera “inevitable” a tots els continents. Els conflictes ja no es resoldran mitjançant lleis internacionals, sinó amb “mètodes més arcaics"; la guerra deixarà de ser un últim recurs, i la finalitat serà minimitzar-ne les pèrdues i maximitzar-ne els guanys. Alhora, s’admet la possibilitat d’un atac nuclear limitat preventiu. “No es pot descartar del tot”, assenyalen. I tenen clar que “l’espectre d’una guerra global” ens perseguirà probablement “per sempre”.

Els ideòlegs del caos acusen Europa de voler infligir una derrota estratègica a Rússia. Consideren que és un error perquè ja no es poden aconseguir victòries totals com a la Segona Guerra Mundial o amb la caiguda de l'URSS. Al contrari, pronostiquen un “renaixement” de la política exterior del segle XVIII, en què les guerres sagnants no s'acabaven amb l’aniquilació de l’enemic, sinó amb una pau en els millors termes possibles fins al següent enfrontament.

Amb l’ajuda de Trump

Això pot il·luminar l’estratègia negociadora de Putin a Ucraïna. Els mateixos analistes de Valdai reconeixen que l’únic a què es pot aspirar és a un “ajustament de l’statu quo”, ja que les “contradiccions” entre bàndols romandran i caldrà esperar una nova guerra. Si el president rus aconsegueix legalitzar l’annexió de Crimea i l’ocupació del Donbàs haurà triomfat perquè, tal com propugna aquesta teoria, Rússia no serà culpable de res ni s'haurà violat el dret internacional.

En aquest sentit, el desistiment per part de Trump de bregar per una pau justa i la seva posició equidistant remen a favor del caos. Estem davant d’una convergència d’objectius. Els autors entenen que, si bé el líder nord-americà continua creient-se amb “el dret exclusiu de definir els criteris de justícia”, ara no ho fa sobre la base d'un concepte moral universal, sinó sense hipocresies, en benefici dels interessos egoistes dels Estats Units.