Tot esperant la vacuna contra l’enquestitis-23

El cicle electoral es va acostant calmosament i els diaris augmenten la temperatura demoscòpica: es tracta de no ser gaire granota i acabar bullit en xifres sense adonar-se de la cocció lenta. Ja se sap, a més, que el virus de la manipulació, amb la caloreta, assoleix la màxima esplendor. La pindoleta d’avui l’ofereix La Razón, amb el seu sondeig sobre Castella-la Manxa. Un dels subtítols diu: “L’efecte Moncloa resta quatre escons [al PSOE] pel desgast de l’aliança amb Podem, ERC i Bildu”. A les enquestes només han demanat si votaran per l'un o per l’altre, però tota la presumpta pàtina científica se’n va per l’aigüera quan tu, encomanant-te a l’àngel Marcelo, determines que les pujades i baixades obeeixen a un factor que et treus del barret de copa i que, esclar, coincideix amb la narrativa que has intentat imposar els últims anys. A més, això de l’efecte Moncloa ho haurien d’explicar molt a poc a poc, perquè se suposava que quan un partit arribava a governar Espanya el que es produïa era, justament, una millora dels seus resultats a les comunitats. Si més no, així s’ha explicat una part del creixement del PSC en els sondejos de Catalunya.

I després, esclar, hi ha la dispersió. Només aquest mes de març, una enquesta donava el 32,7% dels vots al PSOE –d’acord: era la del CIS– mentre que una altra tan sols li atorgava el 24,7%. A Ciutadans, uns li pronostiquen el 0,8% i uns altres més del triple, un 2,8%. Tot i que, en aquest cas, no ve d’un pam: el partit taronja quedaria fora del Congrés. L’únic dubte, al capdavall, és si Vox i el PP sumaran prou per assolir la majoria absoluta. Aquests dies veurem molts intents de mobilitzar la parròquia perquè sigui efectivament així, per això no està de més vacunar-se contra l’enquestitis-23.