El descobridor de la doble hèlix de l'ADN o la inventora de la píndola del dia després: les tecnonecrològiques del 2025

BarcelonaCada any dediquem l'últim Dígits i andròmines a recordar breument, amb motiu de la seva mort, personalitats que sovint no arriben a la categoria de celebritats però han deixat un llegat destacat en el camp tecnològic. Aquesta és la selecció d'un 2025 que ja s'acaba.

Bill Atkinson (1951)

Quan Steve Jobs volia que el Macintosh original fos capaç de dibuixar ràpidament cercles i el·lipses a la pantalla, va ser Bill Atkinson qui va escriure el codi en llenguatge màquina perquè ho fes a una velocitat acceptable. Després va crear MacPaint, l'aplicació que va demostrar al món que un ordinador personal podia ser una eina creativa. La seva aportació més discreta però crucial va ser QuickDraw, el motor gràfic que va alimentar la interfície dels Macs durant més de vint anys. A mitjans dels 90 va inventar HyperCard, un entorn de programació visual que va anticipar la web i predecessor conceptual dels wikis.

James Watson (1928)

El 1953 James Watson i Francis Crick van desvelar l'estructura de doble hèlix de l'ADN, descobriment que va obrir la porta a la genètica moderna. La història està tacada per la controvertida exclusió de Rosalind Franklin, les dades de difracció de raigs X de la qual van ser fonamentals per arribar a la conclusió correcta. Watson va rebre el Nobel de medicina el 1962, però les seves declaracions posteriors sobre intel·ligència i raça van acabar privant-lo d’honors i causant el seu aïllament científic. Va morir als 97 anys amb un llegat dividit entre la brillantor científica i les opinions que van contaminar la seva reputació al final de la seva vida.

Jim Lovell (1928) / Ed Smylie (1927)

L'abril del 1970, l'Apollo 13 es dirigia cap a la Lluna quan una explosió va deixar la tripulació sense prou oxigen i amb les bateries al límit. Aquest any han traspassat dos dels protagonistes de l’incident. Jim Lovell, com a comandant, va haver de pilotar la nau utilitzant el mòdul lunar com a bot salvavides. Mentrestant, a Houston, Ed Smylie va dirigir l'equip d'enginyers que en 48 hores va dissenyar amb cartró, cinta aïllant i brides de plàstic un adaptador per filtrar el diòxid de carboni amb materials que hi havia a bord. Sense aquesta improvisació, els tres astronautes haurien mort ofegats per la seva pròpia respiració. El rescat va ser un triomf de la imaginació tècnica sota pressió extrema i un recordatori que, a vegades, salvar vides no requereix tecnologia puntera sinó enginy i desesperació a parts iguals. Lovell va morir als 97 anys i Smylie als 98.

Sharon Camp (1944) / Étienne-Émile Baulieu (1926)

Sharon Camp va desenvolupar la contracepció d'emergència coneguda com la "pastilla de l'endemà", que ha evitat milions d'embarassos no desitjats arreu del món i és crucial per a víctimes d'agressions sexuals. Paral·lelament, el bioquímic francès Étienne-Émile Baulieu sintetitzava la mifepristona, el principi actiu de la píndola abortiva RU-486, que des de finals dels 80 permet interrompre embarassos de manera més segura i menys invasiva que els mètodes quirúrgics tradicionals. Tots dos van haver de superar resistències polítiques i religioses ferotges. Les seves contribucions han permès a milions de dones prendre decisions fonamentals sobre els seus propis cossos, en un camp de batalla que continua obert 40 anys després.

Robin Merryweather (1933)

Robin Merryweather, enginyer de Pilkington Glass, va desenvolupar els sistemes de head-up display (HUD) que projecten informació crítica al parabrisa dels avions de combat sense obligar els pilots a apartar la vista del cel. La tecnologia, nascuda de la necessitat militar dels anys 60, va acabar filtrant-se a l'aviació comercial i, més tard, als cotxes de gamma alta. Merryweather no va inventar el HUD –els primers experiments daten de la Segona Guerra Mundial–, però va fer-lo pràctic, fiable i resistent a les vibracions i els canvis de temperatura extrems. Ha mort als 92 anys, en un moment en què els HUD ja són habituals en vehicles de consum.

Robert Jarvik (1946)

Cardiòleg i enginyer, Robert Jarvik va crear el primer cor artificial permanent implantat amb èxit en un ésser humà: el Jarvik-7, que el 1982 va permetre que Barney Clark visqués 112 dies més. Tot i que la tecnologia no va aconseguir ser una solució permanent –els pacients patien infeccions i accidents cerebrovasculars–, va obrir el camí als dispositius d'assistència ventricular que avui mantenen vius milers de malalts a l'espera d'un trasplantament. Posteriorment, Jarvik va perfeccionar bombes mecàniques més petites i menys invasives. Ha mort als 79 anys, quan els cors artificials ja són ponts reals entre la malaltia cardíaca terminal i una segona oportunitat.

Rebecca Heineman (1963)

Campiona nacional del videojoc Space Invaders el 1980 amb només 16 anys, Rebecca Heineman va convertir aquell triomf en una carrera professional com a programadora que abasta quatre dècades. Va fundar Logicware, Contraband Entertainment i Olde Sküül, on va programar ports llegendaris com el fracassat Dragon's Lair per a NES i la popular conversió de Doom a 3DO. Pionera transsexual en una indústria dominada per homes, va fer pública la seva transició el 2003, en un moment en el qual fer aquest pas encara podia significar l'ostracisme professional. Morta als 62 anys, deixa un llegat de desenes de jocs i l'enèsima demostració que el talent no entén de gènere.

Claudi Alsina (1952)

El matemàtic i divulgador Claudi Alsina va passar quatre dècades ensenyant a la Universitat Politècnica de Catalunya i escrivint llibres que feien les matemàtiques intel·ligibles per a qui les odiava. Amb títols com Geometría cotidiana i El club de la hipotenusa, va defensar amb humor i paciència que les matemàtiques no són una tortura abstracta sinó una manera de mirar el món amb curiositat. Mort als 73 anys, deixa centenars d'alumnes convençuts que entendre un teorema pot ser tan estimulant com resoldre un trencaclosques.

Artur Tresserras (1944)

Als anys 70 i 80 del segle passat, en moltes llars del país s'escoltava música amb molta més qualitat sonora que a les actuals, gràcies als equips d'alta fidelitat que la marca Vieta fabricava al Poblenou de Barcelona. Una peça fonamental d'aquells equips eren els altaveus creats per l'enginyer tècnic industrial Artur Tresserras, que en dissenyava tots els components, des del material de la membrana fins al càlcul del recinte acústic, sovint de formes ben originals. Quan Vieta va deixar de fabricar electrònica, Tresserras va assumir la continuïtat de la producció d'altaveus creant l'empresa Acutres, on vaig tenir el privilegi de treballar amb ell i aprendre de la seva habilitat per industrialitzar els matisos sonors. Va acabar la seva carrera professional com a director d'estudi de discos òptics de la marca japonesa Pioneer.

Carl Lundström (1959)

Hereu d'una fortuna feta amb la indústria de la fusta, Carl Lundström va dedicar-ne una part a finançar The Pirate Bay, la plataforma sueca que entre el 2003 i el 2014 va facilitar la descàrrega de milions de fitxers protegits per drets d'autor i va convertir-se en el símbol de la pirateria digital massiva. El 2009 va ser condemnat a presó i a multes milionàries juntament amb els fundadors del lloc, però mai va mostrar penediment. Defensava que compartir cultura no hauria de ser un delicte i que la indústria del copyright estava desfasada. Mort als 66 anys en un accident d'avió a Eslovènia, per a uns va ser un filantrop de la llibertat digital; per a d'altres, el facilitador d’un robatori massiu.

David Cope (1941)

Compositor i professor a la Universitat de Califòrnia, David Cope va dedicar quatre dècades a demostrar que les màquines podien crear música indistingible de la humana. El seu programa EMI (Experiments in Musical Intelligence) va generar composicions a l'estil de Bach, Mozart i Chopin que van enganyar crítics i músics professionals. Quan el 1997 va presentar una simfonia "de Mozart" creada per l'ordinador, la indignació va ser tan gran com la fascinació. Cope va obrir un debat incòmode sobre creativitat i autenticitat que avui, amb la IA generativa, sembla profètic. Va morir als 84 anys deixant clar que la música no requereix ànima per emocionar, sinó que en té prou amb bons patrons matemàtics.

Han Jong-hee (1963)

Durant dues dècades Han Jong-hee va escalar posicions a Samsung fins a convertir-se en el seu co-CEO el 2021, responsable de la divisió de dispositius de visualització i electrodomèstics intel·ligents. Sota la seva direcció, Samsung ha mantingut el lideratge global en pantalles OLED i ha apostat per la integració de la IA en neveres, rentadores i televisors, camí que altres fabricants han seguit amb èxit desigual. Va morir als 62 anys d'una aturada cardíaca, en un moment en què Samsung comença a perdre quota de mercat davant de rivals xinesos més àgils i barats. El seu llegat queda reflectit en el fet que en milions de llars arreu del món un televisor Samsung continua sent sinònim de qualitat, encara que ja no de lideratge tecnològic indiscutible.

Vince Zampella (1969)

Vince Zampella va ser el creador de Call of Duty, la franquícia que va definir els videojocs bèl·lics i acumula vendes superiors als 30.000 milions de dòlars. Després d'una sortida traumàtica d'Activision el 2010 per disputes legals i creatives, va fundar Respawn Entertainment, on va crear Titanfall i Apex Legends, dos títols que van demostrar que encara hi havia forats en un mercat saturat. Mort en un accident de trànsit amb el seu Ferrari a Califòrnia, treballava en un nou projecte no especificat i suposadament destinat a "reinventar el multijoc cooperatiu".