Els contes de la lletera amb les eleccions basques

Avui La Razón torna a obrir portada amb una nova especulació: “El PP donaria els seus vots al PNB si arribessin a sumar majoria”. El tema li permet fer un editorial titulat “El vot útil al País Basc és al PP”. És evident que primer va venir l’editorial i després l’article tret del barret de copa per sustentar-lo. Però no és aquest l’escarafall que pertoca, avui, sinó consignar que aquest escenari de futur –com se sol dir– és en realitat un castell de fum.

Ja ho explicava la faula de Félix María Samaniego: la mare dona a la nena una enquesta electoral perquè vagi a vendre-la i, camí del mercat, la jove comença a especular que amb el sondeig es comprarà un bon resultat el dia dels comicis, i amb el bon resultat podrà adquirir aleshores una aritmètica electoral favorable al Parlament de Vitòria, i, aleshores, aquells fabulosos beneficis li serviran per trencar les aliances de Sánchez al Congrés de Madrid i, esclar, quan tingui ja el PSOE amb els socis desfets... patam! Vaja. La petita aspirant a lletera s’ha entrebancat amb la dura pedra anomenada realitat i s’ha fotut de lloros. I el càntir, trencat en mil bocins. Perquè la majoria absoluta està situada en 38 escons i les sumes més beneficioses per a aquesta presumpta coalició tot just sumen 35. Esclar, falta el petit detall de votar, però aquí és on entra l’altra trampa del diari. En la crònica, s’explica que la voluntat és xuclar del graner de Vox, però és que resulta que el partit té un trist diputat que, per cert i segons les enquestes, repetirà. En definitiva, els tres diputats que li falten al PP –com a mínim– no està gens clar d’on representa que haurien de sortir. Però, ja que avui estem amb faules i altres formes de saber popular, recordarem la dita que diu que qui enquesta passa, any empeny.