Odi i deshumanització a la Badalona d'Albiol
Durant aquest 2025 que està a punt d'acabar s'han vist a Catalunya poques imatges més impactants que les de diumenge a la nit a Badalona, quan un petit grup de veïns va impedir per la força que quinze immigrants del grup desallotjat de l'institut B9 fossin reallotjats a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat. Fins a aquest extrem d'odi i inhumanitat han arribat uns veïns que han fet seu el discurs atiat per l'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, contra un col·lectiu de 200 persones que ara ha de buscar aixopluc sota un pont amb unes temperatures gèlides.
L'alcalde, amb el seu estil de xèrif, pretenia fer bandera de la seva política de mà dura contra la delinqüència, i el que ha provocat és una crisi humanitària. Com pot algú que és responsable del govern de la ciutat i que pertany a un partit que fa gala dels seus principis cristians deixar al carrer 200 persones sense cap alternativa habitacional? Albiol és especialista en jugar amb foc, i segurament ha vist en el creixement global de l'extrema dreta al món la legitimació al seu discurs, però aquesta vegada ha superat tots els límits i la crisi se li ha escapat de les mans.
Badalona és avui una ciutat polaritzada per un alcalde que fa servir mètodes trumpistes per desviar tota l'atenció cap als sectors més desafavorits de la societat, i on, si no s'hi posa remei, es podria produir alguna desgràcia personal. Diumenge es van tirar pedres contra una parròquia i l'alcalde es va veure obligat a intervenir-hi per calmar uns ànims que ell mateix s'havia encarregat d'encendre. Un cas de manual de bomber piròman.
Ha de quedar clar que el problema social i d'inseguretat que podia suposar l'ocupació no pot justificar una actuació des de l'Ajuntament sense la més mínima humanitat o respecte als drets humans, assegurant a tort i a dret que no es destinaria "ni un euro" a ajudar aquestes persones, com ha fet Albiol. Per sobre de tot cal tenir clar que són persones, tinguin papers o no, i que som en una democràcia. Però, dit això, les institucions han de respondre davant d'aquestes situacions i evitar que s'enquistin, i sovint els ajuntaments es troben sols. Ja ha passat en altres llocs de Catalunya i de l'Estat, com ara Piera o Torrepacheco, que col·lectius d'extrema dreta han aprofitat incidents per provocar aldarulls. El cas diferencial de Badalona és que aquí qui ha llançat gasolina al foc ha sigut el mateix alcalde, en un acte d'una greu irresponsabilitat.
El govern de la Generalitat va aprovar la setmana passada el Pla de Barris amb una dotació de 230 milions. El que hauria de fer Albiol és presentar un programa ambiciós de regeneració del barri de Sant Roc i obtenir el finançament necessari. Això és el que faria un alcalde responsable, més enllà de fer tuits i tiktoks. I per part de la Generalitat s'ha trobat a faltar un lideratge en aquesta crisi, així com més mobilització dels departaments implicats. Les entitats socials s'han sentit abandonades i a mercè de la ira d'uns veïns als quals no els aniria malament una mica de memòria històrica.
