WashingtonUn jutge ha declarat il·legal l'enviament de la Guàrdia Nacional ordenat per Donald Trump a Los Angeles durant les protestes contra les batudes d'immigració. Al mes de juny, el president estatunidenc hi va a arribar a enviar més de 4.000 efectius del cos, així com 700 marines, en contra de la voluntat del governador de Califòrnia, el demòcrata Gavin Newsom. La sentència arriba just quan Trump ha amenaçat de fer el mateix amb altres ciutats demòcrates, com Chicago i Nova York.
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Califòrnia va recórrer davant un jutge de San Francisco el desplegament de la Guàrdia Nacional ordenada per Trump, ja que la decisió de treure els soldats al carrer depèn dels governadors i no del president. Newsom havia rebutjat la idea, però així i tot Trump va decidir trepitjar l'autoritat del governador i militaritzar la ciutat fent servir de pretext les protestes que hi havia al centre. Tant Newsom com l'alcaldessa de Los Angeles no volien el desplegament militar a la ciutat per por que la presència de soldats escalfés encara més l'ambient.
El jutge Charles Breyer de San Francisco, després de tres dies de judici a l'agost, finalment ha conclòs que l'administració de Trump va violar la llei federal amb l'enviament de tropes a Los Angeles, i ha establert que la seva ordre entri en vigor divendres.
Al mes de juny les agressives batudes dels serveis d'immigració (ICE, en les seves sigles en anglès) ordenades pel govern de Trump van desencadenar protestes al centre de Los Angeles després d'una violenta detenció al pàrquing d'un dels Home Depot de la ciutat –una cadena de botigues de materials per a la construcció–. El president estatunidenc va aprofitar la reacció dels carrers que ell mateix havia provocat per acusar Los Angeles de ser una ciutat "sense llei" i justificar-ne així la militarització. Els més de 4.000 guàrdies nacionals i 700 marines van estar-hi desplegats durant tot l'estiu, fins a finals d'agost. Actualment encara hi queden uns 200 efectius.
Des de llavors, Trump ha convertit la Guàrdia Nacional en la seva principal eina en la seva croada contra les ciutats santuari, que també són els principals bastions demòcrates del país. El president va militaritzar Los Angeles com a càstig exemplar per a la resta de ciutats santuari, com ara ho ha fet amb Washington. Una acció que no només serveix d'avís per a navegants, sinó també de laboratori per a l'extralimitació dels seus poders. A diferència de Los Angeles, la capital està ubicada en un districte federal i no un estat, i la potestat per desplegar la Guàrdia Nacional aquí sí que recau en el president del país.
Així i tot, per justificar-ho Trump ha declarat una suposada "emergència criminal", quan les dades de criminalitat de la ciutat han estat baixant des del 2023. El president s'ha basat en aquest retrat de Washington per justificar també la federalització de la policia local i autoritzar la col·laboració dels agents locals amb els federals, posant fi així a l'estatus de ciutat santuari de Washington.
Chicago, en el punt de mira
Al mateix temps, Trump no ha fet més que augmentar les amenaces contra Chicago, un dels altres grans bastions demòcrates del país i també ciutat santuari. En els primers dies del seu segon mandat, el president ja va ordenar als agents d'immigració que fessin les primeres batudes a la ciutat d'Illinois. Tot i que Trump ha assegurat que Chicago "probablement serà la següent", també ha donat senyals on refredava la voluntat d'actuar de manera unilateral com va fer amb Los Angeles.
Aquest mateix dimarts, en què el jutge ha declarat il·legal l'ús de la Guàrdia Nacional a Los Angeles, Trump ha tornat a anunciar en un post a Truth Social la seva intenció: "Resoldré el problema de criminalitat, just com vaig fer a DC", ha dit, i ha afegit que "Chicago serà segur altre cop, i aviat". En una segona publicació deia: "Chicago és la capital mundial de l'assassinat". El republicà inflama la retòrica, mentre s'espera que aquesta tarda el governador d'Illinois, el demòcrata J.B. Pritzker faci una roda de premsa durant la qual s’adreçarà “al poble d’Illinois enmig dels informes sobre desplegaments federals a Chicago".
Pritzker, que també és possible candidat presidencial el 2028, ha recomanat al govern de Trump que no vagi a Chicago, i l’alcalde de la ciutat, el demòcrata Brandon Johnson, va signar dissabte una ordre executiva preparant-se per a aquesta possibilitat.
Trump segueix dient que enviarà la Guàrdia Nacional a Chicago
En una conferència de premsa des del Despatx Oval, Trump ha insistit que segueix compromès amb enviar la Guàrdia Nacional a Chicago. "Hi anirem. No vaig dir quan, però hi anirem", ha assegurat el president als periodistes, que ha insistit amb la "gran tasca" que va realitzar quan va enviar els soldats a Los Angeles. Malgrat parlar extensament sobre la militarització de Los Angeles i insinuar que vol fer el mateix amb Chicago, el president no ha mencionat la sentència judicial que declara il·legal l'ús que va fer del cos militar a Califòrnia fins que un periodista li ha preguntat per aquesta. El mandatari ha respost només que és una sentència per parat d'un jutge "radical llunàtic d'esquerres" i pràcticament ha esbroncat al periodista per formular la qüestió. Després d'aquesta pregunta, Trump ha finalitzat abruptament la compareixença.
Trump també citat la presa de control de Washington com un model a replicar a tot el país. "Serveix com a plantilla, i ho farem en un altre lloc, però Chicago sens dubte serà important", ha afirmat el mandatari, que ha reiterat que li agradaria rebre una trucada del governador d'Illinois demanant-li que desplegués la Guàrdia Nacional. En aquest cas, almenys sembla que Trump ja no s'atreveix a violar la llei federal com va fer amb Los Angeles.
