Bad Bunny planta Puerto-Rico al mig de la Superbowl però evita el xoc explicit amb Trump

Barcelona“Fora l’ICE!”. Encara ressonaven aquestes paraules de Bad Bunny, pronunciades fa una setmana en rebre el Grammy a millor disc de l’any de música urbana, que l’artista porto-riqueny s’enfrontava al repte d’aprofitar un altaveu encara major: els més de 120 milions d’espectadors americans que es miren la Superbowl. La lliga de futbol americà feia una jugada atrevida fitxant-lo per a la mitja part, en un intent d’acostar el públic llatí a aquesta disciplina esportiva. El cantant no va defraudar en l’aspecte musical i en el polític va mostrar-se astut, si bé a diferència dels jugadors que abans s’havien batut sobre la gespa, no va entrar en el cos a cos amb Trump.

La posada en escena tenia un gran simbolisme. Al bell mig del terreny de joc, en pocs minuts va emergir una plantació i un petit barri de Puerto-Rico en miniatura, incloent-hi fins i tot una barberia, reivindicació d’aquestes informals àgores populars. “Mai vaig deixar de creure en mi”, va dir Benito Antonio Martínez Ocasio, vestit amb diverses capes de blanc cru, mentre desgranava alguns dels seus èxits com Yo perreo sola, NUEVAYoL, BAILE INoLVIDABLE , La mudanza o Eoo i no menys de 200 músics i ballarins s’afanaven per omplir de ritme compacte i twerking la reivindicació de Bad Bunny del caràcter llatí. Hi va haver, també, l'aparició sorpresa de Ricky Martin versionant aquesta crítica a la gentrificació que és LO QUE LE PASÓ A HAWAii i de Lady Gaga, que va cantar una versió llatina del seu èxit amb Bruno Mars Die with a smile.

Que no hi hagués proclama oberta antitrumpista no vol dir que l’espectacle no tingués missatge i fins i tot va ser prou murri per recordar el seu “Fora l’ICE” sense trepitjar cap ull de poll corporatiu. En un moment fugisser, li donava el grammy a un nen –símbol del somni aspiracional americà– que estava mirant la televisió on, justament, es veia Bad Bunny en la gala de premis des d’on va criticar els agents antiimmigració. No van fer falta paraules, la pantalla no emetia cap so, però tothom va entendre la intenció d’aquells breus fotogrames.

També va ser emotiu i polític el final de l’actuació. El clímax va consistir amb Bad Bunny recitant tots els països que formen el continent americà, mentre uns ballarins portaven les banderes corresponents. I, a la pantalla gegant, s’hi llegia un lema: “L’única cosa més poderosa que l’odi és l’amor”. Amb aquesta oda a la germanor americana, Benito va agafar una pilota de futbol americà que l’acompanyava –i que suggeria un fruit del cacau, entremig d’aquell canyissar– i va estampar-la contra la gespa, marcant el seu touchdown particular, abans de marxar per una cantonada del Levi’s stadium, mentre sonava una versió desenfrenada de DeBÍ TiRAR MáS FOToS.

A diferència de l’any passat, en què Trump va assistir al partit, en aquesta ocasió ha declinat fer-ho. El motiu oficial és que, com que el partit entre els Patriots de Nova Anglaterra i els Seattle Seahawks se celebrava a San Francisco, li quedava massa lluny de la Casa Blanca, a l’altra costa del país. Però a ningú no se li escapa l’antipatia òbvia del president americà contra el cantant porto-riqueny, encara que l’octubre passat es fes el desmenjat dient que no sabia qui era aquest tal Bad Bunny que havia contractat la NFL, però que li semblava una idea “terrible”.

Uns altres músics crítics amb Trump que també van actuar a la Superbowl, en aquest cas a l’inici, van ser Green day, amb el seu punk domesticat. La banda va oferir unes versions compactades dels seus temes Holiday, Boulevard of Broken Dreams i American Idiot. Hi havia expectativa per saber si, en aquest últim tema, Billy Joe Armstrong mantindria el vers “I’m not part of the MAGA Agenda” que ha estat cantant d’un temps ençà en comptes de la lletra original, o també “No Trump, no KKK, no fascist USA”, però no va ser el cas. Només es va permetre dir la paraulota “fucking” en un moment del tema, que va ser censurada per la NBC, per complir amb les lleis audiovisuals que afecten els canals en obert.

800 milions en una nit

La Superbowl és una gran festa esportiva i musical pel que fa a la mitja part, però és també l’esdeveniment televisiu de la temporada als Estats Units. Es calcula que comprar 30 segons d’antena per inserir-hi un espot pot costar uns 8 milions de dòlars (producció i fitxatge d’estrelles a banda) i que la cadena que emet l’esdeveniment –enguany la NBC– pot arribar a embutxacar-se vora 800 milions de dòlars en una sola nit. Aquests anuncis solen dominar la conversa l’endemà. Un dels més cèlebres es va poder veure el 2022: consistia en un codi QR que, com si fos el salvapantalles d’un DVD, anava flotant en moviment sobre la pantalla en negre, sense cap informació, durant 60 segons. Els qui el buscaven amb la càmera anaven a petar a una pàgina on se’ls oferia una criptomoneda.