Jeff Bezos acomiadarà més d’un terç dels periodistes del ‘Washington Post’

Quan Jeff Bezos va comprar el Washington Post l’any 2013 a la família Graham era evident que no esperava enriquir-se amb l’operació –ja posseïa una de les fortunes més grans del planeta com a propietari d’Amazon–, sinó que més aviat pretenia demostrar que podia salvar una capçalera històrica que aleshores tenia greus problemes. Però tot i els primers anys d’expansió i fitxatges, els resultats no han acabat de consolidar-se i ara l’empresari ha decidit començar a aprimar l’estructura del diari, cèlebre per haver ajudat a destapar el cas Watergate, que es va saldar amb la dimissió del president Richard Nixon.

En concret, es calcula que el rotatiu es desfarà de 300 periodistes, la qual cosa representa més d’un terç dels 800 que té. Les àrees de redacció que ho patiran més seran esports, internacional i local. A banda, també hi haurà acomiadaments a l’àrea de gestió. Segons ha explicat el director de la capçalera al personal aquest dimecres al matí, el diari fa massa temps que perd massa diners i que no satisfà les necessitats dels lectors, de manera que es vol que la capçalera se centri sobretot en les cobertures de la política nacional, l’economia i la salut, en detriment de les altres àrees. De fet, la secció d’esports tancarà, tot i que alguns periodistes es mantindran per fer cobertures especials o reportatges específics.

Pel que fa a la cobertura internacional, es mantindran una dotzena de corresponsalies, però ja s’han anunciat acomiadaments al Pròxim Orient, l'Índia i Austràlia. El cap de secció ha demanat que l’acomiadin, perquè es nega a pilotar les retallades en la seva àrea. L’editor del Washington Post en aquesta última etapa ha estat Will Lewis, que ha intentat remodelar el diari infructuosament aplicant, entre altres mesures, la intel·ligència artificial com a eina per propulsar els comentaris. En una reunió col·lectiva fa un any i mig va llançar una alerta que s’ha demostrat premonitòria: “Estem perdent molts diners. La vostra audiència s’ha reduït a la meitat en els últims anys. La gent no llegeix el que escriviu”.

El venerable diari ha travessat, a més, una crisi d’imatge important des del retorn de Donald Trump a la presidència. Quan encara el dirigia Martin Baron, el paper de Jeff Bezos es limitava bàsicament a donar-hi suport financer. En canvi, quan el veterà periodista va ser rellevat, l’amo d’Amazon va començar a intervenir-hi més directament, en el que s'ha interpretat com una aproximació al president estatunidenc (per salvar els negocis de la seva companyia que depenen de contractes públics).

El moviment més decisiu, que va desencadenar una onada de protestes i una cancel·lació massiva de subscripcions, va ser l’ordre que va donar a l’equip d’opinió prohibint que es publiqués una peça que ja tenien preparada en la qual recomanaven el vot per a Kamala Harris. Bezos va defensar públicament la decisió de no pronunciar-se a favor d'un candidat, com havia estat tradició en les últimes dècades. Setmanes després, va exigir també que els articles d’opinió se centressin en defensar les llibertats personals i el mercat lliure. David Shipley, responsable de la secció, va dimitir. Aquell gener, a la cerimònia d’investidura de Trump, Bezos seia a segona fila, just darrere de la família presidencial.

En un comunicat reaccionant a la notícia, Baron ho ha qualificat com a "un dels dies més foscos en la història d'un dels mitjans de comunicació més importants del món".