Un tribunal declara il·legal l'ús de Trump de la llei d'enemics estrangers per avalar les deportacions
El president estatunidenc va invocar la decimonònica norma per accelerar la seva campanya contra els migrants
WashingtonDonald Trump va fer un ús il·legal de la llei d'enemics estrangers quan va invocar-la al mes de març per accelerar la seva campanya de deportacions. Un tribunal federal d'apel·lacions ho ha dictaminat aquest dimarts (ja dimecres a Catalunya) en un nou revés judicial contra el president, just el mateix dia que un altre tribunal d'apel·lacions ha declarat que el mandatari va violar la llei federal quan va enviar la Guàrdia Nacional a Los Angeles. Malgrat la galleda d'aigua freda, la sentència probablement tornarà a passar per la taula del Tribunal Suprem perquè decideixi.
En una sentència dividida, el tribunal ha resolt que Trump no pot avançar amb l’ús d’aquesta llei de temps de guerra perquè es deportin persones dels estats de Texas, Louisiana i Mississipi. El març passat Trump va invocar aquesta norma del 1789 per aplicar-la a veneçolans i salvadorencs que, sota l'acusació de l'administració, suposadament pertanyen a les bandes criminals El Tren de Aragua i la MS-13. En una ordre executiva al gener el republicà va designar totes dues bandes com a grups terroristes i les considera des d'aleshores una amenaça per al país. Amb aquest pretext va invocar la decimonònica llei que, entre altres coses, permet deixar sense procés judicial les persones a qui s’aplica.
L'últim precedent: la Segona Guerra Mundial
La norma del segle XVII és una llei que es va crear en temps de guerra amb la finalitat d’expulsar ràpidament del país aquelles persones migrants que es consideressin col·laboradores de països enemics. Quan el president estatunidenc la va invocar, va ser declarant una invasió dels membres de la banda veneçolana El Tren de Aragua. Abans de Trump, la llei només s’havia utilitzat tres vegades. L’última va ser durant la Segona Guerra Mundial per detenir i expulsar immigrants japonesos, alemanys i italians.
L'aplicació de la norma ha estat font de diversos conflictes, incloent-hi la polèmica sobre el vol de deportació que va enviar més de 200 salvadorencs i veneçolans a la macropresó Cecot del règim de Nayib Bukele. El salvadorenc Kilmar Ábrego García, a qui ara Trump vol deportar a Uganda, era un dels salvadorencs que estaven al vol i que l'administració va reconèixer que havia deportat "per error". Ábrego García havia estat reclòs al Cecot fins que va ser retornat als EUA al mes de juny, però no va ser fins fa dues setmanes que va poder reunir-se amb la seva família. Tot això, per l'endemà tornar a ser detingut pels agents d'immigració i sota l'amenaça de ser expulsat aquest cop a Uganda.
Manca de garanties judicials
Més enllà d'una qüestió sobre els drets de les persones migrants, l'aplicació de la llei d'enemics estrangers també s’ha convertit en una de les grans batalles judicials sobre el dret a les garanties judicials durant un procés de detenció. La norma permet deportar ràpidament i sense garanties judicials aquelles persones a les quals s'apliqui. És a dir, no tenen accés a una vista amb un jutge.
Al maig Stephen Miller, assessor del president i un dels ideòlegs darrere la campanya de deportacions, defensava que la Casa Blanca també s’estava plantejant suspendre el dret a l’habeas corpus. “En gran part dependrà de si els tribunals fan el que és correcte o no”, va afirmar Miller. L’habeas corpus és un dret fonamental que protegeix la llibertat dels individus davant de detencions il·legals o arbitràries.
El Cinquè Tribunal d’Apel·lacions dels EUA ha decidit sobre el cas després que al mes de maig el Suprem impedís que Trump reactivés la llei. L'alt tribunal va bloquejar la norma temporalment mentre la retornava de nou al Tribunal d'Apel·lacions per decidir les qüestions subjacents al cas, entre les quals si la mesura del president era legal.
L’opinió del Cinquè Circuit, redactada pel jutge Leslie Southwick i amb l'adhesió de la jutgessa Irma Carrillo Ramirez, conclou ara que no s'ha produït una “incursió depredadora” per part dels membres de la banda El Tren de Aragua, tal com Trump havia argumentat per ressuscitar la llei. “Concloem que les troballes no donen suport que s’hagi produït una invasió o una incursió depredadora. Per tant, concloem que els peticionaris probablement demostraran que l’AEA va ser invocada indegudament”, ha escrit Southwick.