Sánchez anuncia un acord amb l'OTAN per no arribar al 5% del PIB de despesa militar
El president espanyol assegura que l'Estat només s'haurà de gastar un 2,1%
Madrid / Brussel·lesEspanya només haurà de destinar el 2,1% del PIB a despesa militar. Així ho ha assegurat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després d'arribar a un acord amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, aquest diumenge. En una compareixença des de la Moncloa, Sánchez ha explicat que s'ha arribat a un acord amb l'Aliança Atlàntica perquè cada país s'adapti de forma particular a l'objectiu del 5% del PIB de despesa pública en defensa. "Destinarem [Espanya a defensa] el 2,1% del PIB. Ni més, ni menys", ha afirmat Sánchez.
El govern espanyol s'havia oposat en solitari a assolir l'objectiu del 5% plantejat per l'OTAN. "[Aquest increment] no és raonable i és contraproduent", va afirmar el president espanyol a través d'una carta enviada a Rutte. La negativa li va suposar entrar al xoc frontal amb Donald Trump, que hores després va advertir que l'OTAN hauria de "fer-se càrrec" de la negativa d'Espanya. Finalment, Rutte i Sánchez han arribat a un acord per flexibilitzar l'assoliment d'aquest objectiu, cosa que es veurà reflectida en la declaració final de la cimera que comença aquest dimarts a la Haia (Països Baixos) i que es preveu que s'allargui fins al 26 de juny.
"Ha estat una negociació diplomàtica discreta, eficient i honesta", ha dit Sánchez durant la compareixença sense preguntes d'aquest diumenge a la tarda. Des del govern espanyol expliquen que l'acord s'ha desencallat a través d'un intercanvi de cartes oficials entre el secretari general de l'OTAN i el president del govern espanyol en què el primer reconeix que "Espanya tindrà flexibilitat per assolir els seus objectius sobirans", tal com es desprèn del text al qual ha tingut accés l'ARA. Alhora, Rutte afirma que aquesta despesa es revisarà el 2029. Amb tot, és això el que fa que l'Estat accepti l'esborrany de la declaració final, cosa que a priori salva la cimera d'un fracàs.
Impacte en l'estat del benestar
El principal argument que esgrimeix el govern espanyol per defensar la seva posició és que tots els diners que l'Estat hauria de destinar a assolir l'objectiu d'un 5% del PIB en defensa no els podria transferir a mantenir l'estat del benestar, de manera que aquest es debilitaria automàticament. "Incrementar la despesa en defensa del 2,1% al 5% del PIB suposa 35.000 milions d'euros addicionals que només podrien assolir-se si s'apugen els impostos o s'eliminen prestacions [socials]", ha afirmat Sánchez, que ha posat d'exemple retallades dràstiques en el subsidi per a desocupats, en prestacions vinculades a la maternitat i la paternitat, en pensions i també en educació. "Cada membre de l'OTAN tenim el dret i l'obligació d'assumir si es volen fer aquests sacrificis", ha reiterat el cap de l'executiu espanyol.
"Espanya manté intacte el seu compromís amb les capacitats militars acordades amb l'OTAN, i aquest compromís no ha d'estar vinculat automàticament a un percentatge de PIB", ha defensat Sánchez, que ha indicat que el compromís del govern espanyol és entregar "capacitat operativa, no complir amb un percentatge".
A 48 hores de la cimera
L’acord anunciat per Sánchez arriba menys de 48 hores abans de l’inici de la primera cimera de l’OTAN des del retorn de Trump a la Casa Blanca. De fet, la imposició del 5% de despesa militar ha sigut una de les seves grans promeses i en tot moment ha pressionat perquè els aliats europeus acceptessin aquesta taxa fins que ho ha aconseguit. Segons confirmen fonts de l'Aliança Atlàntica, tots els aliats ja haurien donat el seu vistiplau en les conclusions en què s'inclou l'objectiu d'assolir aquest 5%, i es preveu que es ratifiqui en la cimera de l'OTAN de la setmana que ve a la Haia.
Tot i això, una part important dels aliats europeus són reticents a incrementar tant la despesa militar. I per això, més enllà dels canvis que ha estirat Sánchez a última hora, els estats membres europeus ja havien aconseguit modificar la lletra petita de les conclusions de la cimera de la setmana que ve. En aquest sentit, del 5% total, en el 3,5% s’hi comptabilitzarà la despesa militar més tradicional, com poden ser els míssils, tancs o soldats; en canvi, l’1,5% restant inclourà un concepte més ampli de la seguretat i s’hi podran sumar els diners que els estats destinen a la ciberseguretat, el control de fronteres, la lluita contra el terrorisme o, entre d’altres, algunes infraestructures.
També són claus els terminis temporals que s’imposa per assolir aquests percentatges de despesa o dels objectius de capacitats militars. De fet, fonts diplomàtiques de l’OTAN asseguren que un dels principals objectius en les negociacions dels països més contraris a incrementar tant la despesa en defensa, com Espanya, Bèlgica o Itàlia, és aconseguir com més marge millor per assolir aquestes taxes. A hores d’ara, el termini màxim que està sobre la taula i es preveu que s'aprovi està al voltant de l'any 2035.
El PP contesta
Qui no ha trigat a reaccionar és el principal partit de l'oposició. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha lamentat que Sánchez hagi optat per "comprometre la despesa militar pels pròxims deu anys, sense pressupostos i sense passar pel Congrés". Criticant "la pilota cap endavant", el dirigent conservador ha afegit en una publicació a X que "la premsa internacional manté que l'objectiu final continua sent el 5%" i que "Sánchez ha de contestar tots els dubtes que estan sorgint". "No pot pretendre seguir mentint a tothom", ha etzibat. Fins i tot ha apuntat que la política exterior no pot ser "una cortina de fum" per tapar altres coses. El president espanyol ha replicat el dard de Feijóo publicant la carta de Rutte a la xarxa social X. "A veure si això resol els teus dubtes", ha contestat Sánchez a Feijóo.