“Abans tenia un marit; ara tinc un marit i un símbol”

Les famílies veuen els presos forts per encarar el judici però es preparen per a condemnes llargues

A Oriol Junqueras li demanen 25 anys de presó. La seva dona, Neus Bramona, no es fa il·lusions: “La sentència està escrita, ho tinc coll avall. Si no, quin sentit hauria tingut aguantar-los en presó preventiva durant més d’un any? Volen el cap de l’Oriol, perquè ell anava al capdavant de tot. L’Oriol és un símbol”.

Parelles, fills, pares i germans dels presos polítics encaren el judici amb aquesta mateixa convicció. Bernat Pegueroles, marit de Carme Forcadell, té clar que “el tribunal no serà imparcial, perquè els preparatius no ho han sigut”. Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn:“Hauré de mossegar-me la llengua, és impresentable que la data d’inici hagi trigat tant a saber-se”. Diana Riba, dona de Raül Romeva: “Tinc ganes de veure quines proves presenta l’acusació, però no soc il·lusa, em preparo per a una condemna llarga”. Esther Cuixart, germana de Jordi Cuixart: “Als pares, que ja tenen 77 anys, els he dit que apaguin la tele i no es mirin el judici. Els hi volen posar un càstig exemplar i no se n’estaran. El Jordi ja ens ho adverteix: «No us feu il·lusions»”.

'Els crits al cel', article de Laura Masvidal

Quan, dimarts que ve, comenci la vista oral, farà gairebé setze mesos que els Jordis són a la presó. La Susanna Barreda, dona de Jordi Sànchez, admet: “La meva vida està partida per l’abans i el després del 16 d’octubre del 2017, miro enrere i veig una època horrorosa, en què cada resolució era negativa”. “Si miro enrere -diu la Laura Masvidal-, recordo la baixada bestial del Quim quan es va quedar sol amb l’Oriol a la presó i va arribar el primer Nadal. Estic orgullosa de la remuntada que va fer”. I es pregunta: “Quin sentit té que li neguin la llibertat provisional per risc de fuga? Si vol ser alcalde de Barcelona, ja es veu que no fugirà!”

Incomprensió i buit familiar

Diana Riba va veure entrar dues vegades Raül Romeva a la presó, el 2 de novembre del 2017 i el 23 de març del 2018: “El segon ingrés encara va ser més incomprensible. Els meus dos fills, de 12 i 10 anys, preguntaven: «Però ara què ha fet?» Els ha ajudat molt veure que fins i tot veïns que no són independentistes han sortit a manifestar-se”. Carme Forcadell i Bernat Pegueroles fa 44 anys que estan junts: “Aquests mesos de presó preventiva s’han fet llargs. He viscut sol, i per a la família ha estat un buit, com si s’hagués mort una persona”. L’Esther Cuixart explica que el seu nebot, l’Amat, “ha patit una vulneració bestial dels seus drets com a menor”. Ara ja té un any i mig, i quan reconeix que és a la carretera que porta a Lledoners ja crida: “El papa! El papa!” Els fills de Junqueras, en Lluc (6 anys) i la Joana (4), no han parat de preguntar: “Per què no és a casa, el pare?”. Fa 15 dies, el 28 de gener, es va celebrar el Dia Mundial de la Pau, i la mestra del Lluc va explicar a la classe qui era Gandhi. En Lluc va preguntar: “Se’n va sortir, en Gandhi?” I es va precipitar sobre l’ordinador a mirar quant de temps va estar-se a la presó el pare de la independència de l’Índia: dos anys.

Joaquim Forn va assistir a la reunió de Brussel·les de l’octubre del 2017 amb el president Carles Puigdemont, però va tornar per comparèixer davant la jutge Carmen Lamela a Madrid. Laura Masvidal afirma que mai s’ha plantejat si hauria estat millor que el seu marit hagués triat l’exili: “La meva família sí que ho ha lamentat alguna vegada, però jo no, perquè l’exili també és molt dur, perquè és molt incert. Almenys el judici ens permetrà aclarir el futur. En Quim no m’ho va plantejar mai, tampoc, perquè haver-se separat de la mare l’hauria matat. Ara bé, els exiliats ens han permès denunciar la repressió d’una manera més eficaç a tot el món”.

Els arguments davant el Suprem

Cap dels familiars amb qui hem parlat ha sentit els al·legats que formularan els presos davant el jutge Manuel Marchena. Sànchez va dir a la seva dona: “Tinc molt clar on vull anar. Amb el Jordi Pina [advocat defensor] ho tinc molt preparat”. I quan ella li va preguntar si calia que ell estigués present a la sala tots els dies, li va contestar: “M’estan jutjant, Susanna, la meva vida pot canviar en un segon si no puc reaccionar ràpidament i dir-li al Pina que allò no va anar així”. Carme Forcadell “dirà que tot el que ha passat no és cap delicte”, avança el seu marit. La Neus Bramona afirma que “l’Oriol és molt fort psicològicament, pensa que ara li toca estar-se a la presó i que algun dia s’acabarà”. La Diana pateix perquè anar i venir cada dia de Soto del Real al Tribunal Suprem privarà els presos dels “mínims bàsics d’alimentació i descans. A la presó, per sortir a les 7 t’has de llevar a les 5”.

L’Esther sap que el Jordi Cuixart “ha estat fent assajos”, però quan el van a veure els diu: “No espatllem aquest bonic moment parlant d’aquestes coses”. Bernat Pegueroles encén un llum al final del túnel: “La seva sort judicial pot canviar per la por del que diguin a Estrasburg”.

Els fills dels presos han crescut, els pares han envellit i les parelles han comprovat que conviuen amb un símbol. Susana Barreda: “Ara estic casada amb una persona que molta gent s’estima. La nostra filla Clara li va dir un dia al Jordi: «Ostres, papa, no sé com ens ho farem quan surtis, si ara la gent ja ens atura pel carrer quan ens reconeix»”. A Lledoners els presos han pres consciència de la importància simbòlica que han adquirit per a molta gent. Recordo que a la primera visita em va dir: “No t’ho creuràs, però ja fa tres dies seguits que ve algú a dir-nos bona nit, ens diu a tots pel nom! Fixa’t, en Joan Bonanit s’ha estat més de sis mesos anant-hi cada dia”. La Laura Masvidal ho resumeix amb un titular: “Abans tenia un marit i ara tinc un marit i un símbol. I això farà més fàcil acceptar el que vingui”.

Més continguts de