Així perd el Madrid

La premsa esportiva de Madrid, és a dir, del Madrid, avui lluïa de negre per consignar l’eliminació del club blanc de la Champions. “Quina injustícia!”, assenyalava Marca. “Fins que l’àrbitre ho va voler”, reblava As. Era una indignació que movia a la compassió, sobretot quan un recordava que, només vint-i-quatre hores abans, un lladronici havia aparcat les aspiracions del Barça en la mateixa competició. Però esclar, com que el rival era l’Atlètic de Madrid, els titulars d’aleshores eren “Heroic”, amb sis signes d’admiració, i “Èpic”, respectivament. De fet, el diari de Prisa s’afanyava a qualificar en portada de “justa” l’expulsió d’Eric Garcia. Cap reny, esclar, a les faltes similars o fins i tot més clares dels blanc-i-vermells que no es van xiular, com l’empenta a Dani Olmo dins l’àrea. O què dir de la vermella a Pau Cubarsí, en el partit d’anada, que segons diversos analistes hauria d'haver quedat en groga.

La frustració blaugrana es feia palesa a les portades dels diaris esportius de Barcelona d’aquest dijous. “Al carrer!”, exclamava Sport, sota un avanttítol on es podia llegir: “Desastre del Madrid: una altra temporada en blanc”. El diari explicava que el Madrid queia “en tastar la seva pròpia medecina”. Un ja entén que la premsa esportiva fa funcions d’acompanyament en aquesta processó dolorosa que és ser fan d’un equip esportiu i esperar ser el millor d’un grup de trenta-sis, però seria interessant que algun mitjà enarborés la bandera sense escut ni colors de l’objectivitat. Que analitzés amb honestedat i criteri verificable –i no triant els experts a conveniència– si un arbitratge havia estat just o no. I això inclou no només examinar si una targeta és merescuda, sinó també si el rigor s’ha repartit equitativament. Es tractaria, en definitiva, d’introduir més racionalitat encara que estiguem en el terreny de les passions vanes.