Querella

Campanya per posar fre a les mentides policials

El grup Barnils i el centre Irídia es querellen contra dos agents dels Mossos per fals testimoni

BarcelonaEl principi d’autoritat és un privilegi dels agents policials segons el qual el seu relat es considera veraç per defecte. A la pràctica, però, s’acumulen prou casos en què aquesta honestedat s’ha posat en dubte, de manera que el Grup de Periodistes Barnils i el despatx d’advocats Irídia han presentat una demanda estratègica que busca ser punta de llança per frenar la impunitat davant relats que els fets (o les imatges en vídeo) desmenteixen. En concret, s’assenyala dos efectius dels Mossos d’Esquadra, a qui s’acusa de denúncia falsa i falsos testimonis.

Inscriu-te a la newsletter Sèries que cremenTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La querella assegura que un dels agents va mentir en els judicis del fotoperiodista Isidre Garcia Puntí i del periodista Jesús Rodríguez. I que en aquest darrer procediment, a més, l’altre denunciat, que és sergent del cos, va corroborar aquella versió dels fets sabent que era falsa. Més enllà de l’acció judicial, Barnils i Irídia fan servir aquest exemple com a palanca per impulsar la campanya #ProuMentidesPolicials. “Aquests dos casos no són únics sinó que exemplifiquen alguns dels obstacles amb què topen els professionals de la informació en l’exercici de la seva feina”, expliquen en un comunicat.

Cargando
No hay anuncios

Durant els últims cinc anys, el Mapa de la Censura de l'Observatori Mèdia.cat –un projecte del Grup Barnils– ha detectat i contrastat 172 incidents contra periodistes causats per cossos policials als Països Catalans: 74 agressions físiques, 47 identificacions, retencions i detencions, 36 amenaces, intimidacions i obstaculitzacions, 15 denúncies i 12 sancions per l’anomenada llei mordassa. Segons aquest informe, el 30% dels incidents contra periodistes registrats els han causat cossos policials i la majoria han passat en el marc de la cobertura informativa de manifestacions i protestes.

Cargando
No hay anuncios

“La nostra feina quan cobrim una protesta és explicar què hi passa, també si hi ha violència o no i, evidentment, si hi ha excessos policials, tal com va passar durant l'1 d'octubre d'aquest diumenge farà sis anys” ha explicat Enric Borràs, president del Grup Barnils i sotsdirector de l'ARA. “Tots els que som avui aquí ho recordem. Per molt que això a vegades pugui molestar, en un sistema democràtic ho hem de poder fer amb llibertat i seguretat”. El periodista ha explicat que, malgrat tot, les xifres han davallat en els últims anys. “El Govern de Catalunya s'ha compromès a no aplicar la llei mordassa contra periodistes i aquest any no n'hem registrat cap cas. Però la situació no està resolta, i l'últim exemple el tenim en els incidents per les protestes contra el congrés The District de la setmana passada”.

La mentida policial suposa una perversió greu del rol dels policies, que hauria de ser protegir el dret a la informació. “Que un policia, que hauria de protegir el dret a la informació, menteixi per obstaculitzar el periodisme en lloc de defensar-lo és un atac greu a la democràcia”, ha conclòs Borràs.

Cargando
No hay anuncios

Un dels casos que figuren a la querella és el protagonitzat pel periodista freelance Isidre Garcia Puntí, que cobria la manifestació i els aldarulls que van seguir al desallotjament del Banc Expropiat, un centre social ocupat a Gràcia, el maig del 2016. Una tanca va caure a terra i, un any i mig més tard, els Mossos l’acusaven d’haver-la llançat contra un agent de la Brimo i haver-li trencat el tendó d’Aquil·les. Li demanaven quatre anys de presó i 69.000 euros d’indemnització. El jutjat penal número 5 de Barcelona va acabar considerant que aquest presumpte llançament de tanca narrat per l’agent no havia existit. Va quedar absolt, tres anys després.

L’altre agreujat és Jesús Rodríguez, de La Directa, que també era en aquella manifestació, treballant de fotoperiodista. Un policia es va acostar on era, amb altres reporters, li va lesionar la cama amb la porra i li va trencar un dit de la mà. L’Audiència de Barcelona va dictaminar que l’agressió havia estat gratuïta, sense provocació prèvia, i que l’ús de la força havia resultat excessiu. El testimoni de set companys de professió contradeia el relat de l’agent antiavalot, que va rebre sentència de dos anys de presó i dos anys d’inhabilitació.

Cargando
No hay anuncios

“Quin problema tenim, dins dels cossos policials, perquè algú es plantegi, declarant sota jurament de dir la veritat, fer una declaració d’aquestes característiques?”, lamentava Sònia Olivella, advocada d’Irídia, amb relació al testimoni policial del segon judici, quan ja s’havia sentenciat el primer cas, relatiu al llançament desmentit de la tanca. “Quina sensació d’impunitat s’ha de sentir per fer-ho, a més, quan ja hi ha una sentència ferma que ho desmenteix? Una conducta com aquesta no pot quedar impune”. La lletrada ha subratllat la gravetat que el sergent de Mossos no fiscalitzés el seu subordinat sinó que, al contrari, li fes costat amb un testimoni sobre uns fets “que no eren ajustats a la realitat”.