El català, sota la botzina del 'Joc de cartes'
Dimecres a la nit, a Joc de cartes hi competien quatre restaurants de Barcelona per veure quin oferia l’esmorzar més complet. Dos dels establiments escollits feien els tradicionals esmorzars de forquilla i els altres dos optaven pel plantejament del brunch. Una de les participants, l’Ingrid, de cognom alemany, va explicar que el seu origen era un 50% germànic i l’altre 50% català, tot i que era evident que estava molt més familiaritzada amb el castellà. També va explicar que s’havia format a l’escola alemanya. Tot i així, l’Ingrid va esforçar-se per parlar en català en tot moment, malgrat les dificultats que li suposava. Li costava conjugar alguns verbs i utilitzava alguns barbarismes quan no trobava la paraula correcta. Mai es va queixar, mai va canviar al castellà i, quan la resta de concursants i el presentador van voler posar a prova els seus coneixements gastronòmics, ella va donar les explicacions sempre en català, anant més a poc a poc quan convenia per pensar bé com ho havia de dir. No passa gaire sovint que es pugui veure algú a la televisió tan resilient a l’hora de fer servir el català, sobretot quan els altres t’estan tractant amb suficiència.
És molt habitual que el concurs utilitzi la postproducció per afegir a les gravacions una càrrega humorística. Els efectes de so i el muntatge potencien algunes anècdotes i situacions de tensió. De seguida es va fer obvi que l’Ingrid no encaixava amb el perfil de la resta de concursants. S’ajustava al perfil d’una pija emprenedora enfocada en la cuina saludable, i no en la saviesa gastronòmica de la resta de concursants i del mateix presentador. El que va cridar l’atenció va ser la manera com el programa la va menystenir pel seu català. Van afegir un efecte de so ridícul cada vegada que l’Ingrid deia una paraula incorrecta o conjugava malament un verb. Si deia guissant en lloc de pèsol, a continuació hi posaven un "moc!" per posar-la en evidència. Va dir fruta, i després "moc!"; va dir encontrar i després "moc!"; va dir planeat en comptes de planificat i també va sonar el "moc!"; va dir dissetze i va tornar a sonar la botzina ridícula. En canvi, no li van posar cap so ridícul quan va dir clean o smooth en anglès en comptes de net o suau. Si fas servir l’anglès, que és més chic, t’indulten.
En canvi, a la resta de concursants no els van posar cap so estúpid quan van dir que les mandonguilles estaven blanditas o jugositas. Tampoc quan van dir que els torreznos estaven boníssims o quan un d’ells va sentenciar: “Molt goloso tot!”. Aquí no hi va haver cap efecte ridícul.
Menystenir una participant que tu has acceptat com a vàlida és cínic. Si no encaixa en el perfil, per com parla o pel tipus de restaurant, escull un altre candidat. Però acceptar-la i acarnissar-te amb ella pel seu català sense que sigui la seva llengua materna és lleig. Els castellanismes d’una dona que s’esforça a parlar català són motiu de burla, però els dels homes no s’assenyalen. Més enllà del sexisme flagrant, s’utilitza el català com a mecanisme punitiu i de burla, i això és un missatge molt tòxic i impropi de TV3.