El tribunal d'apel·lacions dona la raó a Trump i autoritza desplegar la Guàrdia Nacional a Portland
La sentència arriba enmig de la campanya de pressió militar del president contra ciutats demòcrates
WashingtonDonald Trump pot desplegar la Guàrdia Nacional a Portland. El tribunal d'apel·lacions ha donat la raó al president estatunidenc després que una jutgessa d'Oregon bloquegés temporalment la decisió al·legant que no hi havia indicis de violència real que justifiquessin treure les tropes als carrers de la ciutat demòcrata. La sentència suposa una altra victòria per al magnat en la seva campanya per militaritzar les urbs dissidents del país i ho fa quan ja existeix un precedent judicial que va declarar il·legal l'ús dels reservistes a Los Angeles el juny passat.
El 28 de setembre, Trump va federalitzar 200 membres de la Guàrdia Nacional d’Oregon per enviar-los a Portland enmig de les protestes a prop d’una instal·lació de l’ICE. El president qualificava les protestes d’agressives i assegurava que la ciutat estava “sota un atac d’Antifa”. La realitat és que les imatges mostren només una vintena de persones congregades davant del centre de detenció, algunes disfressades d'unicorn o de granota i ballant al ritme de la música. Casualment, Portland és el bressol de Rose City Antifa, una de les organitzacions antifeixistes més grans del país.
Les úniques escenes de violència que han sorgit de les protestes són les dels agents de l’ICE llençant gasos lacrimògens a les persones. Hi ha un vídeo en què es veu com un dels agents gaseja directament el filtre de ventilació del vestit de granota que porta un dels manifestants. En un principi, la magistrada va haver d’emetre dues ordres perquè el republicà va intentar fer una maniobra administrativa, ja que quan li van denegar federalitzar els reservistes d’Illinois, va intentar mobilitzar els 300 guàrdies nacionals de Califòrnia, que encara controla.
A Chicago, els soldats de la Guàrdia Nacional continuen desplegats als afores de la ciutat després que una jutgessa federal bloquegés temporalment el desplegament per la "falta de credibilitat" de les afirmacions del president i els seus funcionaris. La jutgessa April M. Perry va dir que mobilitzar la Guàrdia Nacional “probablement conduiria a disturbis civils”. Divendres passat, l’administració Trump va escalar el cas al presentar-lo al Suprem perquè es pronunciï. Si l'alt tribunal accepta a tràmit la decisió, la sentència final que en resulti pot marcar un precedent judicial que encara doni més màniga ampla al president per normalitzar l'ús dels militars com a cossos per establir l'ordre públic.
La sentència del tribunal d'apel·lacions també arriba després que ja existís un precedent judicial que contradiu la decisió. A l'estiu, un tribunal federal de San Francisco va declarar il·legal l'enviament de més de 4.000 efectius de la Guàrdia Nacional a Los Angeles durant les protestes contra les agressives batudes dels agents de l'ICE. Trump ho va fer en contra de la voluntat del governador de Califòrnia, el demòcrata Gavin Newsom. El cos de reservistes de cada estat està controlat pel governador i és necessari que aquest autoritzi la seva mobilització perquè el president ho pugui fer. Només en ocasions molt excepcionals i comptades s'ha fet en contra de la seva voluntat. El tribunal d'apel·lacions ha dictat la sentència tot i que la governadora d'Oregon, Tina Kotek, va dir a Trump que no era necessari enviar els soldats.
La victòria judicial del president arriba en plena ressaca de les massives protestes de dissabte contra el seu govern sota el lema "No Kings". Milions de persones van sortir al carrer de costa a costa del país per mostrar el seu rebuig a la creixent militarització del país, així com altres accions que consideren un clar abús de poder per part de Trump.