Pot Catalunya prescindir de l'energia nuclear?

BarcelonaTres mesos després de la catàstrofe al Japó, que es compleixen dissabte, l'ARA us proposa endinsar-vos en el repte de pensar com seria una Catalunya sense energia nuclear. Podem fer com Alemanya i encetar una transició que giri full a un tipus d'energia que avui cobreix prop de la meitat del nostre consum?

Fukushima ha obligat el món a repensar l'aposta per l'energia nuclear. El terratrèmol i el tsunami que el passat 11 de març van provocar la devastació d'una part del Japó van provar que l'horror de Txernòbil podia repetir-se, fins i tot en un país desenvolupat ben preparat per fer front als riscos sísmics. Després del desastre, Alemanya, locomotora econòmica d'Europa, ha renunciat a l'energia nuclear. Itàlia ho consultarà al poble aquest pròxim cap de setmana. I els països convençuts, com França o Rússia, han hagut de reforçar l'aposta per la seguretat per poder defensar l'aposta atòmica.

Aquest divendres oferirem un dossier que intenta respondre a aquesta pregunta, i que obliga també a reflexionar sobre quines implicacions tindria seguir les passes d'Alemanya. Comptarem amb el parer de Ramon Carbonell, president d'EolicCat; d'Antoni Tahull, membre de la comissió d'energia del Col·legi d'Enginyers Industrials; de Kristian Petrick, soci d'All Green Energies; de Josep Puig, portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear, i de Juli Barceló, exconseller del Consell de Seguretat Nuclear i una de les principals autoritats en la matèria, a qui entrevistem.

Explicarem, a més, els tests a què Europa sotmetrà les seves centrals, la política calculada del govern Zapatero sobre un tema tan sensible i les posicions convençudes de Mariano Rajoy. Els diferents països del món han anat reaccionant de forma diferent al desastre de Fukushima, i en deixarem igualment constància. I no oblidarem com s'han viscut aquests tres mesos al Japó. Comptem amb la col·laboració de l'analista de mercats japonesa afincada a Catalunya Sachiyo Takabe, i amb el dietari de Ko Tazawa, catedràtic d'Estudis Interculturals de la Universitat Hosei, de Tòquio, escrit en els dies posteriors al desastre de Fukushima.