John F. Kennedy Jr., entre la nostàlgia i el plaer culpable

Hi ha sèries a les quals és inevitable abandonar-se amb certa autoindulgència i una mica de vergonya. Disney+ n’acaba d’estrenar una en què els espectadors que superin els 45 anys corren el perill de caure de quatre potes. És Love story: John F. Kennedy Jr. & Carolyn Bessette, la història d’amor d’una de les parelles icòniques dels anys noranta, que va morir en un accident d’avioneta quan volava a Martha’s Vineyard el 1999. La tragèdia va contribuir a incrementar l’infortuni que sempre ha planat sobre la família Kennedy. La seva mort sobtada tenia tots els ingredients per convertir-se en llegenda mediàtica: guapos, joves, rics, estilosos i aparentment feliços en una vida de luxe desenfadat a Nova York. El glamur d’una parella que semblava perfecta va deixar un rastre de nostàlgia i curiositat que el productor Ryan Murphy ha aprofitat per convertir en una sèrie de nou capítols. Arrenca amb una escena de tensió entre la parella protagonista just abans d’alçar el vol amb l’avioneta. És gairebé obligat començar pel final, tenint en compte que tota l’audiència sap el desenllaç de la història, com si fos el drama del Titanic.

Love story: John F. Kennedy Jr. & Carolyn Bessette connecta amb la fascinació de Murphy per les icones caigudes i la seva intimitat turmentada. En aquest cas, però, la sèrie no aporta gaire més que l’exhibició del glamur i la xafarderia per la relació. Les sobredosis de dramatització intenten encaixar tots els tòpics d’una telenovel·la romàntica dins la vida d’uns personatges reals. Les disputes i els retrets de la família Kennedy a Ryan Murphy per la manera com s’ha apropiat de la història de la parella i ha manipulat el relat han fet més morbosa la producció. El més virtuós de la producció és com juga amb el nostre record: es recreen escenes vinculades a fotografies de les revistes del cor que, sorprenentment, tornen a la memòria quan ho veus. La sèrie explota el mite i, sobretot, reescriu la memòria dels dos protagonistes.

Els esquers que s’utilitzen et porten a consumir-la com un plaer culpable: uns protagonistes amb un enorme atractiu, una factura visual acurada que retrata el Nova York més selecte i aspiracional dels anys noranta, una banda sonora amb els hits de l’època per transportar-nos emocionalment a aquella etapa i una història d’amor allargassada que potencia el desig i la tensió sexual. El càsting dels actors i actrius està basat en l’enorme semblança física amb els personatges reals. No cal que es pronunciïn els noms propis perquè l’espectador reconegui de seguida de qui estan parlant. La priorització de l’aparença, però, va en detriment de la qualitat interpretativa de l’elenc. Love story: John F. Kennedy Jr. & Carolyn Bessette es podria resumir amb el tòpic dels rics també ploren. És com un telefilm de tarda que t’atrapa encara que no vulguis.