Centenars de milers de persones protesten als Estats Units contra l'autoritarisme de Trump

WashingtonLes pancartes amb el lema "Fora reis" i "Llibertat DC" s'amuntegaven aquest dissabte al migdia a l'avinguda Pensilvània, a pocs metres del Capitoli, a Washington. Unes 100.000 persones s'han manifestat als carrers de la capital en la segona edició de les protestes amb el lema "No kings" [no volem reis], convocades en més de 2.600 localitats dels 50 estats nord-americans, per clamar contra la deriva autoritària de Donald Trump i la militarització del país. "Sento que tota aquesta frustració i angoixa que he acumulat aquests mesos almenys s'està convertint en una ràbia útil aquí", explica una de les manifestants, la Marie, que demana fer servir un nom fictici per preservar l'anonimat. "Com a persona queer i musulmana sento que puc ser el següent objectiu del seu odi", afegeix referint-se a Trump.

La protesta torna a clamar contra els abusos de Trump, i especialment contra la militarització del país. A més, també coincideix amb el tancament del govern, que ja arriba a la seva segona setmana, i que el president està aprofitant per acumular més poder mentre infligeix més dolor a les ciutats demòcrates amb la congelació d'alguns programes. En total hi ha més de 2.600 concentracions convocades de costa a costa del país, a les quals han assistit centenars de milers de persones. A Nova York i a Los Angeles l'afluència ha sigut massiva.

"És la primera vegada que vaig a una manifestació i tinc por que m'identifiquin", explica el John (nom fictici). Fa dies que els republicans s'han dedicat a atacar i deslegitimar la protesta, titllant-la de "mobilització d'odi" ("hate rally"). El president de la Cambra de Representants, el republicà Mike Johnson, va dir divendres que es tractava d'una convocatòria "pro Hamàs" i on només hi assistirien els "antifa", "marxistes" i "tots els que odien els Estats Units". El temor del John s'explica per la catalogació, via ordre executiva, que Trump ha fet del moviment antifeixista com a "organització terrorista". "Em sembla surrealista; és clarament una manera de perseguir tota la dissidència. Des de quan lluitar contra el feixisme és dolent?"

El John, com tantes altres persones, porta mascareta quirúrgica i ulleres de sol. "Només per si de cas". Així mateix, també hi ha molts manifestants que han assistit a la protesta disfressats de granota, unicorn o tauró, una picada d'ullet a la tàctica que han adoptat a Portland, on per desmuntar la retòrica incendiària de Trump –que assegura que la ciutat és com una "zona de guerra"–, moltes persones protesten pacíficament vestides d'animals mentre ballen. "No sé com pensen dir que és una manifestació d'odi quan les persones anem disfressades de granota. I molt menys com pensen justificar que és violenta o que volem convertir la ciutat en una zona de guerra. Qui va a la guerra vestit de granota?", reflexiona la Jennifer, que porta un vestit inflable.

El precedent

La primera protesta organitzada amb el lema "No kings" al juny, i que va mobilitzar milers de persones arreu del país, va obviar Washington. La data coincidia amb la desfilada militar que el president estatunidenc es va autoregalar pel seu aniversari. A més, es temia que fes servir la protesta com a pretext per desplegar la Guàrdia Nacional. Així ho havia fet notar els dies previs, dient que qualsevol dissidència seria contestada "amb força". De poc van servir les precaucions; dos mesos després, Trump es va treure de la màniga un altre problema: la suposada inseguretat a la ciutat. Aquest dissabte a Washington els manifestants també protestaven contra els militars que s'han desplegat als seus carrers.

La militarització de Los Angeles per sufocar les protestes que denunciaven les agressives batudes contra migrants a la ciutat va desencadenar la primera mobilització "No kings". Des d'aleshores fins a aquest dissabte només han passat quatre mesos, però Trump ja ha normalitzat l'ús de les tropes per solucionar problemes interns i ha pujat a cinc el comptador de ciutats assetjades. Totes elles demòcrates. A banda de Washington, a Memphis també hi ha desplegat la Guàrdia Nacional amb el suport del governador de Tennessee –que és republicà–. Mentrestant, l'amenaça de la irrupció dels reservistes a Portland (Oregon) i Chicago (Illinois) continua suspesa sobre els caps dels governadors demòcrates.

En tots dos casos, jutges federals han bloquejat temporalment l'entrada de les tropes perquè consideren que no hi ha cap situació de violència que ho justifiqui, en contra del que assegura Trump, que ha qualificat aquestes ciutats de "zona de guerra". A Chicago, on els soldats es mantenen a les portes de la ciutat, l'administració continua castigant la població amb l'operació Midway Blitz: els agents d'immigració actuen amb brutalitat. Divendres a la tarda, Trump va demanar al Tribunal Suprem que es pronunciï sobre el desplegament de la Guàrdia Nacional. Si la justícia li dona la raó, seria un predecent molt perillós per donar-li màniga ampla.