Els diaris de la dreta tenen una dèria bastant entranyable a l'hora d'anticipar desgràcies si mana el PSOE. Només cal veure les successives apocalipsis que han vaticinat cada cop que s’ha apujat el salari mínim i que, com la fi del món anunciada pels maies, han acabat fent llufa. Avui cal parlar de l’efecte contrari. Diversos diaris consignen avui la inflació del 3,3% registrada al març, a conseqüència dels capricis narcisistes de Donald Trump i la conseqüent pujada dels preus del combustible. En canvi, el titular d’El País era “El Banc d’Espanya alerta d’una altra crisi d’inflació si la guerra s’allarga”. És ben curiós obrir amb una previsió condicionada a una realitat que ja està impactant en la butxaca del poble i que per primer cop s’apama en una xifra. Fins i tot La Vanguardia, que acostuma a posar benes abans de les ferides sanchistes, titula a partir de l’ensurt de la inflació i s’espera al subtítol per posar-hi la mercromina: “Les mesures anticrisi han evitat un impacte econòmic més gran”. Això no vol dir que la caverna no cavernegi: tothom explicava que és la guerra, la que disparava la inflació, menys El Mundo. No fos cas que li estalviessin una culpa a Sánchez.
Tutto Puigdemont
Titular a l’Abc: “La Unió Europea complica el retorn del fugat Puigdemont”. No he pogut evitar recordar aquella anècdota que explicava Luciano Pavarotti. Un dels seus recopilatoris més venuts es deia Tutto Pavarotti, i es veu que això havia provocat que més d’un s’hi referís com a Senyor Tutto. Algun dia Puigdemont podrà tornar a Catalunya, i l’imagino aleshores anant a Madrid i trobant-se que, amb total bona fe i sense cap voluntat hostil, més d’un i més de dos s’hi refereixin com a Señor Fugado perquè no han vist mai imprès el seu cognom sense aquest recordatori punitiu.
