Deu de ‘Catorze’, el portal que encomana cultura

BarcelonaA l’espera de veure què faran d’aquí a quatre anys, el mitjà digital Catorze es plegava aquest dimarts al sistema decimal i celebrava el desè aniversari per la porta gran. El hall del CCCB acollia una festa infusionada de cap a peus de cultura, seguint la filosofia d’aquest portal que informa de llibres, cinema, art o música, però també és una plataforma per mostrar les noves veus que s’acullen a aquestes disciplines a Catalunya.

El projecte va néixer un 1 del 4 de l’any 14, d’aquí el nom, i es defineix com a “modest i ambiciós”. Té en Eva Piquer la seva principal impulsora: quan la van acomiadar del diari Avui –avui extint o integrat dins d’El Punt, segons a qui preguntis– la indemnització i altes dosis “de gosadia i inconsciència”, segons rememorava recentment la periodista en un article sobre aquest periple de deu anys, van servir per impulsar el projecte.

La benvinguda la va donar Jaume Sisa, però amb la veu de la cantant Ju que, acompanyada del piano, va desgranar la llista de personatges que poblen el món de la fantasia, celebració de la diversitat. Els versos van seguir, ara sense més música que la de la mètrica i la rima, de la mà i la veu de Blanca Llum Vidal. “O és voler que el poema no resi, / que la rima i el fang s’aproximin, / que aquest art sigui un cel que no pesi / o el forat de pensar no el que diguin”. Així arrencava Hipòtesis, un poema enllestit tot just al març i que parla de contradiccions en l’esfera íntima i en la pública.

Tot i que l’acte competia amb el Barça, les cadires del CCCB es van quedar curtes i nombrós públic va acompanyar dempeus les diferents intervencions, algunes de plàstiques, com les instal·lacions que oferien Ignasi Blanch i Eva Armisén. Els congregats van celebrar aquesta història de tenacitat, de cultura viva, tal com resa el lema del mitjà, i fites com el mig milió de lectors en el moment de màxima audiència, o el Premi Nacional de Cultura –un dels molts aconseguits– atorgat l’any 2018.

Roger Mas va pujar a l’escenari, armat de guitarra i records sobre els deu últims anys, ell que va ser un dels primers músics entrevistats. Dues cançons breus i enganxades, amb l’acer de l’acústica anar puntuant les estrofes, van provocar un d’aquells silencis de consciència col·lectiva del moment. Maria Climent, Ada Castells, Joan Dausà, Gemma Ventura o Marta Nadal van pujar també a l’estrada per compartir reflexions, records o música.

No hi va haver discurs de la fundadora, però sí una conversa amb Gemma Nierga, que va ser alumna d’un dels tallers de Catorze, en un moment en què havia perdut la feina. “Sort dels tallers –va dir Piquer– perquè els tallers ens ajuden a finançar Catorze. De fet, Catorze sobreviu gràcies als tallers”. La periodista ha explicat que vitalment ha estat dur: “Ha coincidit amb els deu pitjors anys de la meva vida, amb diferència. Però també m’han passat coses molt bones, perquè la vida ja ho té, això”.

Més enllà de tot el que es va dir –i va sonar– a l’escenari, la proximitat de Sant Jordi va afavorir que alguns dels autors vinculats a la casa oferissin ja una avançada de la festa, en forma de paradeta, llibres i signatures. Roser Cabré-Verdiell, Marta Carnicero, Maria Climent, Pol Guasch, Marta Orriols, Eva Piquer, Pep Puig, Gemma Ventura i Blanca Llum Vidal van fer lliscar els bolígrafs. Per una estona feliç, la cultura viva no era el repic sobre el teclat, sinó un espasme de canell per segellar el contracte entre autor i lector amb una signatura.