La televisió pública de Madrid no només ofereix uns continguts terriblement esbiaixats, sinó que fa uns plantejaments periodístics delirants. Aquesta setmana va fer gala del seu cinisme informatiu i manca d’escrúpols després que un pseudomitjà assegurés que Pedro Sánchez patia una malaltia cardiovascular que, més tard, el mateix president del govern espanyol es va encarregar de desmentir.
En la tertúlia nocturna de dilluns d'El análisis. El diario de la noche, el presentador, Antonio Naranjo, més conegut per ser tertulià habitual de Susanna Griso, dedicava una hora sencera del programa a aprofundir en aquesta exclusiva fallida. Fingint una ètica assenyada, Naranjo deia que ho abordaven “con toda la cautela y, desde luego, desde el respeto a su salud”, advertint que aquella qüestió tenia enormes conseqüències polítiques, personals i constitucionals. Van començar amb un muntatge amb fotografies de Sánchez, on feien zooms amenitzats amb música de terror. Naranjo indagava amb els autors de l’exclusiva: “¿El aspecto que tiene el presidente del Gobierno puede estar relacionado con esa dolencia o es que se le acumulan los disgustos políticos y familiares?” A cada pregunta que feia, advertia: “Ojo, con toda la delicadeza que hay que tratar el asunto”. Van entrevistar un cardiòleg perquè especulés sobre el diagnòstic i l’induïen a respondre que el millor en aquells casos era tenir una vida més reposada. Una tertuliana va assegurar que hi havia fins a 29 persones de l’àmbit sanitari atenent Sánchez, incloent-hi personal de la Guàrdia Civil especialitzat a conduir una ambulància de cures intensives. L’entrevista a un magistrat de confiança per conèixer les implicacions jurídiques va ser pura fantasia. Li van consultar de quina manera la llei preveia un relleu del president i l’expert va donar totes les solucions possibles fins a concloure que s’haurien de convocar noves eleccions. Naranjo insistia: “En una hipótesis en la que el presidente se negara a aceptar su enfermedad, ¿la Constitución española prevé algún tipo de mecanismo al margen de la voluntad del presidente? ¿O todo pasa por él?” El jurista tenia solucions per a tot: “Las Cortes Generales procederían a la sustitución del cargo”. Van oferir un altre vídeo sobre “el alarmante cambio físico de Pedro Sánchez”, on s’insistia que “ya no queda nada de aquel presidente”, subratllant l'“extrema delgadez”. Aprofitant notícies dels mitjans d’Eduardo Inda, alertaven que la Moncloa havia incrementat el pressupost en maquillatge i que l’empresa responsable havia facturat 600.000 euros des del 2018, i que s’havien gastat quinze mil euros en els últims mesos per ocultar “un rostro demacrado”. Van entrevistar una experta en estètica i una dermatòloga perquè analitzessin la pell de Sánchez. El tema va acabar sobre una fotografia de Pedro Sánchez i una sentència: “Una imagen, la de Pedro Sánchez, que paga el Estado y, por lo tanto, todos los españoles”. Aquesta deixalla informativa, ves per on, també la paguen els ciutadans, però d’això se n’han oblidat.