Carta a un jove periodista: l'entrevista

BarcelonaUn bon periodista ha de tenir un conjunt d'habilitats difícil de reunir en un sol ésser humà. Una d'elles és saber fer les preguntes adequades. Tota la nostra vida professional es basarà en això: preguntar, preguntar i preguntar. I el gènere que millor representa l'art de la pregunta és sens dubte l'entrevista. Esclar que és diferent una entrevista escrita que per ràdio o televisió, però al final hi ha unes regles que serveixen per a tots els mitjans. Una entrevista ha de tenir ritme, és a dir, les respostes no s'han de fer llargues i l'entrevistador ha d'estar atent per aprofitar la mínima pausa per interrompre l'entrevistat si creu que l'interès està decaient. Una entrevista ha de tenir també un fil conductor, ha de ser com una conversa que flueix de forma natural passant d'un tema a l'altre. I, finalment, una entrevista ha de tenir tensió informativa. S'han de fer les preguntes adequades, encara que siguin incòmodes, en el moment també adequat.

A partir d'aquí cada entrevistador té els seus trucs. Un que els funciona a molts és el de començar suau al principi, anar creant un clima de confiança que vagi estovant l'entrevistat, que es vagi sentint confortable i confiat, fins que arribi el moment de llançar-li una pregunta que li deixi el rostre glaçat. Aquest és el mètode, per exemple, d'un Jordi Évole, que allarga i allarga les entrevistes (que després s'editaran per treure només els moments culminants) fins que aconsegueix el seu objectiu gairebé per esgotament. En canvi, un to excessivament agressiu d'inici pot fer que l'entrevistat es tanqui i no en puguis treure res. Com deia, però, cadascú té el seu llibret particular, i tu ara has de buscar quin serà el teu.