L’ensurt de la corresponsal Almudena Ariza
Dimecres a la tarda, en el Telediario 1, una crònica de la corresponsal a Jerusalem de TVE va mostrar-nos la pressió que pateixen els periodistes que informen sobre la guerra entre Israel i Hamàs. Almudena Ariza va connectar en directe per explicar la divisió que s’ha produït en el govern de Netanyahu per la gestió del conflicte i la tensió social, amb els manifestants davant l’oficina del primer ministre exigint el retorn de les tropes. Just quan estava explicant això, un home va aparèixer en imatge, d’esquena a la càmera, i es va dirigir de forma intimidant a la corresponsal. S’hi va acostar en excés, sense respectar l’espai interpersonal, mentre li aixecava el braç perquè marxés. Tot i que Ariza li va dir que estava treballant i que estaven en directe, es va veure obligada a interrompre la crònica i tallar la connexió. Abans, va aclarir a l’audiència que es tractava d’un ciutadà, i no pas d’un policia o un membre de seguretat. La situació feia patir, perquè la periodista es trobava en una situació de vulnerabilitat davant d’aquella actitud agressiva.
Uns vint-i-cinc minuts més tard, el Telediario va reprendre la connexió amb Almudena Ariza des d’una nova ubicació: “Siento que hayamos vivido este incidente en directo, pero también que os hayamos hecho sentir partícipes de lo que vivimos cada día nosotros los periodistas”. I va afegir: “No quieren que estemos aquí y no quieren que hablemos de Gaza”. I va explicar que quan alguns vianants sentien que pronunciaven la paraula Gaza els insultaven, els deien mentiders i els comminaven a marxar del país. “Es algo que sentimos a diario”. Sens dubte, el fet que es tractés d’una dona facilita que determinats individus se sentin amb la impunitat per increpar-la.
Més tard, en una piulada a la xarxa X, Almudena Ariza va fer saber que havien denunciat a la policia les amenaces rebudes, perquè els ciutadans que havien increpat l’equip de TVE van advertir que trucarien a més persones i que els farien “alguna cosa dolenta”. En les imatges que els informatius van facilitar més tard, vam veure com un altre home amb la cara tapada i un casc de motorista també havia mantingut una actitud provocadora mentre els gravava amb el mòbil.
Certament, tot i que no hi havia cap intenció inicial per part de la corresponsal d’explicar aquesta situació de pressió i amenaces que viuen els periodistes a Jerusalem, l’escena va servir per exposar a l’audiència unes circumstàncies que molts espectadors no havien imaginat. L’incident és una prova més de la crispació que es viu al carrer i la divisió que hi ha al país al voltant de la guerra. Els periodistes no han de ser els protagonistes, però, a vegades, el seu rol com a informadors fa emergir matisos i tensions latents. Dijous, la corresponsal de TV3 Roser Oliver i la càmera Helena Ribas es van trobar en la mateixa situació que Ariza quan feien la crònica d’una protesta d’homes ultraortodoxos.
Qualsevol guerra demana més context informatiu del que permeten els escassos minuts d’una connexió en directe. I a vegades la realitat és tan complexa i convulsa que s’escola pels marges i es fica dins del pla de manera inesperada. I l’ensurt acaba dient més que el text preparat per a la crònica.
