Salut
Societat  /  Salut 21/09/2022

Rècord de col·legiacions de metges formats a l'estranger

Les altes de facultatius de fora de la Unió Europea han crescut un 12% a Barcelona en cinc anys

4 min
Un grup de metges de l'hospital Clínic de Barcelona.

BarcelonaGairebé la meitat dels metges que es van col·legiar el 2021 per exercir a la demarcació de Barcelona són professionals formats a l'estranger, eminentment de Llatinoamèrica. De fet, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) mai no havia començat de cop tants procediments per donar d'alta tants facultatius procedents de fora de la Unió Europea com el 2021, i això que aquesta tendència fa més d'una dècada que va a l'alça. En els últims cinc anys, les col·legiacions de professionals mèdics estrangers han crescut un 11%, fins a suposar el 47% de les inscripcions anuals. I, segons l'informe demogràfic que publica cada any el COMB donat a conèixer aquest dimecres, el 41% d'aquests nous metges procedeixen de països extracomunitaris.

Procedència de les col·legiacions de metges a Barcelona
En percentatge segons el lloc de naixement
Distribució de les zones de procedència de l’estranger
En percentatge segons el lloc de naixement

Alguns venen per fer l’especialització per la qualitat de la formació que s'ofereix a Catalunya, i altres -perquè no la tenen o perquè burocràticament no poden homologar-la- arriben per buscar-se un futur millor. El cert, però, és que els metges estrangers són el col·lectiu més nombrós entre les noves incorporacions a la demarcació de Barcelona, que va tancar l’any 2021 amb un total de 37.779 professionals, un 3% més que el 2020. D'aquests, 8.721 són d'origen estranger i majoritàriament procedeixen de fora de la Unió Europea, segons el COMB, que representa més del 85% dels facultatius catalans. A Catalunya, la falta de places per estudiar a les universitats i per fer les proves MIR (metges interns residents) talla moltes vocacions –cada any, només un quart dels joves que volen fer medicina aconsegueixen entrar al grau–, i la precarietat laboral fa que una part dels pocs metges autòctons que es formen cada any al país no acabin exercint aquí. I a l'altra cara de la moneda hi ha l'arribada de metges extracomunitaris, que cobreixen els llocs de treball.

L'Argentina, Veneçuela o Colòmbia són els principals exportadors de professionals mèdics tant a Barcelona com a la resta de Catalunya. "L'informe del COMB es reprodueix a la resta de Catalunya i es queda curt en territoris més marginals o allunyats de la capital. A Tarragona, molts centres sanitaris se sostenen gràcies als metges extracomunitaris, que treballem a urgències i a serveis tot i no tenir homologada l'especialització, i malgrat que als nostres països hem demostrat sobradament que en tenim", explica Evelio Blain, metge del servei de medicina digestiva de dos hospitals tarragonins, l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre i l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Va arribar a Catalunya el 2018, procedent de Veneçuela.

De fet, mentre l'arribada de metges d'altres països europeus es manté estable des de fa més de cinc anys i l'any passat només van suposar un 6% de les noves altes, la dels facultatius que procedeixen de països extracomunitaris no han deixat de créixer any rere any. Si el 2016 els metges de fora d'Europa només representaven el 29% de les noves col·legiacions, el 2018 ja suposaven el 36% (vegeu gràfic) i l'any 2019 la xifra encara va incrementar-se més (47%). Només l'any 2020 es va observar que retrocedien les noves col·legiacions entre aquests professionals, a causa, principalment, de les restriccions a la mobilitat internacional per la pandèmia, però el 2021 la xifra ja va assolir valors prepandèmics. I enguany continua el degoteig, ja que tal com va avançar l'ARA les dades parcials del 2022 enfilarien la xifra fins al 49% .

Blain, que a més és el president de la primera i única secció col·legial que representa uns 400 metges extracomunitaris a Catalunya i Espanya, denuncia la invisibilització forçada i el menyspreu cap al facultatiu format a l'estranger. "Som uns marginats pel funcionari de torn del ministeri de Sanitat i no es parla de nosaltres perquè no interessa. No és normal que a un pediatre amb 19 anys d'experiència i dos postgraus, que treballa com a cap de servei, no li acceptin l'homologació perquè aquí el MIR és de quatre anys i al seu país de dos", diu, i reivindica que aquesta diferència en els anys per fer l'especialització es deu a una manera diferent de distribuir-los i no perquè acabin els estudis en menys temps o estiguin menys preparats.

Menys altes de catalans

L'informe constata que a hores d'ara el 23% de tots els col·legiats a Barcelona són d'origen estranger i ja superen el gruix de metges que procedeixen d'altres comunitats autònomes (18,7%), tot i que tres de cada cinc metges són catalans. Però les altes de metges nascuts a Catalunya van disminuir l'any passat respecte al 2020, quan el procés de col·legiació "exprés" i les facilitats que es van oferir per reclutar mans acabades de graduar per fer front a la pandèmia van disparar les altes. En concret, es va passar d'un 31% de noves col·legiacions de catalans el 2019 a un 34% el 2020 i a un 29% el 2021. També les col·legiacions de professionals procedents de la resta de l'Estat es redueixen, tot i que fa cinc anys que es mouen dins la mateixa forquilla, oscil·lant molt poc del 25% del 2016 al 23% registrat l'any passat.

Aquesta setmana, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat l’informe El personal sanitari i assistencial a Europa: hora d'actuar, en què assenyalava que Espanya, Alemanya i el Regne Unit són el principal pol d’atracció de metges estrangers. “La proporció de personal sanitari format a l'estranger tendeix a ser més gran als països d'ingressos més alts. Els metges i infermeres formats a l'estranger formen una part important d'aquests grups ocupacionals en diversos països, principalment al nord i oest d'Europa des del 2010, cosa que suggereix que la contractació internacional constitueix una font creixent de nou personal sanitari en alguns estats membres”, assenyala el text. 

stats