ERC també anirà a l’oposició a la Corporació?

El titular de l’article ho expressa d’una manera una mica a l’engròs, perquè formalment els consellers que formen part de la cúpula dels mitjans públics catalans hi arriben votats per una majoria qualificada del Parlament. Però a ningú se li escapa que cadascun d’ells ha vingut patrocinat per un partit concret i que, sense el pacte entre formacions en què cadascú s’empassa els gripaus de l’altre, encara estaríem esperant que nomenessin consell de govern. Dit això, és just reconèixer que l’actual composició (3 membres a proposta del PSC, 2 per Junts, 2 per ERC) ha treballat amb uns nivells de consens poc habituals en els 40 anys d’història de la Corporació. ¿Es mantindrà això després del ball de ganivets que s'aproxima?

Si Esquerra se’n va a l’oposició, tal com diu Aragonès, caldrà veure si hi ha efecte retruc a l’ens públic. La presidència l’ostenta actualment Rosa Romà, proposada pels republicans. Se la va nomenar per a sis anys –la llei marca mandats llargs precisament perquè no coincideixin amb les legislatures– i tot just n’ha consumit dos anys i dos mesos. Sempre que hi ha hagut alternança a Palau, el màxim responsable de la Corporació ha saltat al cap de pocs mesos. L’única excepció va ser Enric Marín, també a proposta d’ERC, que va resistir poc més d’un any quan Artur Mas va recuperar la Generalitat. I no va ser plàcid: van canviar la llei per forçar el relleu. Què passarà ara? Encara és d’hora per saber-ho, però una substitució motivada pel resultat electoral seria l’enèsima demostració que no tenim un país preparat per dotar d’independència els mitjans públics, ni tan sols amb la magra i deficient fórmula actual. La submissió als cicles electorals genera paràlisi i curtterminisme. I ara que la Corporació ja només pot agafar l’últim tren de la digitalització, el preu de repetir la paràlisi de fa uns anys pot ser inassumible.