El català a la salut

Es pot morir en català?

L'última alerta lingüística de Carme Junyent sacseja la comunitat mèdica: per què el pacient no sempre és atès en català?

Barcelona"Tota la vida he lluitat perquè la gent es pogués morir en català i ara que em tocava a mi havia de ser conseqüent", escrivia la lingüista Carme Junyent en el seu impactant article pòstum, publicat a Vilaweb. Hi explicava com havia hagut de militar per ser atesa en català fins i tot quan ja sabia que s’acabava el seu temps en aquest món. La primera reflexió ètica que plantejava és: "Quina llengua s’ha d’emprar preferentment, la del pacient o la del metge?" El director de la càtedra de cures pal·liatives de la Universitat de Vic, Xavier Gómez-Batiste, ho respon de forma contundent: "El primer principi és que mana el pacient, sempre. Èticament és fonamental l’autonomia i la capacitat de decisió del pacient. En especial al final, l'atenció es basa en respectar les seves prioritats i preferències. Això va a missa", afirma el doctor, que també és director del Centre Col·laborador de Cures Pal·liatives de l’OMS.

Cargando
No hay anuncios

Fins ara, dins d’aquestes preferències es pensava en aspectes com els objectius terapèutics, els llocs on els malalts volen ser atesos o qui en farà l’acompanyament. Gómez-Batiste admet que no s’havia pensat en la llengua com un element més d’autonomia del malalt. No es preveu en la formació de pal·liatius ni tampoc en els equips Pades (d'atenció domiciliària multidisciplinària), que ell mateix va idear dins la sanitat pública. "No hi constava fins ara, potser perquè ho donàvem per fet", admet, però apunta al que ha de ser el primer requisit d'un pacient: "Que et puguis expressar en el teu idioma i que siguis entès, no només perquè és un dret sinó perquè, en situacions de vulnerabilitat, per exemple en persones amb demència, la capacitat de transmetre es complica". Per això proposa incorporar el requisit de la llengua als equips Pades: que el pacient tingui garantit un interlocutor en català en algun membre de l’equip.

"Morir-se en català és un dret del malalt i ha d’existir arreu i per a tothom", afirma també Carme Bertral, secretària d'Atenció Sanitària i Participació del departament de Salut. Així i tot, admet que és més fàcil que això "passi en uns territoris que en uns altres, com les àrees metropolitanes".

Cargando
No hay anuncios

Per què costa que es parli català al metge?

El català ha patit una reculada inqüestionable en l’entorn sanitari en els últims anys. Segons les enquestes d’usos (del 2018), només un 26,4% dels catalans es dirigeixen exclusivament en català al seu metge, xifra que ha baixat 12 punts en quinze anys. Encara es parla menys català al metge que al carrer. Els motius són multifactorials, però hi ha xifres eloqüents.

Cargando
No hay anuncios

El doctor Gustavo Tolchinsky, metge internista i secretari de la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), assenyala, en primer lloc, "la mobilitat dels professionals". El 71% dels nous ingressos al CoMB el 2022 (on es registren el 80% de col·legiacions del país) provenen de fora de Catalunya. Només el 35% dels nous col·legiats provenen de la universitat catalana. Aquest volum de professionals estrangers que entren al sistema, que va curt d'infermeres, metges i sobretot especialistes, fa anys que s’arrossega. "Cada any absorbim un 65-70% de metges que no necessàriament coneixen la llengua ni la sensibilitat social que hi ha al respecte, i hi haurien d’entrar en contacte", diu Tolchinsky.

Augmentar l’oferta universitària tampoc no és una solució: només el 50% dels estudiants que accedeixen a la carrera són nascuts a Catalunya. Alguns dels metges formats aquí marxen. En canvi, en venen de nous de fora quan toca fer l’elecció de les residències, que estan obertes per a tot l'Estat sense requisit de conèixer la llengua. El 48% dels 4.700 residents que treballen a Catalunya provenen de fora del país. De tota manera, per a Tolchinsky, ni els estudiants ni els MIR que venen de fora no són el principal escull, "perquè s’integren en una estructura, estan tutelats pels equips de cada centre, i ràpidament veuen que la llengua forma part de les eines que necessitaran i molts fan cursos de català durant la residència", assegura.

Cargando
No hay anuncios

Un requisit parcial

La qüestió és que el català no és un requisit general per exercir a Catalunya. Sí que s’exigeix un nivell C1 en el cas que els professionals vulguin optar a una plaça de funcionari en la sanitat pública (són els 13.000 metges que treballen a l'ICS), però no en la privada. Quan treballen per a centres concertats (el cas de 8.800 metges més), és l'entitat que té el contracte amb el CatSalut qui hauria de vetllar pel català. I en cas de personal interí o personal laboral temporal es pot eximir d’haver d’acreditar el nivell. Per això, la polèmica infermera andalusa de la Vall d’Hebron va poder tenir contracte a Catalunya tot i no saber la llengua. "Potser en alguns indrets s’ha fet els ulls grossos", apunta Bertral. Des de Salut admeten que "no hi ha fiscalització de les entitats concertades" perquè hi ha "confiança" que tothom s'ajusta a les premisses del departament. Tampoc no hi ha cap registre sobre la llengua que es fa servir a les consultes.

Cargando
No hay anuncios

Tampoc no es preveu una fórmula perquè el català sigui una exigència més general. "Volem que sigui la llengua vehicular de la salut, però cal ser curós, empàtic i sensible per animar la gent. Si ens hi posem imperatius, tindrem problemes polítics", augura Bertral. El cert és que el sistema necessita els metges nouvinguts i cal tenir en compte que "solen arribar sols i tenen dificultats per convalidar l’especialitat, per ubicar-se, de manera que d’entrada la llengua és una prioritat secundària –explica Tolchinsky–. Si el sistema vol absorbir aquest volum de professionals, ha de posar eines per ajudar-los. N’hi ha que tenen voluntat, però no troben l’oferta de cursos adequada a les seves necessitats", afirma el secretari de la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona. Des de la conselleria expliquen que el 2023 s'han incrementat els cursos d'acolliment i les sessions de sensibilització fins a les 900 places. La conselleria de Salut va fer una acollida lingüística a tots els MIR en què els va encoratjar a prendre el català i el Consorci ha dissenyat tres nous cursos específics per als sanitaris (gratuïts per al personal de l'ICS) per arribar a tenir el nivell C.

Cargando
No hay anuncios

La llengua materna és clau

Per què és important parlar la llengua materna al metge? Un estudi científic publicat a la revista de l’Associació de Metges del Canadà assenyala que la concordança de llengua entre pacient i metge millora el pronòstic mèdic, fins al punt que el risc de mortalitat baixa si als pacients els atenen en el seu idioma. Com pot ser? "La confiança, a llarg termini, és primordial. Hi ha aspectes íntims que requereixen confiança, com parlar dels hàbits sexuals, del consum de tòxics, d’aspectes que els pacients fins i tot es neguen a ells mateixos, i que els poden generar angoixa i por. Com més còmodament i honestament es puguin expressar, millor. El llenguatge no pot ser una barrera. La relació terapèutica ja és per si sola un efecte balsàmic sobre molta simptomatologia", afirma el doctor Tolchinsky. En persones vulnerables, amb trastorns cognitius, en l’atenció psiquiàtrica, com també en infants que no tenen el llenguatge madur, encara és més necessari que puguin mantenir la llengua materna amb naturalitat. "Té a veure amb l’hospitalitat, la presència i el respecte, que són comportaments de l’excel·lència", diu Gómez-Batiste.

Cargando
No hay anuncios

Per a Carme Junyent, "la llengua forma part del tractament". En el seu article, explicava que és habitual mantenir converses bilingües amb els metges i sanitaris sense problemes. De vegades, però, li va generar incomoditat i retrets. "El mínim és que el metge et respecti el dret de parlar la teva llengua, i si a més et pot respondre en català, fantàstic. En cap cas et pot fer sentir malament per això", diu Tolchinsky. Gómez-Batiste està convençut que si expressa "amb educació" que se sent més segur parlant de termes especialitzats en castellà, "no hi ha d'haver cap problema".

Tolchinsky vol esborrar la motivació política de l’equació. Per a ell, la llengua és una eina més, com l'empatia, de manera que aprendre la llengua del pacient és un requisit vinculat a la seva capacitat professional. Per això veu la mesura presa a les Balears d’eliminar el requisit de català per als professionals com una qüestió merament d’ús polític. "La llengua és un boc expiatori. Més aviat l’encariment de l’habitatge és el que dificulta viure amb el salari que es paga, com també passa a Barcelona amb els residents. Els metges es mouen igualment, n’hi ha que se’n van a Suècia i aprenen la llengua. Un metge té la capacitat i la voluntat d’adaptar-se si li val la pena", afirma. El catedràtic de pal·liatius ho veu igual: "La falta de professionals, els problemes salarials, la manca de reconeixement social, són estructurals. Que això s’atribueixi a la llengua és una decisió política prèvia", sentencia.

Cargando
No hay anuncios