“La sensació general a l’Iran és que el pitjor ja ha passat”

BarcelonaLa comunicació és complicada. La connexió d’internet es talla cada dos per tres i dificulta la conversa per WhatsApp. Malgrat això, ella no desisteix i truca una vegada i una altra. Almenys ara es pot comunicar amb l’exterior, després de tres dies d’un bloqueig total que va deixar l’Iran completament aïllat del món. En concret, parla des de Karaj, una ciutat a uns 40 quilòmetres al nord-oest de Teheran, on va fugir com molts altres iranians quan els bombardejos israelians van començar a la capital.

Aquesta matinada, per casualitat, estava desperta quan els Estats Units han bombardejat les bases nuclears de Fordow, Natanz i Isfahan. “A la televisió estatal iraniana han aparegut uns subtítols a la part inferior de la pantalla per informar de la notícia i després el subdirector polític de la radiodifusió ha intervingut en directe per treure ferro al tema”, explica. Malgrat això, aquest diumenge al matí cap gran autoritat s'ha dirigit a la població ni ha informat de l’atac. Un mutisme total, com si no hagués passat res. I a més, segons assegura, algunes ciutats iranianes han començat a recuperar una certa normalitat.

Dies enrere, en canvi, el caos al país sí que va ser total. Teheran, amb uns nou milions d'habitants, va quedar gairebé deserta. "No sabria concretar quanta gent va marxar, però jo diria que més de la meitat de la població vam fugir. Gairebé no circulaven cotxes pels carrers i totes les botigues estaven tancades", detalla. Molts es van traslladar a localitats del nord del país, a prop del mar Caspi, com ara Amol, Nowshahr, Chalus, Ramsar, Babol i Babolsar. Allà els preus dels lloguers es van disparar, però també hi va haver molta gent que va oferir casa seva de forma altruista a través de les xarxes socials per acollir les persones que fugien.

Ciberatacs

“Hi havia llargues cues als forns de pa i a les gasolineres, i es va racionar el combustible: cada cotxe només podia posar-ne vint litres”, continua explicant. I els preus en general van pujar: ara el pa, el pollastre, la carn i la fruita són molt més cars que fa una setmana. Però el que encara va complicar més la situació més va ser un ciberatac contra les tres principals entitats financeres que operen a l'Iran: Sepah, Pasargad i Mellat. "Les targetes bancàries no funcionaven, ni les aplicacions, ni podies treure diners", lamenta.

Les escoles d’educació primària ja havien acabat les classes quan Israel va començar l’ofensiva contra el país el 13 de juny, així que no van resultar afectades. Però els alumnes de secundària i els universitaris encara havien de fer els exàmens. “Al principi es va dir que els farien online, però com que després internet també va deixar de funcionar no sé si es deuen haver pogut examinar”. De dimecres a dissabte la connexió a internet va quedar totalment bloquejada. Les autoritats iranianes primer ho van atribuir a un altre atac cibernètic, però aquest dissabte van afirmar que elles mateixes ho havien ordenat amb l'objectiu d'interceptar els drons israelians.

El subministrament d'aigua s'ha mantingut malgrat els repetits atacs, i els talls d'electricitat ja eren habituals a l'Iran abans de l'inici de l'ofensiva. "A Teheran ja teníem talls d'electricitat de dues o tres hores al dia, així que no hem notat cap canvi en aquest sentit", diu.

Després d'una setmana sense treballar, molts iranians s'han reincorporat a la feina aquest diumenge. "Les autoritats van anunciar que des de dissabte es reprenia l'activitat laboral i que la gent havia de tornar a la feina. De fet, molta gent ha començat a tornar a Teheran". Malgrat això, algunes botigues continuen tancades i l'administració funciona a mig gas.

“La sensació general és que el pitjor ja ha passat, i que la guerra s'acabarà aviat”, assegura aquesta iraniana. Segons diu, molts estan decebuts perquè esperaven la caiguda del règim, però altres esperen que la normalitat torni com més aviat millor. Encara que sigui una normalitat que no els acabi de fer el pes.