La degradació dels cossos a 'Supervivientes'

Supervivientes, el reality de Telecinco, està encarant la recta final del concurs i, per tant, la narrativa es focalitza encara més en els cossos dels participants. Bona part de l’espectacle consisteix, ara, en comparar i avaluar la seva nuesa al principi de les emissions i com està en les últimes. A les xarxes socials i plataformes televisives s’han difós imatges de l’abans i el després.

El cos esdevé l’espai de dramatització, el camp de batalla. L’aspecte físic i els estralls provocats per la fam, el sol i la resistència és el que demostra el sacrifici dels concursants. Els conflictes dels realities estan induïts i manipulats i, per aquest motiu, el cos adquireix un paper clau en la narrativa. El deteriorament físic és indiscutible i, per tant, és el que avala una hipotètica veritat del concurs. El cos dels "supervivents" en l’últim tram del programa, l’exhibició de la seva desnutrició, la pell cremada o arrugada, la pèrdua de musculatura, els cabells enredats, la manca d’higiene i la suor són les marques de la realitat, de l’extrema duresa de l’experiència. El cos femení, a més, està sotmès a un judici extra. Coaccionar emocionalment una concursant perquè es talli la melena a canvi de poder parlar amb el seu fill petit o jutjar el físic d’una altra participant perquè li ha sortit panxa en comptes d’aprimar-se demostra la dimensió patriarcal que hi ha sobre aquest control del cos. Fabriquen sospites d’un possible embaràs i la conviden a fer-se un test públicament, després que ella hagi hagut de revelar detalls de la seva conducta sexual. Es disfressa de joc, de prova del concurs, el que en realitat és violència simbòlica. S’exerceix una mena de càstig sobre qui no compleix amb les expectatives físiques per tenir material per dramatitzar el reality. La panxa de la concursant (que ella mateixa intentava dissimular davant l’escrutini televisiu i dels seus propis companys) estava produïda per una distensió abdominal a causa d’un consum excessiu de begudes energètiques per resistir la supervivència. Al final es resol el misteri, però abans s’ha fet espectacle de l’acusació, el debat públic i la crítica al físic no normatiu o no hegemònic. És una violació de la intimitat que no es percep com a tal perquè la televisió ens ha acostumat a aquesta forma de control social sobre el cos de les dones.

Com més radical és el deteriorament i la magror, més sentit té l’èpica del concurs. Es construeix un missatge de vàlua moral sobre els concursants que siguin capaços de resistir la penitència mediàtica. Supervivientes i formats similars es converteixen en una mena d’experiència de transformació mística. Qui guanya obté una mena de redempció, com si fos un trànsit cap a la purificació. L’espectador valida aquesta humiliació i aquest maltractament cap als concursants. I sobre els cossos dels finalistes queda el rastre dels discursos culturals i mediàtics del nostre temps.