Junts hauria de deixar el PSOE per WhatsApp

Trencar una relació per WhatsApp té molt mala fama, però hi ha casos en què sembla l’opció més recomanable, sobretot quan els problemes de comunicació són tan evidents que es corre el perill que la part deixada i la part deixant no tinguin clars els termes de la seva separació. Un petit text, amb les inevitables emoticones –ara un emoji de carona trista, ara un emoji de cor embenat– pot servir de referència i far a aquells que es resisteixen a assumir la seva nova condició d’abandonats. Ho dic perquè si algú del PSOE ha acudit avui desconsolat al quiosc per saber del cert si Junts ha empaquetat ja el raspall de dents ho tindrà magre per escatir-ho.

Primer agafarà de manera natural El País i l’ànim li caurà als peus quan vegi que, a portada, el titular escollit és “Junts respon a Sánchez: «Hem trencat i hem trencat de veritat»”. Gran desolació i desconhort. Però, amb mans tremoloses, engraparà aleshores El Mundo i una escletxa d’esperança li eixamplarà el cor: “Junts reclama a Sánchez «agenollar-se» i «amnistia» per a la reconciliació”. No està tot perdut! (I com els agrada, als diaris de Madrid, la retòrica de la humiliació.) Aquell bri de creure en la sutura es convertiria llavors en pur esclat de joia quan anés a La Vanguardia i llegís “Junts s’obre a reprendre la relació amb el PSOE si es compleixen els acords”. Vaja, que hem trencat de veritat... o potser no tant. Hi ha aquí un patró una mica abusiu, tant d’anada com de tornada, entre la promesa mai complerta d’uns i el xantatge emocional (en aquest cas, electoral) dels altres. Aquesta reciprocitat en la decepció dona l’estrany equilibri que és la present legislatura. I per això, quan toca elaborar el relat, convé recordar el gran filòsof Mariano Rajoy quan va pronunciar el seu profund aforisme “Tot és fals, excepte algunes coses”.