Debats de tercera mà pels nervis que provoca Bildu

Les enquestes electorals han començat a situar Bildu com a primera força i això ha posat nerviosos uns quants estaments. I, com que el debat sobre programa de govern ha deixat d’interessar gràcies a la política emocional, s’han reactivat velles estratègies que un voldria ja superades. En concret, la de si la formació abertzale ha condemnat prou ETA. Fixem-nos en aquest titular de La Razón: “Les víctimes, contra Bildu: «El mateix discurs, però sense passamuntanyes»”. Home, és que el problema era el mètode, no l’aspiració, que hauria de ser considerada legítima. La frase és tramposa, i l’enèsima instrumentalització de (part) de les víctimes. El diari denuncia que el candidat “es nega a qualificar ETA de «banda terrorista»” i que “parla de «grup armat» sobre el qual es poden tenir «diverses consideracions»”, la qual cosa és una veritat factual: la BBC, poc suspecta de ser condescendent amb la violència no institucional, sempre s’ha resistit a fer servir aquest apel·latiu per referir-se a ETA. Aquesta línia d’atac també la feia servir El País, amb el titular “Bildu s’entrebanca a la campanya per la seva resistència a censurar ETA”. Era un tema servil amb el PSE, que és qui ha forçat aquesta línia de treball. Bildu s’ha distanciat en nombroses ocasions de la violència, però ara toca entortolligar-se en el debat semàntic per l’interès espuri d’arrencar unes dècimes aquí o allà.

És per això que, sense que serveixi de precedent, el titular d’El Mundo em sembla el més precís: “La Moncloa deplora el passat etarra de Bildu després de 5 anys de blanqueig”, deia la portada. I, efectivament, s’ha de tenir més cara que esquena per haver afavorit (positivament!) la presència de l’esquerra abertzale exclusivament en la via política i ara fer depèn de quins escarafalls. Nervis, massa nervis.