Com si fossin bledes!

Al Com si fos ahir estem tenint una epidèmia de personatges femenins que cauen de quatre potes als encants seductors d’uns mascles d’intencions poc honestes. Primer hi va haver la Sílvia, que va rendir-se al flirteig digital d’un individu que li volia comprar una làmpara a través d’internet. I resulta que es va acabar follant el que era el seu cunyat, un tiratrastos de categoria dels que arramben amb tot el que poden a través d’aplicacions de mòbil. També vam patir la trama esperpèntica de les cosines Gina i Lídia, que es van embolicar totes dues amb el mateix delinqüent. Un dels mal anomenats “estafadors de l’amor” que els volia prendre els calés. Les va enredar fins a uns nivells insòlits, i totes dues van cedir a sospitoses peticions de diners que elles entomaven amb una innocència inaudita. Aquestes últimes setmanes hem actualitzat marcadors amb la trama de l’Eugeni. Un conquistador a granel que es dedica a captivar les dones exhibint una oratòria aduladora tan exagerada que sembla impossible que les pesqui de tres en tres. La Gemma, la Cèlia i la Cristina ja han passat per l’habitació d’hotel que l’individu fa servir de conillera. Encara podríem posar, en aquesta categoria, la Patri, que només va necessitar trobar-se un parell de vegades amb un activista arrogant per deixar el seu nòvio. Resulta que amb el defensor de les causes nobles estableix una relació tòxica que la noia no sap identificar: ella ha afrontat amb submissió els menyspreus constants i uns atacs d’indignació injustificats que apunten a un clar maltractament psicològic. A l’Eva ja li va costar déu i ajuda desfer-se de l’home sense braç que s’aprofitava d’ella perquè li fes d’assistent personal. Ara només ens faltava la Marta, que, inexplicablement, ha acabat trucant al maltractador i abusador del seu fill d’acollida perquè ha tingut pana amb el cotxe. Al·lucinant. És a dir, que quan se sent més desprotegida, perduda en una carretera solitària, no té cap altra idea millor que demanar ajuda a l’home que acaba de sortir de la presó per violència masclista greu, al malparit que ha atonyinat i ha fet xantatge a l’adolescent que ella estima com un fill. I a l’hora de demanar-li espurna per a la bateria, més que un dilema existencial sembla que se senti seduïda per un agressor. Totes, excepte la Patri, ja són una mica veteranes i ja saben el pa que s’hi dona en les relacions amb els homes.

Benvolguts guionistes, una mica de canya, per favor. Ja sabem que aquestes coses poden passar. Però tot tan concentrat a la mateixa temporada i en setmanes consecutives és desesperant. Semblen els rols femenins d’una sèrie turca. Una mica d’empoderament, sisplau, que serveixi de model. Som al segle XXI. Agrairíem que aparegués alguna tia que els clissés d’una hora lluny, que plantés cara, que posés límits de seguida, que es fotés de les estratègies o que els engegués a la merda sense passar per la pedra. En comptes del Com si fos ahir sembla que veiem el Com si fossin bledes.