Llengua
Llengua 23/10/2022

Que el metge no parli el teu idioma, un perill per a la teva salut

Un article científic defensa el coneixement de la llengua del pacient com una competència bàsica dels facultatius, mentre el català desapareix de les consultes

5 min
Pacients d'un CAP esperant a ser atesos alña sala d'espera, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaLa Pilar, que té 77 anys, va notar un gran descans quan, per una reorganització del CAP de Sant Vicenç de Castellet, va passar a tenir una metge que l’entenia quan parlava català. Anava a rebre els resultats de les analítiques més calmada. "Ja tens prou nervis per no poder-te explicar tranquil·lament", diu el seu fill. Aquesta intuïció tan elemental, que la mateixa llengua entre pacient i metge millora la satisfacció amb el servei, va més enllà: està demostrat científicament que té efectes en la salut del pacient. Un estudi publicat a la revista de l’Associació de Metges del Canadà (CMAJ en les sigles en anglès) assenyala que la concordança de llengua millora el pronòstic mèdic, fins al punt que el risc de mortalitat baixava si als pacients els atenien en el seu idioma (un 24% en el cas dels francòfons, i arribava a caure un 54% entre els que no tenen ni l’anglès ni el francès com a llengua materna i els tractaven en la seva llengua).

Inscriu-te a la newsletter Llengua En català i sense complexos
Inscriu-t’hi

Una de les revistes mèdiques més prestigioses de l’estat espanyol, Medicina Clínica , acaba de publicar un altre article sobre l'atenció en territoris bilingües. Tres metges que exerceixen a Catalunya defineixen "el coneixement de les llengües i cultures autòctones com a part de les competències professionals" que han de tenir els metges. "No és una qüestió legal o identitària. Quan el pacient se sent respectat perquè el metge parla la seva llengua s’explicarà millor i estarà més còmode per explicar què li passa. La llengua és un element d’autonomia i dignitat del pacient. La incapacitat per comunicar-te és un motiu pel qual pots ser un metge incompetent", afirma el doctor Gustavo Tolchinsky, un dels autors de l’article juntament amb Rosa Calvo i Marco Inzitari. Tots tres són originaris de fora de Catalunya, però van considerar elemental aprendre català per exercir en un territori bilingüe. El mínim és garantir que el pacient s’expressi en la seva llengua, afirma l’article, que no se circumscriu al cas català.

La llengua materna aporta informació

"Si un pacient em ve i em diu que ha tingut una feridura, què vol dir, que ha tingut una ferida o un ictus? –planteja el doctor Tolchinsky, per posar un exemple de la importància de la llengua–. És com si ve un pacient que em diu «tengo fatiga». Vol dir que s’ofega, té nàusees o està cansat?". "Cadascú té la seva manera d’expressar-se, tothom va amb una motxilla i tu has de saber què hi porta. Si no tens sensibilitat per l’idioma, et quedaràs a la superfície", reflexiona aquest metge internista d'origen argentí.

La importància de la llengua, a banda d’estar reconeguda pel Conveni Europeu dels Drets Humans, no només té a veure amb el "clima" i la "relació cooperativa" que s’ha d’establir entre pacient i metge. L'article de Medicina Clínica assenyala que "la manera com expressem aspectes relacionats amb les emocions o el dolor està lligada a l’esfera afectiva i molt condicionada per la cultura i l’entorn familiar". En la població envellida o amb algun tipus de demència, en població pediàtrica, en pacients amb diversitat funcional i en processos psicoterapèutics és especialment important, perquè aquests pacients poden no ser hàbils en la seva segona llengua, si són bilingües. "La llengua materna inclou grans reserves d’informació emocional. Els sentiments primaris, els primers records, les creences bàsiques i els pensaments [també els distorsionats] solen formular-se en la llengua materna".

Al Canadà hi ha molta gent –més de 6,1 milions de persones el 2016– que viu en un lloc en què la seva llengua no és reconeguda, siguin francòfons vivint fora del Quebec, anglòfons vivint al Quebec o residents que no tenen ni l’anglès ni el francès com a llengua materna. L’estudi canadenc, elaborat amb 189.690 pacients que van entrar a l’hospital a la província d’Ontario entre 2010 i 2018, va determinar que els francòfons que van ser atesos en la seva llengua milloraven el pronòstic un cop ingressats en un 36% i l’estada a l’hospital s’escurçava un 7% respecte als francòfons que van ser atesos en anglès. Els percentatges encara s’incrementen més en pacients al·lòfons (no parlen ni anglès ni francès). Quan els tractaven en la seva llengua tenien millor pronòstic en un 74% i estades més curtes a l’hospital en un 23%.

Al Canadà, al 44% dels pacients francòfons els van tractar metges de parla francesa. Només l’1,6% de persones que parlen altres llengües van ser ateses en un idioma mútuament comprensible. D’aquí la importància dels mediadors i traductors als serveis mèdics per a llengües minoritàries.

El català desapareix de la consulta

A casa nostra, on el català és cooficial, només un 26,4% dels catalans es dirigeixen exclusivament en català al seu metge, xifra que ha baixat 12 punts en quinze anys i que se situa gairebé deu punts per sota respecte a l’ús habitual del català (segons les últimes dades, del 2018). És a dir, es parla menys català al metge que al carrer. L’arribada de població immigrada en pot ser un motiu, però també la gran mobilitat dels professionals i el relleu generacional. En els pròxims anys es calcula que hi haurà un 20% de vacants en medicina i infermeria a Catalunya i, per tant, l’arribada de professionals de fora continuarà. Des del 2016, el 40% de col·legiacions a Barcelona –on es registren el 80% d’altes del país– són de metges estrangers. L’any 2021, el 41% de nous col·legiats eren de fora de Catalunya , el 22% eren llatinoamericans i el 18% metges provinents de la resta de l’Estat. Tots els metges que marxen a un altre país saben que hauran d'acreditar el domini de l'idioma del lloc on treballaran i, de fet, els reguladors poden sancionar els metges que no dominin la llengua del lloc on treballen.

Els Col·legis de Metges catalans col·laboren amb el Consorci per a la Normalització Lingüística per oferir cursos de 20 hores específics i becar cursos oficials de català perquè els facultatius puguin atendre oralment i per escrit els pacients. Però tenir un títol és voluntari. Es podria aplicar alguna obligatorietat? Aquest és un dels aspectes que s’han plantejat en el procés d’elaboració del nou Pacte Nacional per la Llengua i que els partits debatran el primer trimestre del 2023. "No sé si les mesures normatives solucionaran el problema. Des del Col·legi hem de promocionar l’actitud professional de tenir competència lingüística", diu Tolchinsky, que també és membre de la junta.

Requisit professional?

Segons el Servei de Planificació Lingüística del departament de Salut, cada any s’incorporen a Catalunya 1.600 metges residents. És un procediment regulat per l’Estat, en una convocatòria oberta a metges comunitaris i extracomunitaris als quals sí que se’ls exigeix un coneixement de llengua, però només la castellana, cap de les cooficials. Les comunitats autònomes no hi poden afegir cap requisit. Dels residents de medicina, el 37% són de fora de Catalunya; dels d’infermeria, el 57%. Tolchinsky afirma que els metges que estan en etapa formativa i entren al sistema públic català solen ser receptius i s’integren en una organització on el català existeix. L'estudien sobretot si pensen quedar-se a exercir a Catalunya i si volen passar oposicions.

No passa el mateix amb els metges que no tenen especialitat o no la tenen homologada: d'aquests, 9 de cada 10 passaran a la privada –on s’atén el 29% de població–. El Col·legi obliga a fer la formació bàsica de cultura general a aquests professionals per accedir a la seva borsa de treball, però caldria que arribessin a acreditar l’adquisició de competència lingüística. "Com a metges ens comprometem a mantenir la formació continuada, un compromís que no només ha de ser en el camp de la medicina; des del punt de vista ètic i competencial hem de tenir en compte la llengua", afirmen els científics. En persones que dominen diversos idiomes i han estudiat deu anys, amb alta capacitat d’aprenentatge, lluny de ser un entrebanc hauria de ser un al·licient per millorar com a professionals.

stats