Com s'ha de defensar Europa sense els Estats Units?
Josep Borrell insta el Cidob a fer de la defensa la força d'integració europea
BarcelonaCom s'ha de defensar Europa sense els Estats Units? Hi ha d'haver una aliança alternativa a l'OTAN si Washington se'n retira? Quines capacitats hauria de desenvolupar el continent europeu per garantir una dissuasió de la resta de potències? És viable una estratègia de defensa comuna per a tots els estats europeus?
Aquestes i altres preguntes han estat el centre de la 24a edició de la conferència internacional War and Peace in the 21st Century, organitzada pel Cidob aquest dissabte al Palau de Pedralbes per qüestionar-se el futur de la seguretat europea. La cita ha comptat amb les intervencions de Josep Borrell i Pol Morillas, president i director de la institució, a més de representants institucionals com el conseller Jaume Duch i l'alcalde Jaume Collboni, que han acompanyat una jornada de debat sobre el rumb de la seguretat europea.
El segon mandat de Donald Trump ha fet constatar als europeus que Washington és un soci imprevisible. Davant aquest fet, la premissa de la trobada ha estat compartida: Europa ha de poder defensar-se sola. El president del Cidob i ex alt representant de la Unió Europa per a la política exterior, Josep Borrell, ha exposat amb claredat que l'Aliança Atlàntica "ha patit un debilitament intern sense precedents per l'agressivitat del president Trump". Després de dècades vivint "sota el paraigua nord-americà", Borrell ha advertit que aquest només serveix "sempre que estigui obert". El desafiament al qual s'enfronta Europa és "existencial", segons l'exrepresentant europeu, que defensa que el "canvi radical" en les relacions transatlàntiques implica un canvi d'estratègia: igual que ho va ser l'euro en el seu moment, ara la força d'integració europea ha de ser la defensa, segons Borrell.
El deteriorament de les relacions transatlàntiques és tal que experts europeus conclouen que els Estats Units han passat de ser un soci a ser un factor d'inestabilitat. Steven Everts, director de l’EUISS, ha situat per primer cop la potència nord-americana en un "triangle de pressió" al costat de Rússia i la Xina. Aquesta nova realitat, segons Everts, obliga el Vell Continent a "sortir de la psicologia de la debilitat".
El consens sobre la necessitat d'autonomia de la UE és diàfan. La pregunta és com aconseguir-la. En aquest sentit, Borrell ha reconegut que fer aquest "gran pas endavant en la integració política" és difícil, però necessari. "Per substituir el paraigua nord-americà fa falta molt d'esforç, molta organització [...], i també molts recursos financers, però això últim no és el més important, perquè si en falten se'n trobaran; el problema és la voluntat política de fer el què cal", ha manifestat.
Everts ha defensat que "el problema de la defensa europea no són els diners". "Europa s'està rearmant, però ens cal més integració", ha afegit. En la mateixa línia s'ha expressat Daniel Fiott, cap del programa de defensa del Centre per a la Seguretat, la Diplomàcia i l'Estratègia de Brussel·les, que ha assegurat que "el gran problema avui és la unitat europea". "Més diners no vol dir necessàriament més Europa, pot voler dir més nacionalització de la defensa", ha advertit.
El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, s'ha expressat en la mateixa línia que Borrell i ha assegurat que vivim "en un món més violent en què la confrontació" ha substituït el multilateralisme i la cooperació. "El món recent tampoc era fàcil, però almenys era previsible", ha asseverat el cap de la diplomàcia catalana. Parafrasejant el president del Consell Europeu, António Costa, ha defensat que "els europeus han d'estar pels valors i la confiança" i ha plantejat si s'ha d'europeïtzar l'OTAN. Aquests canvis, ha dit Duch, requeriran un gir de l'opinió pública i, per això, sosté que és responsabilitat dels dirigents acompanyar l'opinió a les decisions polítiques.
Ucraïna, la prova de foc de la credibilitat
En aquesta nova geopolítica "plena de turbulències", el front ucraïnès s'ha definit com l'epicentre de la seguretat europea. "Rússia continua sent una amenaça a llarg termini per a Europa", ha advertit Kristi Raik, directora del Centre Internacional per a la Defensa i la Seguretat, que ha recordat que "la tasca més urgent és continuar donant suport a Ucraïna en l'arquitectura de seguretat europea". Per a aquesta experta, si Ucraïna col·lapsa –que és l'objectiu del Kremlin– i Europa no la salva, l'arquitectura de seguretat europea perdrà tota la credibilitat.
Finalment, la conferència ha posat el focus en la necessitat de diversificar les aliances. "La guerra a l'Iran ha destruït la credibilitat dels EUA com a soci estratègic", ha explicat Amitav Acharya, professor distingit de l'Escola de Servei Internacional, Universitat Americana de Washington. Acharya ha instat Europa a trobar aliances amb altres actors, com ara el Sud Global, sense "tractar-lo com a inferior".
En aquest sentit, Tara Varma, del German Marshall Fund, ha posat l’Índia com a exemple de les noves aliances que Europa ha de teixir. "No podem substituir la nostra dependència dels Estats Units amb un sol soci. Europa ha de diversificar-se i construir múltiples aliances", ha recordat.
La cloenda de l'acte, a càrrec de Pol Morillas, ha estat una advertència que resumeix el sentiment d'urgència del continent: "Potser la pau a través de la força pot ser també la fórmula correcta per a Europa. La prova és ara en la nostra solidaritat interna: el repte no només és la nostra capacitat de resposta, sinó també la nostra capacitat de continuar units", ha conclòs el director del Cidob.