Internacional10/05/2017

Chelsea Manning serà alliberada la setmana vinent

La font de Wikileaks, condemnada a 35 anys de presó, va rebre el perdó d'Obama quan l'anterior president va abandonar la Casa Blanca

Ara

BarcelonaL'exsoldat Chelsea Manning, qu el 2010, va filtrar centenars de milers de documents confidencials de l'exèrcit dels EUA a Wikileaks (i que van servir per documentar abusos dels drets humans per part de les tropes nord-americanes) serà finalment alliberada el pròxim 17 de maig, després de quatre anys.

Inscriu-te a la newsletter Uau, quina flipada!El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'anterior president dels Estats Units, Barack Obama, va commutar-li la sentència de 35 anys que pesava sobre seu, fet que ha permès que l'exsoldat pugui sortir de la presó abans d'hora, tot i les protestes de Donald Trump, que va prometre que perseguiria la gent que filtra documents secrets, com Edward Snowden, que viu exiliat a Rússia.

Cargando
No hay anuncios

"Per primera vegada veig un futur per a mi mateixa com a Chelsea", ha dit Manning, que durant la seva estada a la presó es va canviar de sexe: abans es deia Bradley. "Puc imaginar-me vivint com la persona que soc, i, finalment, al món exterior".

"La llibertat era només un somni, però ara és aquí, i això la manté vivia", va escriure al seu compte de Twitter.

Cargando
No hay anuncios

Manning, durant el judici, es va declarar culpable i va demanar perdó per la filtració de centenars de milers de documents de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan.

Tot i tenir un rang molt baix, Manning va començar a recopilar informació per després filtrar-la, ja que va quedar escandalitzada per la guerra i va voler provocar un canvi polític als Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

Una vegada filtrats els documents, Manning va ser detinguda prop d'una base nord-americana a Bagdad. Entre els escàndols que va destapar hi ha el d'"assassinat col·lateral", on es mostren imatges d'un helicòpter dels EUA disparant contra la població: en aquest atac van morir dos periodistes de l'agència britànica Reuters i diversos civils.