El català i els immigrants: expectatives versus realitat

Barcelona¿Les onades migratòries internacionals –l’arribada de 3,7 milions d’estrangers en 25 anys dels quals 1,7 s’han quedat a viure a Catalunya– canvien definitivament les expectatives que hi havia sobre l’hegemonia lingüística del català? Aquest és el plantejament clau del debat que es va celebrar dimarts a la tarda a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) sobre immigració i llengua, en el cicle de pensament que organitzen aquesta entitat i el diari ARA. Sens dubte el clima és pessimista però constructiu.

"El que ha passat en els últims 25 anys no s’explica per la immigració, sinó per la crisi del sistema de reproducció demogràfica i social", afirmava el demògraf Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics i vicepresident de l’IEC. L’hostilitat de l’Estat, la pèrdua del català com a via d’ascens social i l’adopció de la lògica neoliberal, que ha comportat retallades, precarització i desinversió en àmbits com la cultura, la sanitat o l’educació, han conduït la llengua a la situació actual: "Les expectatives que teníem sobre l’hegemonia lingüística del català no corresponien a la realitat, eren una il·lusió de normalització lingüística que no existeix, i l’arribada de migrants només ho posa en evidència", sosté Domingo, que assenyala la segregació residencial i la laboral com a factors que dificulten l’accés al català dels immigrants.

Les xifres són claus per entendre l’abast de la situació de predomini del castellà en un entorn multinacional. Un de cada quatre habitants de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears ja és nascut a l’estranger, dels quals el 40% són llatinoamericans, amb el castellà com a llengua habitual. El 57% dels immigrants declaren el castellà com a llengua principal. Els arribats de l’estat espanyol fan servir el castellà en el 85% dels casos. El sociolingüista Natxo Sorolla alerta sobre aquesta "asimetria lingüística" a favor del castellà, fruit de la minorització d'una llengua mitjana i forta en termes de parlants. El professor de la Universitat de Saragossa defensa un model de “plurilingüisme autocentrat”, en què la llengua pròpia ha d’ocupar un paper central, i que s'ha de regir per la subsidiarietat: "Tot el que es pugui fer en català s'ha de fer en català". Sorolla observa que el català "no té capacitat discriminatòria, és a dir, que si et vols integrar l'has d'aprendre", i no és per culpa dels migrants sinó per les polítiques públiques.

Un apunt innovador és la mirada de gènere: Sorolla ha destacat la gran presència de dones als cursos bàsics de català. "Hem de tenir en compte el component afectiu de l’aprenentatge d’una llengua –ha afegit Domingo–. Per a molts, els cursos de català són la primera cara amable de l’administració". Sorolla creu que els cursos elementals "no poden ser una escola d’idiomes", sinó que s’ha de ser conscient que els immigrants els necessiten per tenir l’arrelament per acompanyar-los a aprofundir més en la llengua.

Domingo advertia que “la batalla del futur es donarà en el camp de la memòria històrica”: oblidar que la immigració ha estat essencial per al país “és el camí més directe cap a la minorització”. El demògraf defensa que “la migració ha de ser entesa com un fenomen fundacional de la identitat catalana contemporània, que és viva i en constant transformació”, i que “la catalanitat del segle XXI s’ha de vincular a un projecte polític i social inclusiu, capaç de combinar igualtat, reconeixement i justícia lingüística”. Sorolla hi afegia que la llengua continua sent un eix essencial de la catalanitat: "La identitat està íntimament vinculada a l’ús de la llengua".