'Isla familia': el documental que es va gravar amb dos telèfons mòbils sota la repressió del règim cubà
El llargmetratge explica l'exili d'una família cubana durant quatre anys, amb una pandèmia i un embaràs pel mig
La plataforma Filmin va estrenar divendres passat el documental Isla familia, codirigit i protagonitzat pels cubans Abraham Jiménez Enoa, reconegut –i perseguit– periodista independent, i Claudia Calviño, una de les productores referents de cinema cubà independent. El llargmetratge, que van gravar amb els seus telèfons mòbils i és l'òpera prima de tots dos com a directors, narra com el matrimoni decideix abandonar el seu país en direcció a Espanya després de la forta repressió i assetjament per part del règim cubà. Tot mentre esperen el naixement del seu primer fill.
Enoa va caure en estat depressiu després de viure en primera persona la persecució institucional que rebia del govern: interrogatoris, amenaces, arrestos domiciliaris i maltractament a la seva família, entre d'altres. També va ser sancionat amb una regulació que li prohibia sortir de Cuba durant cinc anys, ni tan sols per a un esdeveniment acadèmic o professional, omplint-lo de profunda tristesa. La seva dona va tenir la iniciativa de començar a filmar la seva vida, no amb l'objectiu que aquestes imatges acabessin convertint-se en un documental, sinó per ajudar el seu marit a sortir de la depressió i mantenir-se ocupat durant el confinament a l'Havana. El novembre del 2021, Enoa rep un ultimàtum per part del govern: abandonar el país o ser empresonat.
"Una quotidianitat filmada durant més de quatre anys amb dos telèfons mòbils: una pandèmia, un fill, un país fracturat, la persecució política d'un govern i un exili". Amb aquestes paraules definia el treball Enoa al seu perfil de X a finals del 2024, una història que mostra la realitat a l'illa, com també ofereix una visió íntima i punyent de les adversitats que van afrontar abans i durant l'abandonament forçós del país. El periodista explicava en converses amb l'ARA que cap dels dos podia imaginar el recorregut que té avui Isla familia. Recorda que el més dur per a ell va ser reviure tots aquells moments a la fase de postproducció, ja a Barcelona,i esmentava la dificultat que té per tornar-les a visionar–només ho va poder fer a l'estrena a Nova York–.
Enoa va guanyar el 2022 el premi Internacional a la Llibertat de Premsa que entrega el Comitè per a la Protecció de Periodistes. És cofundador de El estornudo, revista cubana pionera de periodisme narratiu, a més de ser col·laborador habitual en mitjans com The New York Timesi haver treballat com a columnista per al The Washington Post entre el 2019 i el 2023. Calviño és cofundadora de la productora Cacha Films, i ha treballat com a coproductora i productora executiva en més de deu pel·lícules i diversos curtmetratges. Hi destaca el títol de Juan de los muertos, creada per Alejandro Brugués i guanyadora del Goya a la millor pel·lícula Iberoamericana el 2013. Actualment, treballa en la productora Fasten Films a Barcelona, a través de qui ha pogut coproduir La más dulce de Laïla Marrakchi, que formarà part del Festival de Cannes que se celebra en poc menys de dos mesos.
Van iniciar les gravacions amb l'arribada de la covid a Cuba el 2020 i mostren el viatge fins a Espanya d'una manera íntima i crua al llarg de quatre anys, que han compactat en 85 minuts. El documental va estrenar-se a Nova York el novembre del 2024 en el marc de l'America's Largest Documentary Festival (DOC NY), el festival de documentals més gran dels Estats Units que se celebra anualment. Enoa explicava a l'ARA el record d'haver compartit butaques amb més cubans i tot el que va significar aquell moment per a ell i la seva família. El documental també va estar seleccionat per participar en el Festival de Cinema de Miami i va formar part de la secció competitiva del Madrid Festival de Cine las Américas, entre altres festivals internacionals.
Després de sis anys dels inicis de les gravacions, la parella ha viatjat arreu del món per presentar el projecte fins a assentar-se a la capital catalana. El canvi d'aires ha suposat grans reptes per a la família i durant aquesta nova etapa a Barcelona el seu fill Theo ha transicionat de gènere, mentre que Enoa i Calviño han hagut de trobar la manera de continuar amb les seves carreres professionals.
Tot i que no té intenció de fer carrera en cinema, Enoa incideix en la importància que el poble cubà tingui la possibilitat de veure reflectida la seva vida i les dificultats que han de travessar en l'intent de no haver d'abandonar el seu país. Des de dins, la parella d'exiliats dona visibilitat a l'esfondrament de Cuba dels últims anys. L'esperança d'Enoa i Calviño és la d'aconseguir que el documental contribueixi testimonialment, exposant un règim polític que silencia qualsevol que s'atreveixi a dissentir. "Fins i tot quan alguns poden pensar que la nostra història és esquinçadora, nosaltres creiem que en realitat és commovedora. Tracta sobre la nostra lluita per veure prevaler l'amor, l'esperança i la humanitat. A les nostres pròpies vides i al món actual, malgrat que tot arreu sembla amenaçar aquests conceptes tan bàsics", conclou la parella.