Bombolla a les plataformes globals? El domini de Netflix amenaça les alternatives

BarcelonaL’anomenada era daurada de les sèries no sorgeix espontàniament: està regada de milers de milions que les grans plataformes d’abast mundial aboquen per produir els seus continguts amb l’esperança de guanyar un bon posicionament en les anomenades streaming wars, conscients que no totes sobreviuran. Però, de moment, aquesta estratègia està sent onerosa i alguns dels esforços per captar subscriptors tenen com a resultat un compte de resultats difícil de justificar. Aquesta és la situació, ara mateix, de les principals plataformes globals.

Netflix

Un gegant amb accions de fang

Fa bona la dita que qui colpeja primer colpeja dos cops. Netflix va superar en l’últim trimestre la barrera psicològica dels 300 milions de subscriptors gràcies a la seva aposta recent per incloure esports en directe a la seva oferta. Això li va permetre facturar en l’últim any fiscal (d’octubre a setembre) 36.100 milions d’euros i declarar uns beneficis ingents de 7.566 milions, després de descomptar els 15.900 milions que dedica a la compra de continguts i els 12.600 milions d’altres despeses. Es considera que els ingredients principals que expliquen aquesta bona evolució durant el 2024 són dos: l’operació de dificultar la compartició de contrasenyes i la implantació del model de subscripció econòmica a canvi d’anuncis.

El panorama podria semblar de color de rosa per a la plataforma liderada per Ted Sarandos, però hi ha alguns núvols que cal tenir en compte. Primer, el perill perenne d’estancament en un entorn de competència creixent, especialment ara que la resta de plataformes han implementat també polítiques restrictives amb les contrasenyes i modalitats amb publicitat. Però, sobretot, entre els inversors hi ha por que la guerra comercial que vol emprendre Trump tingui un efecte negatiu, especialment si afecta l’economia del país.

En aquest sentit, Forbes recordava que l’any 2022, quan semblava que Netflix s’estancava, les accions van perdre en només cinc mesos el 72,1% del seu valor. El fet de comptar amb molts petits accionistes converteix els seus títols en més volàtils i, per tant, més exposats als vaivens circumstancials. La publicació creu que hi ha un risc real de depreciació del 60% en el valor de la companyia si l’economia americana entra en recessió. L’augment de tarifes aplicat per la plataforma en els últims temps li pot jugar en contra, també, si venen temps de tornar-se a estrènyer el cinturó a escala mundial. L'aposta incipient pels esports en directe és una de les estratègies de la companyia per intentar seguir creixent i marcant el pas.

Disney+

Primers (i tímids) beneficis

Va ser una de les últimes plataformes gegants a unir-se a la batalla, però ho va fer amb gran èxit. Disney+ va aparèixer la tardor del 2020, en plena pandèmia, i es va beneficiar de la gran necessitat de continguts televisius familiars en època de confinament. El centenari estudi cinematogràfic, això sí, hi va abocar una quantitat de recursos tan gegantina per assegurar-se la rellevància que el dubte és si serà capaç de recuperar mai la inversió. Per fer-se una idea de la magnitud del drama, la divisió de plataformes de Disney (que inclou també Hulu i l’esportiva ESPN+) arrossegava 10.500 milions d’euros de pèrdues en menys de quatre anys. I això és el triple que tot el que ha perdut la companyia amb el seu icònic Disneyland París, que fins ara era considerat un dels fracassos més sonats d’aquest conglomerat de l’entreteniment.

Amb tot, la tendència és positiva i, després d’un trimestre rere l’altre en pèrdues, en els tres últims exercicis aquesta divisió de continguts directes al consumidor (DTC, per les seves sigles en anglès) ha abandonat els números vermells. En l’últim trimestre, ha declarat un marge operatiu de 271 milions d’euros. De nou, les polítiques fèrries de contrasenyes, retallades de costos, pujades de preus i subscripcions amb anuncis han estat claus a l’hora de marcar una inflexió respecte a la tendència a la baixa que Disney registrava des de principis del 2022, quan la fi de la pandèmia va frenar els creixements de les plataformes. El director financer de la companyia, Hugh Johnston, creu que poden acabar el 2025 amb més de 900 milions d’euros de benefici. Si es manté aquesta progressió, no recuperarien la inversió fins al 2035. Hulu té vora 50 milions d’abonats i ESPN+ uns 24,9 milions.

Apple TV+

Poc, bo... i deficitari

La divisió televisiva d’Apple està lluny de la línia de flotació que suposaria l’equilibri entre despeses de contingut (entorn de 5.650 milions d’euros anuals) i ingressos. Un article publicat recentment a The Information, amb fonts anònimes, assegura que, tot i haver retallat les compres de sèries en 500 milions anuals, el servei encara és deficitari en uns 935 milions d’euros anuals.

En tot cas, no sembla que al gegant dels mòbils això li hagi de fer perdre la son. Segueix sent una empresa que va facturar 362.000 milions d’euros i va generar un benefici de 87.000 milions en l’últim exercici anual, tancat a setembre de 2024. I, al capdavall, l’aposta de muntar una plataforma no buscava tant la rendibilitat en ella mateixa com convertir-se en un actor més del sistema de continguts i, de passada, que fos un al·licient que estimulés la compra dels aparells d’Apple, que porten incorporada una subscripció gratuïta de cortesia de tres mesos.

D’aquesta manera, amb una oferta relativament petita de títols però pressupostos generosos i resultats artístics prou aplaudits, aquest servei ha aconseguit sumar uns 45 milions de subscriptors, per bé que Apple no especifica quants d’aquests paguen efectivament el servei o bé formen part de la promoció.

Prime Video

Esperant el retorn, encara

La plataforma d’Amazon comparteix amb Apple TV+ el fet que es va plantejar com un sistema de promoció d’un altre producte, en aquest cas no dels iPhone sinó del sistema Prime, que garanteix lliuraments ràpids i gratuïts de productes físics (a canvi d’una subscripció anual). La companyia ha constatat que els usuaris de Prime compren més a Amazon i, per tant, oferir-los una porta d’entrada amable amb un servei de vídeo a demanda més barat que altres plataformes estimula la seva facturació a la botiga virtual, encara que després el consum que facin de pel·lícules i sèries sigui relativament moderat.

Així, Amazon inverteix vora 8.000 milions d’euros en contingut i s’ufana de tenir la sèrie més cara de la història, El senyor dels anells: els anells de poder, basada en l’univers de J.R.R. Tolkien. Però el retorn encara no ha arribat: les pèrdues (estimades) són de l’ordre de 1.870 milions d’euros. La qual cosa torna a ser poc més que un error d’arrodoniment, en un transatlàntic que factura 591.000 milions d’euros i genera un benefici de 59.000 milions d’euros.

Max

El vell món la pot arrossegar

El canal HBO va inventar fa poc més de mig segle la televisió de pagament. Però el trànsit a l’era de les plataformes li és complicat. Tot i tenir fama de ser el segell de prestigi per excel·lència, el fet d’haver canviat de mans diverses vegades en els últims anys en el marc de processos de fusió ha fet que aquesta identitat es vegi compromesa, ja que Warner Bros Discovery –l’actual propietat– vol que aspiri a competir amb la resta de plataformes globals, que tenen un esperit més generalista.

A partir d’aquí, HBO es va transformar en Max i ha aconseguit una quota més que decent d’abonats: 116 milions. La companyia es gasta 18.000 milions de dòlars en contingut, però no especifica quina fracció va a Max i quina a les altres múltiples línies de negoci. En tot cas, la plataforma va firmar uns beneficis de 1.200 milions d’euros. Això sí, hi ha una certa alegria entre els accionistes, però sobretot regna la preocupació, perquè el gruix de negoci de la firma són els canals tradicionals, que s’han encongit un 5% en només un any, han rebaixat un 13% els beneficis i han vist com la publicitat els queia un 17%. Si la televisió segueix en declivi i entra en pèrdues, els guanys de Max poden ser insuficients per evitar un nou moviment sísmic a la companyia.

Aquesta por es tradueix en el preu de l’acció de la companyia, que fa tres anys rondava els 25 dòlars per títol i ara tot just cotitza al voltant dels 11 dòlars. Malgrat això, s’observa una recuperació respecte als mínims de fa un any.

Altres

Arribar tard es paga

La resta de contendents paguen el preu d’haver iniciat la cursa tard o de no gaudir de la penetració global de la resta de competidors. Paramount Plus (no disponible encara a Espanya) va fer perdre 1.480 milions d’euros l’any passat al conglomerat mediàtic controlat per Shari Redstone. Tampoc es pot contractar aquí Peacock, la plataforma de Comcast, que de moment perd 2.700 milions anuals per mantenir el seu servei en estríming. En el cas de SkyShowtime, el servei millora la seva economia, però l’empresa matriu declara 240 milions d’euros de pèrdues per culpa de les altres línies de negoci deficitàries.