La defensa de Puigdemont demanarà ajornar la vista sobre l'euroordre

La fiscalia belga defensarà l'extradició per sedició i malversació, tal com demana el Suprem

Carles Puigdemont té la primera cita davant la justícia belga aquest dimarts a les 9 hores a l'edifici del Palau de la Justícia de Brussel·les per prestar declaració sobre el motiu pel qual s'oposa a l'extradició que va sol·licitar ara fa dues setmanes el  jutge instructor de la causa al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Però la defensa de l'expresident vol més temps per preparar el cas i demanarà un ajornament al jutge instructor, com confirmen a l'ARA fonts de la defensa. Això no vol dir que no s'acudeixi demà a la cita, sinó que en aquesta es demanarà ajornar-la amb l'expectativa que es produeixi al desembre. 

Segons explica una portaveu de la fiscalia belga, a la vista d'aquest dimarts no hi acudirà cap representant per la banda espanyola perquè es tracta d'analitzar si la petició de l'euroordre emesa per Espanya aplica dins el marc legal de Bèlgica o no. Per això, la fiscalia belga és la que assumeix la petició d'euroordre emesa pel Suprem i demanarà l'extradició per sedició i malversació. 

Per tant, compareixeran davant el jutge la defensa de Carles Puigdemont i un representant de la fiscalia belga, però no hi haurà cap persona en representació del Tribunal Suprem. Fa una setmana la justícia belga va acceptar l'euroordre de detenció de Carles Puigdemont després que aquest acudís a les dependències policials una vegada el Tribunal Suprem va enviar tota la informació traduïda. L'expresident a l'exili va passar la nit en dependències judicials i va prestar la declaració durant la qual es va oposar a l'extradició argumentant, entre altres qüestions, que compta amb immunitat parlamentària per haver estat escollit eurodiputat. El Suprem, però, va respondre que Puigdemont no té immunitat parlamentària perquè no ha assumit el càrrec. La justícia belga va assumir aquesta confirmació del Suprem i va procedir amb l'euroordre, va deixar en llibertat sense fiança l'expresident exiliat i va citar-lo aquest dimarts. 

Així, aquest dimarts s'ha d'analitzar si en la jurisdicció belga hi ha correspondència amb els delictes de sedició i malversació en els quals es basa l'euroordre sol·licitada per Llarena, perquè la sedició no forma part dels 32 delictes d'entrega pels quals l'euroordre es gairebé automàtica. Però si el jutge instructor (de la branca neerlandesa) accepta la petició d'ajornament, es deixarà per a una pròxima cita que quedarà fixada també aquest dimarts. Un cop se celebri aquesta vista es marcarà una altra data per a la decisió definitiva, una decisió que pot ser recorreguda per la defensa de l'expresident en un procés que, fins i tot, podria donar lloc a una pregunta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si així ho considera pertinent la justícia de Bèlgica.

Llarena va retirar la primera euroordre a Bèlgica el 2017, que havia emès la jutge Carmen Lamela, per evitar que la justícia belga rebaixés els delictes, com va passar després a Alemanya, quan el tribunal de  Schleswig-Holstein només va acceptar l'extradició per malversació. Per això, la justícia belga no va haver d'entrar al fons de la qüestió. La clau en aquest cas, doncs, està en si la justícia belga considera que hi ha delictes en el seu Codi Penal equiparables als dos que sol·licita Espanya i accepta l'extradició o si vol entrar endinsar-se en la qüestió i comprovar si els fets pels quals s'acusa Carles Puigdemont constitueixen els delictes pels quals se l'acusa. 

A la vista, Puigdemont assisteix acompanyat amb el seu advocat a Bèlgica, Paul Beckaert, que ja ha estat al càrrec de la defensa de l'expresident en els anteriors processos, expert en causes relacionades amb els drets humans i advocat al qual han recorregut persones com Natividad Jáuregui, l'etarra acusada d'assassinar el coronel Ramón Romeo. Jáuregui va aconseguir que la justícia de Bèlgica rebutgés diverses vegades la seva extradició, tot i que recentment el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va concloure que Bèlgica no va "complir amb l'obligació de cooperar" amb Espanya a l'hora de jutjar la participació de l'acusada en el crim. El Tribunal d'Estrasburg considera que l'examen de les euroordres en contra seva "no va ser prou complet" i va obligar-la a indemnitzar els familiars de la víctima amb 5.000 euros cadascun per danys morals i a pagar les despeses judicials. Segons publicava El Confidencial, en base a aquesta última sentència del TEDH, la justícia espanyola té la intenció d'emetre una nova petició d'euroordre. 

Més continguts de