S'informen per internet, van a manifestacions i volen viure fora de Rússia: la generació Putin

Tbilisi (Geòrgia)Són els que difonen les convocatòries de protestes a les xarxes socials, i els primers a ser detinguts. Són els que viuen amb la por de ser mobilitzats a l’exèrcit, i els primers que van viure sense la por dels anys 90, una dècada marcada per la inestabilitat, el crim organitzat i la inseguretat. L’únic líder de la Federació Russa que han conegut ha sigut l’actual president, Vladímir Putin. Són els joves russos de la generació Putin.

Rússia ja porta 20 anys amb l’exagent del KGB al capdavant, amb l’excepció dels quatre anys en els quals el segon de bord, Dmitri Medvédev, va ser el president. Però fins i tot en aquest període Putin va ser el primer ministre. Per aquest motiu, hi ha tota una generació que no sap què és viure sense Putin al poder. Totes les persones que han parlat amb aquest diari per a aquesta peça han preferit no donar el seu nom real per temor a possibles repercussions.

Una d’elles, la Maixa, de 22 anys, explica que no es pot imaginar una altra vida: "És molt difícil". "La vida [abans de la guerra] no era gaire dolenta, em sentia protegida a Rússia”, diu. En general el que ha sentit de l'URSS no li agrada, perquè “no es podia viatjar a l’estranger, hi havia pocs productes i poques coses d’altres països, i ara teníem més oportunitats que a l’època soviètica”. Però admet que hi ha coses que li agradaria reformar al seu país. “M’agradaria sobretot canviar les relacions que tenim amb altres països, portar-nos millor amb ells”, comenta. Entre altres coses, es queixa que “amb el passaport rus no es pot anar enlloc”. Actualment viu a l’estranger.

Desconfiança en el govern

El segment d’edat dels menors dels 30 anys són els que més recel tenen del govern i les elits russes. Són els que miren menys mitjans estatals –solen preferir internet per informar-se–, els que menys suport donen a Putin (un 32%) i els que més suport donen a l’opositor Aleksei Navalni (amb un 25%). També són els que més recel tenien respecte a la vacuna Sputnik (60-65% en contra del fàrmac rus).

Però, a pesar de ser els que més rebuig tenen a les autoritats, surten poc a protestar: hi ha por de fer-ho. “Jo mai he anat a protestar. Crec que les protestes no canvien mai res i em sento incòmoda en la multitud”, diu la Maixa. Tot i que coneix molta gent que sí que participa en aquesta mena d’accions, reitera que “no canvien res i és millor no arriscar-se”. Entre la població russa és habitual aquest sentiment d’apatia política. Creu que Putin “seguirà més temps sent president després dels canvis constitucionals (del 2020)". "No em sorprèn gaire, sempre he viscut amb Putin de president, ja ens hi hem acostumat, els de la meva edat”, afegeix.

Però, malgrat la por, són un grup amb pes a totes les manifestacions que s’han vist a Rússia. La Iulia, per exemple, creu que “és bo que s’intentin canviar les coses”. Afegeix que “la gent vol saber què passa i lluitar pels seus drets”. En definitiva, creu que perquè es pugui realment modificar el país “molta gent hauria de protestar: s'hauria de ser una gran quantitat de persones per poder canviar coses". Confia que en un futur pròxim Putin abandoni el poder. “Si es manté al poder, estic segura al 100% que això serà dolent per al nostre país. I anirà a pitjor, a pitjor i a pitjor. I serem més pobres”, raona.

Cridats a files

És habitual que la gent més jove tingui al cap viure en un altre país. Segons dades del Centre d’Opinió Levada, prop del 50% dels joves russos volen abandonar el país, mentre que només el 22% dels russos de totes les edats volen fer-ho. Un dels que sí que vol marxar és el Iuri. Ell ja tenia al cap sortir del país per tenir una vida millor. “Ho tenia tot pensat, volia marxar per poder treballar en el meu camp (informàtica) a Ucraïna, a Kíiv. La guerra ha accelerat la necessitat de buscar la manera de marxar”. Segons explica aquest jove de vint-i-pocs anys, li corre pressa perquè l’han cridat per al servei militar, i alhora ha hagut de canviar de destí per motius evidents. Quan se li pregunta per altres temes, prefereix no parlar més. Si troba una feina podrà justificar que no pot anar al front, però si no en fos capaç, li tocaria participar en la invasió d'Ucraïna. L’alternativa que li queda és anar a la presó.

Els països preferits per a aquests joves russos solen ser els de la UE i els Estats Units, però també hi ha importants comunitats de la diàspora russa a Llatinoamèrica, la Xina i l’Àsia Central. Els que actualment viuen a Occident pateixen russofòbia, com és el cas d’estudiants universitaris que han estat expulsats o que han estat convidats a “marxar” del país, com ha passat a la Universitat de València.