Dues pàgines senceres per lloar Franco

El diari La Razón dedica aquest diumenge dues pàgines senceres a un article de Jesús Palacios en què parla del llibre sobre Franco de Jesús Palacios. Suposo que aquests personatges embadalits davant les figures dictatorials i autoritàries ja ho fan, això d’acabar mirant-se al mirall i fent-se petonets. Per a qui no el tingui ubicat, recordarem que Palacios va ser de jove un dels fundadors de l’organització neonazi Cedade i que, segons els retalls de premsa de l’època, en aquell acte es van victorejar els noms de José Antonio Primo de Rivera, Mussolini i Hitler. Amb aquestes credencials un podria suposar que els mitjans l’esquivarien; a Espanya li regalen una doble pàgina perquè pugui esplaiar-se sobre les bondats del dictador.

Algunes perles de l’article: "La propaganda demagògica busca destruir el seu mite i la seva obra", "Espanya va crear després de dos mil·lennis una de les històries més transcendentals de qualsevol país del món en la personalitat de Francisco Franco", "Franco mai va ser actor ni protagonista directe en la política [...] i va acceptar la legalitat republicana", "la societat en general ja estava reconciliada als anys seixanta" i la conclusió: "Franco és un gegant de la Història i així serà reconegut". Si això no és apologia del franquisme, se li acosta molt. Palacios pot publicar aquest article perquè els règims democràtics s’hi miren molt, a l’hora de coartar la llibertat d’expressió. I perquè hi ha mitjans que s’hi presten, esclar. En tot cas, el convido a investigar entre les figures històriques que tan bé coneix quina hauria permès un article com el que ell firma, però de signe contrari, en cas que encara remenés la cua. Una pista, per si se li resisteix la resposta: a aquest no caldria anar-lo a desenterrar de cap cuneta.