Microsites 31/05/2019

Sànchez, Turull i Rull demanen la seva absolució i avisen que recorreran a Europa si són condemnats

El seu lletrat subratlla vulneració de drets fonamentals al llarg dels quatre mesos de judici

Ot Serra
3 min
Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull al Tribunal Suprem

MadridJordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull defensen la seva innocència al judici del Procés i adverteixen que recorreran al Tribunal Europeu de Drets Humans o al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides si són condemnats pel Tribunal Suprem. En les seves conclusions definitives, el seu advocat demana l'absolució dels seus representats pels delictes de rebel·lió, sedició i organització criminal a què els acusen la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox. Consideren que tots els fets investigats se circumscriuen en la llibertat ideològica, la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació, motiu pel qual exploraran la via d'Europa per vulneració de drets fonamentals si són declarats culpables.

El seu lletrat, Jordi Pina, denuncia en l'escrit de conclusions les dificultats amb què considera que s'han trobat els advocats de les defenses i la doble vara de mesurar del tribunal amb les diferents parts. Una de les crítiques que ha subratllat, tal com contínuament s'ha manifestat durant el judici oral, és la norma que va imposar Manuel Marchena de no poder contrastar les declaracions dels testimonis amb els vídeos aportats a la causa. Una decisió que el president del tribunal no va prendre d'inici, atès que en els primers interrogatoris a testimonis sí que es va permetre exhibir algunes imatges a la pantalla.

"Forma part de la garantia bàsica de contradicció pròpia del judici oral i permet evitar el que ha succeït nombroses vegades al llarg del judici: que alguns testimonis hagin mentit a la sala o exagerat ostensiblement i que tals falsedats no hagin pogut ser contradites en el mateix moment per les defenses exhibint les corresponents imatges i demanant les explicacions corresponents als testimonis", assenyala Pina, que deixa clar que en relació a la "credibilitat d'una prova testifical no és el mateix oposar un vídeo a un testimoni quan aquest està declarant que fer-ho setmanes o mesos més tard". "Hi ha un efecte que en tot cas no es podrà produir i que és obligar el testimoni, al veure les imatges, a rectificar el sentit de la seva declaració exagerada. En aquest sentit, el dany és ja difícilment reparable", afegeix l'advocat.

A part d'aquesta qüestió, Pina ha detectat que Marchena ha deixat als testimonis de les acusacions –majoritàriament els guàrdies civils i policies nacionals– fer valoracions del que van viure durant la tardor del 2017 a Catalunya. Una circumstància que es contraposa amb la rigidesa amb què va tractar la filòsofa Marina Garcés, tallada constantment quan feia algun comentari que des del punt de vista del jutge entrava en el terreny de la interpretació. La diferència de criteri, segons Pina, també l'ha trobat en la permissivitat de les acusacions per preguntar sobre l'orientació ideològica dels declarants. En canvi, a les defenses no se'ls va permetre preguntar als testimonis en aquest sentit, denuncia Pina, i posa d'exemple la lletrada del jutjat 13 de Barcelona, de qui no es va permetre preguntar sobre la seva afiliació a pàgines de plataformes espanyolistes a Facebook.

Més enllà d'aquestes al·legacions, els quatre mesos de judici no han fet alterar el relat sobre els fets que Pina ja havia exposat abans del judici oral en les conclusions provisionals. Sobre els fets del 20 de setembre, subratlla que un dels tinents de la Guàrdia Civil present en l'escorcoll del departament d'Economia va admetre en la seva declaració que amb 10.000 persones concentrades cap a les 13 h o 14 h de la tarda a la Rambla Catalunya no era possible desplaçar la multitud. En relació al suposat lideratge que el Govern o les entitats sobiranistes poguessin tenir sobre la ciutadania, Pina al·lega que la gran majoria de votants de l'1-O interrogats han admès que coneixien les prohibicions del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya vinculades al referèndum.

"Malgrat això, van acudir massivament a expressar la seva opinió política [...]. Els polítics i les associacions van canalitzar una amplíssima demanda ciutadana i tots els votants van actuar amb plena consciència del que feien. Ningú s'ha plantejat acusar-los de ser participants d'un alçament asseient al banc dels acusats dos milions de persones", al·lega el lletrat. En relació a Jordi Turull i Josep Rull, Pina sosté que tots els testimonis han remarcat que el 27 d'octubre no es va produir cap incident violent amb la declaració d'independència, fet que al seu entendre prova que la declaració d'independència pretenia arribar al diàleg amb l'Estat.

stats