Sumar pomes i peres, a taula, pot ser legítim si les talles a trossets perquè resulta que t’estàs preparant una macedònia. Serà una mica avorridota, però endavant. En periodisme, en canvi, és una via ràpida cap a la indigestió intencionada. El mal de panxa del dia ens el proporcionava El Economista amb aquest titular: “La pensió mitjana actual supera en un 40% el salari més freqüent a Espanya”. Fot-li que és de Reus. Comparar dues magnituds estadístiques heterogènies com una mitjana i un valor modal és criminal de necessitat. El salari més habitual a Espanya és de 15.574 euros anuals, segons se’ns diu, però caldria comparar amb la nòmina mitjana, que està en 27.558 euros, segons l’última dada disponible. Per tant, el titular que posaria llum a la foscor és la que diu que les pensions mitjanes (21.935 euros) estan un 20,4 per sota del salari mitjà. Voler fer creure que els jubilats cobren un 40% més que els treballadors en actiu només pot obeir a la mala fe, a banda que no diu massa coses bones sobre la consideració que té el mitjà dels seus lectors.
El sou modal –és a dir el més repetit– va desplomar-se de cop el 2021 quan milers i milers de llocs de feina destruïts durant la pandèmia relacionats amb la restauració i altres sectors precaritzats es van recuperar. Alhora, la mitjana de pensions puja a mesura que els baby boomers, amb llargues cotitzacions, arriben a l’edat de retirar-se. Però l’article d’El Economista vol instal·lar la idea que els pensionistes lliguen els gossos amb llonganisses quan la realitat és que més de la meitat cobren per sota del salari mínim interprofessional. No hi ha dada modal publicada, però sabent això no és agosarat intuir que deu rondar els 1.000 euros mensuals. El sistema de pensions presenta problemes de sostenibilitat prou coneguts, però no cal fer trampes matemàtiques per explicar-lo, ni barrejar pomes, peres i ortigues.
